Llorenç Balsach i Peig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Llorenç Balsach redirigeix aquí. Per a l'empresari i pintor, vegeu Llorenç Balsach i Grau.
Infotaula de personaLlorenç Balsach i Peig

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereCompositor Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblamadeguido.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1313629 Modifica el valor a Wikidata

Llorenç Balsach i Peig (Sabadell, 16 d'abril de 1953) és un compositor català de música contemporània, investigador de la teoria musical i editor discogràfic.[1] És germà de la historiadora de l'art Maria Josep Balsach.

La seva mare, Maria Dolors Peig i Plans (Sabadell, 1922 - Barcelona, 2013) fou la introductora de l'art tèxtil a Catalunya. Els seus inicis com a artista es remunten a la fi dels anys quaranta, tot seguint els dissenys d'innovació dels teixits de llana de la tradició familiar. Filla de Josep Peig i Rovira, empresari tèxtil i neta de Concepció Moll i Gimferrer. L'any 1945 es casa amb Llorenç Balsach i Grau, hereu de la fàbrica tèxtil Fills de Pere Balsach S.A., i creador de les filatures Balcas S.A. i B.C. de Sabadell. Va impulsar la fundació del Grup Gallot (1960-1961) i els seus viatges a París i Nova York van impulsar-la a la creació d'un art tèxtil abstracte que es basa en la tradició del patchwork i la seva reelaboració en clau avantguardista. Va ser professora d'Art tèxtil al casal de Sarrià durant els anys 1990-1998. Maria Dolors Peig és la mare del compositor Llorenç Balsach i de l'escriptora i assagista Maria Josep Balsach.[2]

Les obres de Llorenç Balsach han estat interpretades a bona part dels països europeus, així com als Estats Units, Mèxic, Cuba, Austràlia, Rússia i Ucraïna,[3] i fou convidat a donar a conèixer una obra seva a La Fenice de Venezia (dins el marc de la Conferència per l'any europeu de la música) en un concert dedicat a cinc joves compositors europeus proposats pels compositors Josep Maria Mestres Quadreny, Luigi Nono, Pierre Boulez, Dieter Schnebel i Klaus Huber.[3] Ha rebut encàrrecs de Radio Baden-Baden, l'Associació Catalana de Compositors, Radio Nacional de España, el C.D.M.C del Ministeri de Cultura, el C.D.M.C de l'Ajuntament de Barcelona i l'Orquestra Simfònica del Vallès.[4]

El 1984 fundà La Mà de Guido, una de les millors discogràfiques (discos i partitures) de Catalunya. Va realitzar el programari La mà de guido Music Setting System per a la realització de partitures a través d'ordinador. Aquest programari va guanyar l'any 1984 el premi Simolog al millor programa informàtic (Fundació Citema-SIMO). Va convertir-se en un dels tres primers programaris professionals utilitzats per les editorials de música de tot el món. Els altres dos eren, en aquells anys, l'americà SCORE i l'alemany Amadeus.[5]

Obres destacades[modifica]

Publicacions
Discografia
  • Músiques per a cordes, veus i piano (Fundació ACA, Mallorca)[6]
  • Visions grotesques (Ars Harmonica, Sabadell)
  • Classes de música a la granja/Música concreta (Ars Harmonica, Sabadell)

Referències[modifica]

  1. «Llorenç Balsach i Peig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Mas, Ricard. «Llorenç Balsach: when Sabadell was at the centre of culture» (en anglès). Mirador de les arts, 28-10-2019. «You can see this in the Art Museum of Sabadell in the curious exhibition Llorenç Balsach Grau (1922-1993). Industrialist, painter, collector, curated by his daughter, the art historian – specialist in Miró – and poet Maria Josep Balsach, also sister of the composer Llorenç Balsach.»
  3. 3,0 3,1 Serra, Màrius. Verbālia 2.0.: Jocs de paraules i esforįos de līenginy literari. Editorial Empúries, 2010, p.148. ISBN 8497876768. 
  4. Cummings, David M. International who's who in music and musicians' directory: (in the classical and light classical fields) (en anglès). Routledge, 2000, p.34. ISBN 0948875534. 
  5. (en anglès) Computer Music Journal, Volume 9, No. 3, tardor 1985.
  6. «Llorenç Balsach II». WilaWeb, 03-06-2006.

Bibliografia[modifica]