Lluís Gonzaga Jordà i Rossell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Gonzaga Jordà i Rossell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1869 Modifica el valor a Wikidata
les Masies de Roda (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela i sardana Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 4531d309-e1d7-40f3-b898-ac42f7b35030 Discogs: 7370010 Modifica el valor a Wikidata

Lluís Gonzaga Jordà i Rossell (les Masies de Roda, 16 de juny de 1869Barcelona, 20 de setembre de 1951) va ser músic, compositor i empresari musical.[1][2]

Biografia[modifica]

Inicià els seus estudis musicals amb Melitó Baucells a Roda de Ter, i els amplià a Vic amb Jaume Pujadas, mestre de capella de la catedral de Vic. Posteriorment es formà a Barcelona amb Manuel Obiols i Josep Rodoreda, i obtingué el primer premi de composició de l'Escola Municipal de Música en l'any 1887; també prengué lliçons d'orgue a la Basílica de la Mercè. Poc després (1889) guanyà la plaça de professor-director de l'Escola de Música de Vic i director de la Banda de la ciutat; en aquest període tingué per alumne el futur compositor Lluís Romeu i Corominas.

En l'any 1898 s'instal·là a Mèxic, on fundà la revista El Arte Musical i el Quintet Jordà-Rocabruna, que integraven els músics Josep Rocabruna (violí 1r), Guillermo Gómez (violí 2n), Guillem Ferrer (violoncel), Lluís Jordà (piano) i Lluís Mas (harmònium). Escriví i estrenà a Mèxic vint-i-dues sarsueles, entre les quals es destaca Chin, Chun, Chan (1904), la primera obra mexicana que assolí dues mil representacions. Amb els esmentats Josep Rocabruna i Guillem Ferrer també formà part del nucli fundacional de l'Orfeó Català de Mèxic. Posteriorment, quan l'esclat revolucionari d'Emiliano Zapata, tornà a Barcelona. En l'any 1910 comprà una petita botiga de música en la Rambla de Barcelona, i el 1915 la reanomenà Casa Beethoven. En els anys 1933 i 1934 dirigí el "Trío Beethoven".[3]

Va ser compositor de sarsueles, música religiosa i obres per a piano, i seu és l'"Himno de la Segunda Reserva", que va ser adoptat per l'exèrcit mexicà com una de les seves peces preferides. També va editar arranjaments de música clàssica per a ser interpretats per estudiants de piano.

Casat amb Antònia Casabosch i Codina (1884-1979)[4] natural de Vic varen tenir un fill nascut a Mèxic Lluís Jordà i Casabosch (1898-1979) casat el 1924 amb Elisa Concha Insense, que va ser el primer president de la Federació Catalana de Beisbol[5] i campió d'Espanya d'aquest esport. El 1932 organitzà la "Lliga Oficial" [6]

Obres[modifica]

  • Amor triomfant (1954), obra de teatre de Francesc d'Assís Picas i Pons i música de Lluís G. Jordà i Josep Conangla i Escudé
  • Anita, per a piano
  • Berceuse, per a piano
  • Cantata de la Independencia [mexicana], obra premiada en el concurs obert convocat el 1910 pel Ministeri d'Instrucció Publica i Belles Arts de Mèxic amb motiu del primer centenari de la independència de Mèxic. No se sap si l'obra es va estrenar llavors, però el 13 i 14 de novembre del 2010 va ser interpretada per la massa coral de l'Orfeó Català de Mèxic i altres cors, juntament amb l'Orquesta Sinfónica Juvenil Carlos Chávez, a l'auditori Blas Galindo del "Centro Nacional de las Artes" de México, D.F. amb motiu de les festes del segon centenari de la independència mexicana.
  • Canto a España, coro escolar al unísono, amb lletra de J.Gonzalo R. (Reproducció)
  • Danzas nocturnas, per a piano
  • De día y de noche, villancico pastoril, per a dues veus i orgue (Fragment)
  • Delia, per a piano
  • Elodia, masurca per a piano (Video)
  • ¡Fingida!, danza de salón (1916), per a octet, música de G.Florizel, lletra de José F. Elizondo
  • Hermosas Tapatías, per a piano
  • Himno patriótico de la Segunda Reserva, premiado en el Certamen Musical que convocó el Comité Central Obrero Patriotas Mexicanos (1902), lletra d'Heriberto Barrón
  • Lavapies, schotis castizo (1910), per a piano (coberta)
  • Madrileño, schotis castizo (1929), per a quintet
  • Mazurka de concierto, per a piano
  • El metge improvisat, música per a l'escena
  • Minuto, per a piano
  • Missa (1888)
  • Nocturnas, tangos mejicanos (1918)
  • Palabra de honor, en un acte
  • Panis angelicus
  • Serranilla (1934), sobre un poema de José María Pemán
  • Tango rojo, per a piano
  • Tota pulchra
  • Vals impromptu, per a piano
  • Altres cançons: Amar y sufrir, Ardientes desvaríos, Hora de amor, Le di mi vida, La virgen de mis sueños

Sarsueles[modifica]

  • Los bandolers (1897), en dos actes, amb lletra de Joaquim Albanell i Vila
  • El champion (1905), amb lletra de José F. Elizondo i Rafael Medina
  • Chin, Chun, Chan (1904), amb lletra de José F. Elizondo i Rafael Medina. Es representà a Barcelona el 1906.
  • Crudo invierno (1910), amb lletra d'Ignacio Baeza i Luis G. Andrade
  • FIAT (1907), en un acte, amb lletra de Rafel Medina i José F. Elizondo
  • Género chico (1899 o ant.), en un acte amb lletra de Luis Frías Fernández
  • Los de abajo (1899 o ant.), en un acte, amb lletra de Rafael Medina
  • Mariposa (1899), en un acte amb lletra d'Aurelio González Carrasco
  • El pájaro azul (1910), amb lletra de José Ignacio González i Julio B. Uranga, i música de Jordà i Lauro D. Uranga
  • Se suspende el estreno, amb lletra de José F. Elizondo i música de Manuel Berrueco y Serna i Lluís Jordà

Arranjaments fàcils per a piano[modifica]

Amb els títols originals dels arranjaments publicats a l'editorial Boileau -errates incloses-.

  • ADAM. SI YO FUERA REY. Fragmento de la Sinfonía.
  • ARDITI, L. IL BACIO. Célebre vals.
  • AUBER. FRA DIÁVOLO.
  • BEETHOVEN. CLARO DE LUNA. Fragmento de la Sonata.
MINUETO, del "Septimino".
ANDANTE, de la "V Sinfonía". Fragmento.
LAS RUINAS DE ATENAS. Marcha a la turca.
MINUETO EN SOL.
PARA ELISA.
ADAGIO, de la sonata Patética.
ADELAIDA, segundo fragmento.
COLOQUIO AMOROSO.
  • BELLINI. NORMA. "Casta diva". Pequeña selección.
LA SONÁMBULA. Pequeña selección.
LOS PURITANOS. Pequeña selección.
  • BIZET. CARMEN. Habanera.
CARMEN. Canto del toreador.
LA ARLESIANA. Segundo minueto.
LA ARLESIANA. Marcha de los Reyes Magos.
  • BOCCHERINI. CÉLEBRE MINUETO.
  • BORODIN. EL PRÍNCIPE IGOR. Fragmento de las danzas.
EN LAS ESTEPAS DEL ASIA CENTRAL.
  • BRAHMS. DANZA HÚNGARA NÚM. 5. Muy fácil.
DANZA HÚNGARA NÚM. 6. Muy fácil.
VALS. Op. 39, núm. 15.
  • CUI. MUÑECAS ESPAÑOLAS.
  • CHOPIN. POLONESA. Op. 40, núm. 1. Militar. (Facilitada).
CÉLEBRE POLONESA.
NOCTURNO. Op. 9, núm. 2.
NOCTURNO. Op. 9, núm. 2. (Muy fácil).
11.º NOCTURNO. Op. 32.
VALS BRILLANTE. Núm. 1, op. 18.
VALS. Op. 34, núm. 1.
VALS DEL ADIÓS. Op. 34, núm. 2.
VALS. Op. 64, núm. 1.
VALS NÚM. 7. Op. 64, núm. 2.
VALS NÚM. 9. Op. 69, núm. 1 (Obra póstuma).
VALS NÚM. 10. Op. 69, núm. 2 (Obra póstuma).
VALS NÚM. 11. Op. 70, núm. 1 (Obra póstuma).
VALS NÚM. 14. (Obra póstuma).
MARCHA FÚNEBRE.
MAZURKA. Op. 7, núm. 1.
SEXTA MAZURCA. Op. 7, núm. 2.
SÉPTIMA MAZURCA. Op. 7, núm. 3.
VOTO DE DONCELLA. Melodía polaca.
VOTO DE DONCELLA. Melodía. (Muy fácil).
TRISTEZA.
TRISTEZA. (Fragmento facilitado).
PRELUDIO NÚM. 15 (Gota de agua).
PRELUDIO. Op. 28.
FANTASÍA-IMPROMPTU. Op. 66 (segundo tiempo).
TRÍO, del Scherzo de la Sonata op. 35.
BALADA. Núm. 1, op. 23.
  • DELIBES. COPELIA. Vals de la muñeca.
COPELIA. Mazurka.
COPELIA. Célebre vals.
PIZZICATI, del ballet "Silvia". ("La ninfa de Diana").
EL REY SE DIVIERTE. Danza antigua.
  • DONIZZETTI. LUCÍA DE LAMMERMOOR. ("Tu che a Dio").
LA FAVORITA. ("Spirto gentil").
LUCREZIA BORGIA. Pequeña selección.
  • DUSSEK. MATINAL. Rondó.
  • FALL. LA PRINCESA DEL DÓLAR. Vals.
  • FIEL. NOCTURNO, núm. 5.
  • FLOTOW. MARTA. Romanza.
  • GALOS. EL LAGO DE COMO. Nocturno núm. 6.
  • GLUCK. IPHIGENIE EN AULIDE.
  • GOUNOD. AVEMARÍA (Muy fácil).
FAUST. Vals brillante.
FAUST. Marcha.
ROMEO Y JULIETA. Vals muy fácil.
  • HAENDEL. GAVOTA.
  • HAYDN. MINUETO GIOCOSO.
MINUETO, de la "Sinfonía de la Reina".
ANDANTE, de la Sinfonía núm. 6, titulada "La Sorpresa".
MINUETO DEL BUEY. (Muy fácil).
SERENATA.
  • HESS. CARNAVAL DE VENECIA. Variaciones (Facilitado).

CARNAVAL DE VENECIA. (Fácil).

  • IVANOVICI. OLAS DEL DANUBIO. Vals muy fácil.
  • LEHAR. EL CONDE DE LUXEMBURGO. Vals.
LA VIUDA ALEGRE. Vals.
  • LISZT. ENSUEÑO DE AMOR. Tercer nocturno.
ENSUEÑO DE AMOR. (Muy fácil).
RAPSODIA HÚNGARA NÚM. 2.
  • LUDOVIC. SUEÑO DE UN ÁNGEL.
  • MARTINI. CÉLEBRE GAVOTA.
  • MEHUL. GIGA.
  • MENDELSSOHN. CANCIÓN DE PRIMAVERA.
MARCHA NUPCIAL.
EN ALAS DEL CANTO.
CANCIÓN DEL GONDOLERO. Barcarola.
CANTO DEL GONDOLERO. Barcarola.
GONDOLERO VENECIANO.
  • MOSZKOWSKI. CÉLEBRE SERENATA, Op. 15, núm. 1.
  • MOUSSORGSKY. EL VIEJO CASTILLO.
  • MOZART. MARCHA TURCA.
CÉLEBRE MINUETO, de la ópera "Don Juan".
DON JUAN. Serenata.
DON JUAN. Aria del "Champagne".
MINUETO, de la "Sinfonía en mi bemol". (Muy fácil).
MARCHA TURCA. (Muy fácil).
MINUETO, del "Divertimento".
ÁLBUM DE 20 piezas fáciles; lo que compuso de 4 a 6 años.
  • NICOLAI. LAS ALEGRES COMADRES DE WINDSOR.
  • OFFEMBACH. LOS CUENTOS DE HOFFMANN. Barcarola.
  • PACHULSKI. PRELUDIO.
  • PAGANINI. LA CAMPANELA.
  • PANTSCHENKO. SONETTO 30.
  • PERGOLESI. TRE GIORNI SON CHE NINA.
  • PONCHIELLI. LA GIOCONDA. ("Danza de las Horas").
  • POPULAR. EL VITO. Danza española.
JOTA ARAGONESA. Danza española.
FANDANGO. Danza española.
BOLERO. Danza española.
PANADERO. Danza española.
JOTA VALENCIANA.
JOTA NAVARRA.
MALAGUEÑA.
OJOS NEGROS. Canción rusa.
  • RACHMANINOFF. CÉLEBRE PRELUDIO. Op. 3, núm. 2.
SERENATA. Op. 3, núm. 5.
  • RAMEAU. EL TAMBURINO.
  • RAKOCZY. MARCHA HÚNGARA.
  • REBIKOFF. MAZURKA.
  • ROBIKOFF. PEQUEÑO VALS.
  • ROSAS. SOBRE LAS OLAS.
SOBRE LAS OLAS. Vals. (Muy fácil).
  • RUBINSTEIN. DANZA LUMINOSA, de la ópera "Feramors".
  • SCHUBERT. MOMENTO MUSICAL.
AVEMARÍA.
CÉLEBRE MARCHA MILITAR.
MARCHA MILITAR. (Muy fácil).
CÉLEBRE SERENATA. (Muy fácil).
EL ADIÓS.
LA TRUCHA.
ROSAMUNDA. Ballet.
VALS.
  • SCHUMANN. BERCEUSE.
EL CAMPESINO ALEGRE.
  • SOKALSKY. RECUERDO DEL PASADO. Op. 1, núm. 1.
  • SMITH. CANCIÓN RUSA. Op. 31.
  • STRAUSS. EL DANUBIO AZUL. Vals.
EL ENCANTO DE UN VALS.
LEYENDA DE LOS BOSQUES DE VIENA. Vals.
EL MURCIÉLAGO. Vals.
VINO, MUJER Y CANTO. Vals.
VOCES DE PRIMAVERA. Vals.
  • STREABBOG. HERMOSO SUEÑO. Serenata.
  • SUPPÉ. POETA Y ALDEANO.
  • SYBELIUS. EL RELOJ IMPERTINENTE. Melodía.
  • THOMAS. POLACA, de la ópera "Mignon".
  • TIWOLSKY. MOSCOU. Fantasía.
  • TSCHAIKOWSKY. CANCIÓN SIN PALABRAS.
CANTO SIN PALABRAS. Op. 40, núm. 6.
SUEÑO. Op. 40, núm. 12.
DULCE SUEÑO. Op. 39.
CANCIÓN TRISTE.
MAZURKA. Op. 39, núm. 10.
ROMANZA. Op. 5, facilitado.
ROMANZA. Op. 5.
NOCTURNO. Op. 19, núm. 4.
BARCAROLA. Op. 37, núm. 6.
  • VENTURA. PER TU PLORO. Sardana.
  • WAGNER. TANNHÄUSER. Marcha.
LOHENGRIN, marcha nupcial. Facilitada.
  • WEBER. INVITACIÓN AL VALS.
INVITACIÓN AL VALS. Fragmento muy fácil.
POLACA.
EL ÚLTIMO PENSAMIENTO. Facilitado.
EL ÚLTIMO PENSAMIENTO. Muy fácil.
  • VERDI. AIDA. Marcha de las trompetas.
LA TRAVIATA. Brindis.
RIGOLETTO. "La dona é movile".
EL TROVADOR. "Stride la vampa".

Bibliografia[modifica]

  • Canton Ferrer, Cristian. Vida i obra de Luis G. Jordà (1869-1951): el músic de les Masies de Roda que va triomfar a Mèxic. Les Masies de Roda: Ajuntament, 2010. La versió en castellà d'aquesta obra, disponible en línia: https://osf.io/preprints/socarxiv/nk28z/
  • Jordà, Luis G. Mexican Dances, for the Pianoforte Philadelphia: Theodore Presser & Co., 1911.
  • Jordà, Luis G. Alboradas, colección muy fácil para piano en clave de sol las dos manos Barcelona: Boileau, s.a. (Conté Vals, Pantomina, Minueto, Gavota,Romanza sin palabras, Marcha).
  • Jordà, Luis G. Cançons populars catalanes, harmonitzades per a piano, amb lletra Barcelona: Boileau, 1945? (reimpressió 2005).
  • Jordà, Luis G. Colección de danzas para piano México: Otto y Arzoz, s.a. (Conté: Sinceridad, Duo de amor, Heroica, Berceuse, En sordine, Estudio, Mirrha, Mirtha).
  • Ribera i Salvans, Josep. "Lluís G. Jordà, un músic català en el Mèxic de Don Porfirio". Revista de l'Orfeó Català, 2a. època, núm. 39 (1999), p. 15.

Enregistraments[modifica]

  • Obras de Luis G. Jordá, interpretades per Silvia Navarrete (pianista) i Fernando de la Mora (tenor). LP publicat el 1992 i reeditat en disc compacte el 2006 (comprèn Vals impromptu, Fingida, Anita, Le di mi vida, Delia, Hora de amor, Minuto, Amar y sufrir, Mazurca de concierto, Romanza de Chin-Chun-Chan, Elodia, La virgen de mis sueños, Así te quiero amar, Hermosas Tapatías, Ardiente desvarío, Danzas nocturnas). Fragments[Enllaç no actiu] i ressenya.
  • Las más bellas Mazurcas Mexicanas per Józef Olechowski, Ciudad de Méjico: Euram Records, 1997, ref. 300.OLE.23194 (comprèn Elodia i Mazurca de concierto)
  • Latin-American Recital Vol. I México per Cyprien Katsaris, a Piano21, P21 002 (comprèn les Danzas nocturnas)
  • Gravacions en discos " de pedra" de la discogràfica Victor:[7]
    • Minuto, interpretació de la Banda de Zapadores (1905, ref. Victor 97001)
    • Fingida, interpretació de Ángel R. Esquivel (1917, ref. Victor 72495)
    • Amar y sufrir, interpretació de Carlos Mejía (1918, Victor 45160)
  • Cilindres Edison:[8]

Referències[modifica]

  1. esquela de D. Luis G. Jordá Rosell La Vanguardia, 21-09-1951, pàg. 12.
  2. Reséndiz Flores, Gricelda Magdalena. Introducción a la Vida y Obra de Luis Gimeno Jordá (en castellà), 18 de novembre de 2013, p. 300. ISBN 978-607-506-155-9.  Arxivat 2019-12-23 a Wayback Machine.
  3. «La Vanguardia, 26 de febrer de 1933, anunci d'actuació del Trio Beethoven».
  4. esquela de Antonia Casabosch Codina La Vanguardia, 15-11-1979, pàg. 32.
  5. «La Vanguardia, 29 de desembre de 2000, Esperando al señor Beethoven».
  6. «La Vanguardia, 19 de març de 1932, Un llamamiento de la Lliga Oficial».
  7. «Victor Discography: Names Search».
  8. «www.engineeringexpert.net». Arxivat de l'original el 2009-08-16. [Consulta: 26 juny 2009].

Enllaços externs[modifica]