Lluís Figa i Faura

Lluís Figa i Faura (Palamós, Baix Empordà 1918 - 1996) fou un advocat i jurista català. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1940, i el 1950 va obtenir una plaça de notari a Barcelona, on va exercir fins a la seva jubilació. El 1973 fou nomenat degà del Col·legi de Notaris.

Alhora, del 1958 al 1963 fou catedràtic d'organització econòmica internacional a la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona. També fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i magistrat del Tribunal de la Mitra, d'Andorra. Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l'estatut personal i patrimonial dels cònjuges i va publicar nombrosos articles a la Revista Jurídica de Catalunya.

Fou membre emèrit de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.

[edita] Obres

Cómo se hace un testamento (1960)
Manual de derecho civil catalán (1961)
La validez de los actos y contratos otorgados por las sociedades mercantiles antes de su inscripción en el registro mercantil (1977)
Cultura jurídica catalana (1979) a Revista Jurídica de Catalunya
El dret civil catalá en perill (1993) a Revista Jurídica de Catalunya
Josep Maria de Porcioles (1994) a Revista Jurídica de Catalunya