Lluís Antoni d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lluís Antoni d'Espanya
Cardenal prevere de Santa Maria della Scala
Arquebisbe de Toledo
1735-1754
InfanteLuisDeBorbon.jpg
Coat of Arms of the infante Luis de Borbón, as Cardinal and Archbishop of Toledo.svg
Dades personals
Proclamació cardenalícia 19 de desembre de 1735 pel Papa Climent XII
Nascut 25 de juliol de 1727
Madrid, Espanya
Mort 7 d'agost de 1785 (als 58 anys)
Arenas de San Pedro, Àvila, Espanya

Lluís Antoni d'Espanya, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya (?, 1727 - Àvila 1785).[1] Infant d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que esdevingué Primat d'Espanya i arquebisbe de Toledo.

Nascut a Madrid el dia 25 de juliol de l'any 1727 sent fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi. Lluís Antoni era nét per via paterna del príncep Lluís de França (conegut com el gran delfí) i de la princesa Maria Anna de Baviera i per via materna del duc Odoard II de Parma i de la princesa Sofia Dorotea de Neuburg.

En el marc de la política encapçalada per la seva mare, la princesa Isabel de Farnesi, de concedir un reialme diferent a cadascun dels seus fills mascles, Lluís rebé els títols d'arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Aparentment, Lluís sortia perjudicat pel repartiment matern, ja que els seus germanastres havien estat nomenants reis d'Espanya i els seus germans rei de Nàpols i duc de Parma respectivament, però la primacia de l'Església catòlica a Espanya era un de les cinc principals propietàries agrícoles i urbanes del país a més a més de tenir una de les millors rendes econòmiques.

Lluís Antoni fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya el 19 de setembre de 1735, a l'edat de 8 anys, i cardenal el 9 de desembre del mateix any. Ara bé, amb el pas del temps, Lluís Antoni es mostrà més disconforme amb la seva vida religiosa i aconseguí, després de moltes súpliques, que el rei Ferran VI d'Espanya, el seu germanastre, li concedís el dret d'abandonar la vida religiosa per començar una nova vida civil.

Així, l'any 1754, Lluís Antoni abandonava la vida religiosa per integrar-se a l'exèrcit del rei d'Espanya. Pocs anys després, el 1760, el rei Ferran VI d'Espanya morí sense descendència a Madrid, i és nomenat rei Carles III d'Espanya, germà de Lluís Antoni.

Amb el nomenament de Carles començà un dels intrigues palatines més cèlebres de la Cort espanyola del segle XVIII. Amb l'arribada de la Casa de Borbó a Espanya es promulgaren dues lleis destinades a la consolidació de la dinastia: la Llei Sàlica i una segona llei que prohibia l'accés al tron dels infants nascuts a terres no espanyoles. L'any 1749, Carles III havia estat nomenat rei de Nàpols, allà es casà i allà nasqueren tots els seus fills que segons les lleis borbòniques no podien accedir al tron espanyol per no haver nascut en terres espanyoles.

La retirada de la vida religiosa de Lluís Antoni feia preveure a Carles III d'Espanya que el seu germà voldria casar-se i tenir descendència, descendència que naixeria a Espanya i seria més apte per regnar segons la legislació del moment. Carles III començà així una política d'allunyar al seu germà de qualsevol possibilitat de casament amb una princesa de sang reial alhora que promulgava una llei per la qual un matrimoni desigual o morganàtic impedia l'accés al tron.

Escut de Lluís Antoni de Borbó com a Cardenal i Arquebisbe de Toledo

El 27 de juny de l'any 1776 Lluís Antoni es casava morganàticament a Olias del Rey amb una aristòcrata aragonesa de segona fila: Maria Teresa de Vallabriga. La parella tingué tres fills:

  • Lluís Maria de Borbó i Vallabriga, nat a Cadahalso 1777 i mort a Madrid el 1823. Esdevingué comte de Chinchón i marqués de San Martín de la Vega, arquebisbe de Sevilla i primat d'Espanya.
  • Maria Teresa de Borbó, comtessa de Chinchón i duquessa de Sueca, nascuda a Velada el 1779 i morta a París el 1828. Es casà amb Manuel de Godoy, duc d'Alcudia i príncep de la Pau.
  • Maria Lluïsa de Borbó, nada a Madrid el 1780 i morta a París el 1846. Es casà amb Joaquín de Melgarejo y Saurín, duc de San Fernando de Quiroga.

El matrimoni morganàtic de Lluís Antoni apartà a ell i a la seva descendència de la Corona espanyola. Lluís Antoni morí el 1785 a la ciutat castellana d'Àvila.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Lluís Antoni de Borbó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 març 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Antoni d'Espanya


Precedit per:
Diego de Astorga y Céspedes
Arquebisbe de Toledo
1735 - 1754
Succeït per:
Luis Antonio Fernández de Córdoba Portocarrero