Lluís Benejam i Agell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lluís Benejam i Agell (Barcelona, 27 de juliol de 1914 - Birmingham, Alabama, 28 de març de 1968) fou un violinista i compositor de música de cambra i sardanes.

Estudià al Conservatori del Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb els mestres Antoni Bosom, Josep Barberà, Joan Lamote de Grignon, i el pare Antoni Massana, amb qui estudià harmonia i composició.

Formà part com a violinista i violista de diversos conjunts simfònics i de cambra. L'any 1953 guanyà el Premi de Música Ciutat de Barcelona amb l'obra per a orquestra de corda Poema. El 1954 va traslladar-se a l'Equador per a fundar-hi l'Orquestra Simfònica Nacional d'aquell país. Hi residí durant cinc anys i fou el concertino i sotsdirector d'aquesta formació orquestral. L'any 1959 es traslladà als Estats Units i hi actuà com a músic de l'Orquestra de la ciutat de Birmingham (estat d'Alabama) i com a professor de composició i d'instrumentació del Birmingham Southern College, on va cursar el doctorat. Morí en aquesta ciutat el 28 de març de 1968.

La música de Lluís Benejam flueix d'un esperit obert, vitalista, permeable a influències diverses. Hi trobem reminiscències modals, de l'impressionisme i del jazz, incorporades per una manera personal d'entendre la música. Aquesta és formalment clara i amb temes ben perfilats, amb seccions rítmicament contrastades, melodies de conformació natural, sovint d'un caire narratiu, i una harmonia que evoluciona des d'una concepció jazzístico-impressionista cap a acords poliintervàlics generats pel procediment de notes afegides i substitucions.

La seva obra és el producte d'un músic d'ofici. Escriu per als seus conjunts de corda, els quals predominen entre la música de cambra. D'entre els instruments de vent als quals ha dedicat més obres –de cambra i d'orquestra- han estat l'oboè, la trompeta i el saxòfon. El període final de vuit anys que viu a Birmingham (EUA) li ofereix unes possibilitats immillorables que aprofita per fer bona part de la seva obra orquestral. Durant aquesta etapa intensificà la seva activitat compositiva (quatre preludis per a instrument de vent, 1962; Concert per a violí i orquestra, 1963; Concert per a oboè i orquestra, 1965; Concert per a saxofon i orquestra, 1967; Lorqueña (basada en un poema de García Lorca), per a recitador i orquestra i Fantasia on the First Beatitude). Poc abans de morir fou professor al Brevard Music Center i a la Universitat de Montevallo (Alabama),[1] la biblioteca musical de la qual li fou dedicada pòstumament amb el seu nom, i on han quedat dipositats tots els seus manuscrits. Fou membre del Brevard Music Center (Califòrnia del Nord). Cal destacar, també, Trio per a violí i moltes obres per a veu i piano, a més d'altres composicions de cambra.

Enguany es celebra el centenari d'aquest compositor: Blog Centenari

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Luis Benejam Music Library». [Consulta: 6/4/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]