Lluís Antoni d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lluís Antoni d'Espanya
Cardenal de l'Església Catòlica
1735-1754
InfanteLuisDeBorbon.jpg
Coat of Arms of the infante Luis de Borbón, as Cardinal and Archbishop of Toledo.svg
Dades personals
Proclamació cardenalícia 19 de desembre de 1735
per Climent XII
Cardenal prevere de Santa Maria della Scala
Nascut 25 de juliol de 1727
Madrid, Espanya
Mort 7 d'agost de 1785 (als 58 anys)
Arenas de San Pedro, Àvila, Espanya

Lluís Antoni d'Espanya (?, 1727 - Àvila 1785).[1] va ser un infant d'Espanya, creat cardenal el 1735 i nomenat el mateix any arquebisbe de Toledo i, per tant, Primat de l'Església espanyola.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 25 de juliol de l'any 1727, era fill de Felip V d'Espanya.[1] i de la seva segona esposa Isabel Farnese. Lluís Antoni era nét per via paterna del príncep Lluís de França (conegut com el gran delfí) i de la princesa Maria Anna de Baviera i per via materna del duc Odoard II de Parma i de la princesa Sofia Dorotea de Neuburg.

Als vuit anys, Lluís rebé el capel cardenalici i els títols d'arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya,[1] en el marc de la política encapçalada per la seva mare, la princesa Isabel de Farnesi, de concedir un reialme diferent a cadascun dels seus fills mascles. Aparentment, Lluís sortia perjudicat pel repartiment matern, ja que els seus germanastres havien estat nomenats reis d'Espanya i els seus germans rei de Nàpols i duc de Parma, respectivament. No obstant això, la primacia de l'Església catòlica a Espanya era un de les cinc principals propietàries agrícoles i urbanes del país a més a més de tenir una de les millors rendes econòmiques.

Lluís Antoni fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya el 19 de setembre de 1735, a l'edat de 8 anys, i cardenal el 9 de desembre del mateix any. Ara bé, amb el pas del temps, Lluís Antoni es mostrà més disconforme amb la seva vida religiosa i aconseguí, després de moltes súpliques, que el rei Ferran VI d'Espanya, el seu germanastre, li concedís el dret d'abandonar la vida religiosa per començar una nova vida civil. L'any 1754, Lluís Antoni abandonava la vida religiosa per integrar-se a l'exèrcit del rei d'Espanya.

Pocs anys després, el 1760, el rei Ferran VI d'Espanya morí sense descendència a Madrid, i és nomenat rei Carles III d'Espanya, germà de Lluís Antoni. Amb el nomenament de Carles començà un dels intrigues palatines més cèlebres de la Cort espanyola del segle XVIII. Amb l'arribada de la Casa de Borbó a Espanya es promulgaren dues lleis destinades a la consolidació de la dinastia: la Llei Sàlica i una segona llei que prohibia l'accés al tron dels infants nascuts a terres no espanyoles. L'any 1749, Carles III havia estat nomenat rei de Nàpols, allà es casà i allà nasqueren tots els seus fills que segons les lleis borbòniques no podien accedir al tron espanyol per no haver nascut en terres espanyoles.

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

La retirada de la vida religiosa de Lluís Antoni feia preveure a Carles III d'Espanya que el seu germà voldria casar-se i tenir descendència, descendència que naixeria a Espanya i seria més apte per regnar segons la legislació del moment. Carles III començà així una política d'allunyar al seu germà de qualsevol possibilitat de casament amb una princesa de sang reial alhora que promulgava una llei per la qual un matrimoni desigual o morganàtic impedia l'accés al tron.

El 27 de juny de l'any 1776 Lluís Antoni es casava morganàticament a Olías del Rey amb una aristòcrata aragonesa de segona fila: María Teresa de Vallabriga. El matrimoni morganàtic de Lluís Antoni apartà a ell i a la seva descendència de la Corona espanyola. Lluís Antoni morí el 1785 a la ciutat castellana d'Àvila.

La parella tingué tres fills:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Lluís Antoni de Borbó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 març 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Antoni d'Espanya


Precedit per:
Diego de Astorga y Céspedes
Arquebisbe de Toledo
1735 - 1754
Succeït per:
Luis Antonio Fernández de Córdoba Portocarrero