Lluçà

Plantilla:Infotaula geografia políticaLluçà
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 04′ 12″ N, 2° 04′ 28″ E / 42.07°N,2.0744444444444°E / 42.07; 2.0744444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaLluçanès Modifica el valor a Wikidata
CapitalSanta Eulàlia de Puig-oriol Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població292 (2023) Modifica el valor a Wikidata (5,51 hab./km²)
Llars19 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciLluçanenc, lluçanenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície53 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud745 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataGlòria Colom i Puigbò (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08514 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08109 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081094 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblluca.cat Modifica el valor a Wikidata

Lluçà és un municipi de la comarca del Lluçanès i està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter. De forma allargada, s'estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l'apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d'Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa.

El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d'Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.[1]

En són centres històrics el castell de Lluçà i l'antiga parròquia i monestir de Santa Maria de Lluçà, castell i parròquia coneguts des del 905, quan el bisbe Idalguer consagrà l'església de Santa Maria, al peu del castrum de Lucano, topònim registrat al segle x com Lucano, derivat de l'antropònim llatí Lucius (Lluc).[2] Depenien d'aquesta església les petites parròquies del terme del castell i les corresponents sufragànies es repartien les primitives viles o vilars rurals, grans centres d'explotació rural més tard subdividits en molts masos. Alguns d'aquests vilars esdevingueren grans masos, que es mantenen: Torroella, Vilatimó, Canelles, Puig-oriol, Comermada, el Vilaró, Maçaneres, Tordelespà, les Heures, etc.; altres masos importants com el Verdeguer, la Font, la Coma, Gonfaus, Tiratemples, Roca d'En Bosc, etc., s'originaren en èpoques més reculades i prosperaren a partir del segle xv.

El municipi ha estat tradicionalment poc poblat i el tancament de molts dels antics masos no ha estat compensat per la relativa creixença del poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, centre administratiu del terme. A finals del segle xx es van obrir dues noves carreteres de Santa Eulàlia de Puig-oriol a la de Vic a Berga (que s'enllacen a Santa Creu de Jutglar) i de Lluçà a la mateixa carretera (passat Prats de Lluçanès, a la Pedra Dreta) i es va eixamplar i asfaltar la de Santa Eulàlia a Lluçà, mercès a la moderna revalorització i restauració del monestir.

Entitat de població Habitants
Lluçà 79
Santa Eulàlia de Puig-oriol 175

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 14 19 401 352 1.023 819 739 613 694

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
772 834 752 677 613 528 298 281 279 279

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
272 281 288 269 261 253 255 265 259
257

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
280
276
276
279 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Geografia[modifica]

  • Llista de topònims de Lluçà (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
La Pedra Dreta del Grau en una imatge de principis del segle xx

Llocs d'interès[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Volum 1, p. 255-259 (ISBN 84-85194-15-2)

Referències[modifica]

  1. «El Lluçanès, 43a comarca de Catalunya». 324cat, CCMA, 03-05-2023.
  2. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Antoni. Topònims catalans: Etimologia i pronúncia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9. 
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 74. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluçà