Lluç de riu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lluç de riu, luci
Lluç de riu adult
Lluç de riu adult
Estat de conservació
Segur (IUCN3.1)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Superordre: Protacanthopterygii
Ordre: Esociformes
Família: Esocidae
Gènere: Esox
Espècie: E. lucius
Nom binomial
Esox lucius
(Linnaeus, 1758)

El lluç de riu o luci (Esox lucius) és un peix d'aigua dolça de l'ordre Esociformes.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Originari de l'Europa del Nord, ha estat introduït en alguns llocs de Catalunya, com llacs i embassaments. És un peix depredador que pot assolir els 140 cm de llarg i un pes d'uns 25 kg. Els exemplars presents a Catalunya però no arriben a aquestes dimensions i rarament passen d'1 m de llarg. És un peix excel·lent per a la pesca esportiva i també des del punt de vista gastronòmic.

El lluç a l'estany de Banyoles[modifica | modifica el codi]

Francesc Darder i Llimona, fundador del Museu Darder, va iniciar les repoblacions piscícicoles de l'Estany de Banyoles el 1910, en una campanya promoguda arreu de Catalunya pel Laboratori Ictiogènic del Parc Zoològic de Barcelona. Dues espècies de les que es van introduir a l'Estany en aquesta època, les carpes i els gardis, es van reproduir més del que desitjaven els pescadors, pel que, a la dècada de 1950, es va decidir introduir un depredador que en regulés la població. L'espècie triada va ser el lluci. Les conseqüències van ser molt greus per la poca fauna autòctona que quedava a l'Estany, desapareguent en aquesta època l'espinós, un petit peix autòcton.

En aquests anys, l’”Agrupación pescadores del Lago” organitzava concursos de pesca del lluci. Per exemple, el 1961 n'organitzà un en què es donaven 10 punts per lluci pescat, més un punt per cada centímetre de longitud que fes l'animal. En acabar la temporada de pesca, s'atorgava el trofeu de campió. El concurs era vàlid tant per a pescadors locals com per a forans. Hi havia fins i tot un restaurant a Banyoles que comptava amb paté de luci al seu menú a mitjans del segle XX.

Lluci al Museu Darder de Banyoles.

Va ser el maig d'aquest any quan es va pescar un lluci de mida considerable, de 12,500 kg i 1,15 m. Un exemplar prou pesant com per trencat l'ormeig del pescador, Josep Costa Barba, que va necessitar una barca per poder-lo agafar, després de no poques dificultats. Posteriorment, l'exemplar va ser dissecat pel taxidermista local Josep Cruells. És gairebé segur que aquest exemplar és el que va ser donat pels pescadors al Museu Darder, actualment en exposició permanent, ja que coincideixen les mides. El lluci no va aconseguir reproduir-se a l'Estany de Banyoles, amb la qual cosa va anar desapareixent ben aviat amb les pesques continuades. Encara se'n va pescar algun exemplar als voltants de 1980.[1][2]

El lluci, però, va ser una de les espècies de peixos introduïdes a l’estany de Banyoles més nocives per a les poblacions de peixos autòctons. El 2010 s'inicia una campanya de recuperació de les espècies pròpies de l’Estany de Banyoles, el Projecte Estany, un Projecte Life de la Unió Europea que realitza el Consorci de l'Estany de Banyoles.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]