Llorenç de Santamaria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLlorenç de Santamaria

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Santa Maria del Camí (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNúria Hosta Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0763241 TMDB.org: 1163757
Musicbrainz: 79c3d497-1c7c-4561-b23b-691f51f59813 Discogs: 1111613 Modifica el valor a Wikidata

Llorenç Rosselló Horrach, conegut amb el nom artístic de Lorenzo Santamaría (Santa Maria del Camí, 1946), és un cantant que va ser popular durant la dècada dels seixanta i setanta del segle xx. De petit va fer feina al camp i distribuïa sifons i begudes amb el camió del seu oncle Bartomeu Horrach i Canals "de Can Mort". Es mou de fa molts anys en el camp de la Cançó comercial en llengua castellana i és conegut com a Lorenzo Santamaría. Ja l'any 1975 inclou el tema Coses des camp, de Toni Morlà, a l'àlbum Para que no me olvides. El 1987, amb el seu nom catalanitzat, publica un LP en català (Entre cella i cella), que conté alguns temes propis de tendència costumista (El tio Nicolau, Mestre Pere Joan, Carolina i Servando, Bona nit…) i versions de cançons de Toni Morlà (Coses des camp, Utopia), Serrat (Mediterrani -adaptació de Mediterráneo-) i Georges Moustaki (L'estranger -adaptació de Le météque-).[1]

Discografia[modifica]

Discos d'estudi[modifica]

  • 1973 - Lorenzo Santamaría
  • 1975 - Para que no me olvides
  • 1977 - Tu sonrisa
  • 1978 - Quise ser una estrella del Rock & Roll
  • 1987 - Entre cella i cella
  • 1995 - Corazón de Rock & Roll
  • 1999 - Natural

Recopilatoris[modifica]

  • 1977 - Sus grandes éxitos
  • 1995 - Sus baladas más bellas
  • 1998 - ¡Éxitos de dos en dos!
  • 2001 - Singles collection
  • 2003 - Todo lo mejor de...

Referències[modifica]

  1. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 257.

Enllaços externs[modifica]