Lluís Capdevila i Vilallonga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lluís Capdevila i Vilallonga
Foto: Contraportada de l' Alba dels primers camins

Lluís Capdevila i Vilallonga (Barcelona, 1895 - Andorra la Vella, 17 de març de 1980) fou un escriptor, periodista i llibretista de sarsueles català.

De jove residí a París. De retorn a Barcelona fundà la revista Los Miserables i fou empresonat. Dirigí posteriorment L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Humanitat. Es convertí en una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina. Va militar a l'Esquerra Republicana de Catalunya, i el 1939 s'exilià a França. Al ser ocupat aquest país pels nazis, es va posar al costat de la Resistència. El 1942 formà part del Comitè de Resistència de l'Ariège i l'any següent era tinent de les Forces Franceses de l'Interior. L'any 1950 entrava a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Poitiers com a professor de literatura espanyola. L'any 1970 fundava , en aquesta Universitat, l'aula de Literatura i Filologia Catalanes. Va ser membre d'aquesta Universitat fins el 1973, en què es jubilà i s'instal·là a Sant Julià de Lòria (Andorra) on va morir.

En col·laboració amb Víctor Mora i Alzinelles va escriure el llibret de Cançó d'amor i de guerra (1926), la seva obra més popular, i La Legió d'Honor musicades les dues per Rafael Martínez i Valls. A part de l'obra dramàtica, va publicat dos volums de memòries: L'alba dels primers camins (1968) i De la Rambla a la presó (1975) i el famós L´art de fumar en pipa (1970).

Taula de continguts

Obra dramàtica [modifica]

  • El seu millor amic.
  • 1920. L'auca de la cupletista. Escenes pintoresques de la gent del ferro en 4 actes. En col.laboració amb Manuel Fontdevila. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el mes de gener de 1920.
  • 1920. Les dones del music-hall: segona part de l'auca de la cupletista. En col.laboració de Manuel Fontdevila. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el dia 14 de maig de 1920.
  • 1920. La maja de los lunares. Opereta en 2 actes. Llibret en col.laboració de Casimir Giralt. Música de Ferran J. Obradors. Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el divendres, 29 d'octubre de 1920.
  • 1921. S. M. el Dollar. Opereta. Llibret en col.laboració de Casimir Giralt i Bullich. Música de Ferran J. Obradors. Estrenada al Teatre Cervantes de Madrid el 9 de desembre de 1921
  • 1925. Ric-Ric. Revista en 3 actos y 30 cuadros. Llibret en col.laboració de Joaquim Montero i d'Eugenio Rodríguez Arias. Música d'Enric Clarà i de J. M. de Tena. Estrenada al Teatre Còmic de Barcelona. 1925
  • 1925. Les flors de la guillotina. Drama en 3 actes. Estrenat al Teatre Apol·lo de Barcelona el 9 d'octubre de 1925.
  • 1926. Cançó d'amor i de guerra. Obra lírica en 2 actes, el segon dividit en 2 quadres. Llibret en col·laboració amb Víctor Mora. Música de Rafael Martínez Valls. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 16 d'abril de 1926
  • 1926. El ídolo de carne. En col·laboració amb Casimir Giralt. Estrenada al teatre Tívoli de Barcelona.
  • 1929. El aguilón. En col·loboració de Pedro Puche. Música de Joaquim Zamacois. Estrenada al Teatre Victòria (Barcelona).
  • 1930. La Legió d'Honor. Obra lírica en 2 actes, Llibret en col.laboració amb Víctor Mora. Música de Rafael Martínez Valls. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 26 de febrer de 1930
  • 1930. La dona, el Valentí i el marit. Obra en 3 actes. En col.laboració d'Agustí Collado. Estrenada al Teatre Talia de Barcelona el dia 6 de març de 1930.
  • 1930. El crim de Vera Mirzeva. Drama en 4 actes. reproducció catalana de Lluís Capdevila i Enric Lluelles.
  • 1930. Music-hall o l'últim amor de Marion. Escenes de la mala vida de Nova York. Traducció de Lluís Capdevila.
  • 1931. La falç al puny. Sarsuela en 2 actes. Llibret en col.laboració d'Homedes Mundo. Música de Manuel Blancafort. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona el 6 de febrer de 1931.
  • 1934. La mecanògrafa màrtir. Comèdia en 1 acte.
  • 1935. 14 d'abril, claror d'alba. Obra escènica en 1 acte.
  • 1935. Adriana i l'amor. Comèdia dramàtica en 1 acte i dos finals.
  • 1936. Crim i càstig. Escenificació de la novel.la de Fiódor Dostoievski per Josep Maria Jordà i Lluís Capdevila.
  • 1955. Chronique de Noël en temps de Guerre. Escrita directament en francés i publicada a la revista Europe. Traduïda a l'alemany per Elisabeth Maurenrecher i estrenada a Munich l'any 1955. Des d'aleshores ençà es ve representant cada any de forma tradicional.

Novel·la [modifica]

  • La balada de les set germanes. 1912
  • Ella i ell: història d'uns primers amors. 1917
  • La glòria d'en Joan Ramon. 1923
  • La Venus coixa. 1924
  • En lo millor de la vida. 1922
  • Berta, la del trist destí. 1925
  • El pas de l'amor. 1924
  • El cor de la muntanya. 1924
  • Nou anys i un dia d'amor. 1925
  • Memòries d'un llit de matrimoni. 1926.
  • Venus i els bàrbars. 1929?
  • El fill. 192-?
  • Home d'amor i d'aventura. 1935
  • La bella i el monstre. 1936
  • L'art de fumar en pipa. 1970
  • La pecadora i altres facècies. 1931

Memòries i biografies [modifica]

  • Angel Samblancat. 1927
  • Diari de Guerra. 1937
  • L'alba dels primers camins. 1968
  • De la Rambla a la presó. 1975

Referències [modifica]

  • Ventalló, J. Pròleg de De la Rambla a la presó. Edicions La Paraula Viva. Barcelona, 1975. ISBN 84-7390-006-5
  • Osorio, Guaberto. Necrològica publicada a LA VANGUARDIA del 18 de març de 1980.