Lluís Alcalà i Baqués

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Alcalà i Baqués

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 juny 1979 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Lluís Alcalà i Baqués (Barcelona, 6 de juny de 1979) és un instrumentista de tenora i compositor de sardanes.

Amb 8 anys començà els estudis de solfeig i piano a Sant Boi de Llobregat i amb 18 s'inicià en la tenora amb el mestre Jordi Figaró[1] a Sabadell, formació que completà obtenint el 2001 els títols de professor de piano i tenora pel Conservatori Superior de Música del Liceu.[2]

Alcalà també toca el flabiol, i es diplomà en Estadística i es llicencià en Investigació i Tècniques de Mercat[nt 1] a la Universitat de Barcelona. Actualment (2021) forma part de la Cobla Mediterrània, on hi va entrar al 2015, després de 16 anys a la Cobla Sabadell[1] i de tenora i flabiol al conjunt Grup Sant Jordi, que forma amb el també compositor, instrumentista i cantant Carles Santiago i Roig, amb què ha enregistrat el disc[en 1] del mateix títol.

Com a compositor ha estat autor d'una trentena de sardanes, algunes premiades en concursos de sardanes com el "Premi de Composició Sardanista Ceret-Banyoles" o el "Sardana de l'Any" (diverses vegades finalista[3] i accèssit de la crítica, i guanyador del Premi Popular amb la sardana 25 anys màgics a l'edició 2019). Col·laborà amb l'ONCE component una sardana i ensems, tocant a la cobla Once en el concert de presentació[4] i en el disc que l'enregistrà. El 2014 va ser guardonat amb el primer premi al Concurs de composició de sardanes Vila d'Amer "Memorial Pere Fontàs", amb la composició La Font dels músics.[5]

L'any 2018 va enregistrar un disc amb la Cobla Mediterrània amb algunes de les seves composicions: "Aventures", inclou 12 sardanes i la seva primera suite per a cobla i percussió anomenada "Aventura"


D'ell s'ha dit:

« [A l'Aplec de Manlleu] es podran escoltar peces de compositors joves, però ja amb una brillant i consolidada trajectòria en el panorama sardanístic, com és el cas de Pitu Chamorro o Lluís Alcalà, entre d'altres. »
Elter, el portal d'Osona[6]

Obres[modifica]

  • El maridet, ballet per a cobla

Sardanes[modifica]

Selecció[7]

  • 50 anys d'Unió (2009), accèssit al concurs del 50è aniversari de la Unió de Colles sardanistes, enregistrada[en 2]
  • Deixant empremta (2012)[nt 2][en 3]
  • Dolça Ester (2007), enregistrada[en 4][nt 3]
  • Festa a Sant Boi (2007), enregistrada[en 5]
  • Joves triomfants (2009), dedicada a la Cobla Reus Jove en el seu 10è aniversari, enregistrada[en 6][nt 4]
  • Mar Blava 10 anys (2007), enregistrada[en 4]
  • Maranna (2014), enregistrada[en 3]
  • Moments màgics (2013) segon premi, i premi Popular, al 29è Premi de Composició Sardanista Ceret-Banyoles
  • Murmuri de nenúfars (2010), premi Popular al XVI Certamen Josep Solà - Ciutat de Mollet 2010[3] i enregistrada[en 4]
  • Pel nostre Miquel (2008), enregistrada[en 7]
  • Record olímpic (2008), enregistrada[en 3]
  • Sabadell LX (2013), dedicada a la Cobla Sabadell[en 8]
  • Sempre amb nosaltres (2008), dedicada a Manel Saderra Puigferrer, enregistrada[en 9]
  • Sentiments d'amistat (2011), enregistrada[en 3]
  • Sisè sentit (2011), dedicada a en Jordi Fort i Font i a l'ONCE, accèssit de la crítica al premi "Sardana de l'Any" del 2011[8] i enregistrada[en 10]
  • Un camí inoblidable (2009), enregistrada[en 4]

Enregistraments[modifica]

(tots en disc compacte)

  1. Grup Sant Jordi. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 2009.  Ref. 52.139
  2. Cobla Jovenívola de Sabadell. 50è aniversari Unió de Colles Sardanistes de Catalunya. Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2009.  Ref. AVS 5.2137
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Cobla Bohèmia. Connectats 2. Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2014.  Ref. AVS 5.2408; comprèn també sardanes de Daniel Gasulla, Carles Santiago i Jordi Paulí
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Cobla Bohèmia. Connectats. Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2012.  Ref. AVS 5.2329; comprèn també sardanes de Daniel Gasulla, Carles Santiago i Jordi Paulí
  5. Vents de Riella. Sardanes a la carta. Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2012.  Ref. AVS 5.23017
  6. La Principal de Cassà (2a. època). Un tomb per la sardana, 2012. 
  7. Cobla Contemporània. Contemporanis 7. Barcelona: Picap, 2009.  Ref. 91.0877-02
  8. Cobla Sabadell. LX: 1952-2012. Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2013.  Ref. AVS 5.2338
  9. Cobla Tres Vents. Fent amics 1. Barcelona: Picap, 2010.  Ref. 91.0921
  10. Cobla ONCE. Onze sardanes per la ONCE, 2011. 

Notes[modifica]

  1. Paulí, Jordi «Sardanes en blau: dades biogràfiques i interpretació de la sardana Dolça Ester de Lluís Alcalà». Canal Blau, programa 452, 14-12-2013. Arxivat de l'original el 2014-02-23 [Consulta: 1r febrer 2014].
  2. Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona «Ripollet Sardanista, reproducció de la sardana "Deixant empremta"». Ripollet Ràdio, 28-09-2012 [Consulta: 1r febrer 2014].
  3. «"Dolça Ester", interpretació al Youtube». [Consulta: 1r febrer 2014].
  4. Execució per part de la Cobla Sant Jordi de la sardana finalista Joves triomfants al «Concert de la 22a. edició de "La Sardana de l'Any"». Catalunya Ràdio, 28-05-2011.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Lluís Alcalà i Baqués, al web de la "Cobla Sabadell"». [Consulta: 1r febrer 2014].
  2. «Breus dades biogràfiques, al web de la Cobla Contemporània». [Consulta: 1r febrer 2014].
  3. 3,0 3,1 «Lluís Alcalà enceta el camí cap a la 'Sardana de l'Any', al web de Sardalleida.org de 16 de desembre de 2011». Arxivat de l'original el 2014-02-22. [Consulta: 1r febrer 2014].
  4. P.G. «La sardana amb els cecs». El Punt Avui, 25-11-2011.
  5. «Dos músics empordanesos, premiats al Memorial Pere Fontàs». Diari de Girona, 16-07-2014.
  6. «Manlleu es prepara per ballar sardanes al 14è. Aplec de Tardor». elter.com El portal d'Osona, 30-11-2013 [Consulta: 1r febrer 2014].
  7. «Llista de sardanes a Sardanista.cat». [Consulta: 1r febrer 2014].
  8. «La Sardana de l'Any 2011. Resultat de l'escrutini». Arxivat de l'original el 2014-02-21. [Consulta: 1r febrer 2014].