Llot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llot

El llot és el sediment fangós que es crea al fons d'aigües estancats, safareigs, dipòsits, darsenes i rius de cabal molt baix.[1] Contràriament al fang té una llarga concentració de restes orgàniques. Aquesta capa depositada té un color molt fosc. El mot s'utilitza també per al sediment orgànic a les instal·lacions de tractament de les aigües, utilitzat com a primera matèria per a la digestió anaeròbica i la producció de biogàs. A regions amb règim pluvial, la urbanització galopant i la impermeabilització del terra que n'és una de les conseqüències, va minvar el cabal de molts rius i rierols secundaris. El cabal disminuït va conduir a una sedimentació accelerada de llot, problemes d'eutrofització, d'olor i d'evacuació de l'aigua, que va esdevenir biològicament morta. Per resoldre el problema els cursos d'aigua van entubar-se o el llit va ser cobert de formigó. El que va crear un cercle viciós en accelerar l'evacuació de l'aigua, tot i causar problemes d'inundacions i de matar tot el biòtop ric de l'aigua. A més a més, s'inicien accions per a renaturalitzar els rius ‘matats' per a recrear els cicles de despol·lució natural. Antigament, el llot de dragatge dels rius, canals i recs de desguas s'utilitzava sovint com a adob. Per la pol·lució i l'alta concentració de metalls pesants el llot esdevingué sovint un residu tòxic dl qual l'evacuació és problemàtic.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llot Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Entrada llot a la Gran Enciclopèdia Catalana