Lluís Graner i Arrufí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lluís Graner i Arrufí

Naixement 1863
Barcelona
Defunció 1929
Barcelona
Art Pintor
Educació Escola de la Llotja
Moviment Realisme

Lluís Graner i Arrufí (Barcelona, 1863 - Barcelona, 1929) fou un pintor realista català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a l'Escola de la Llotja des de 1883, i hi va tenir l'Antoni Caba com a mestre de colorit i Benet Mercadé com a professor de dibuix.[2] Posteriorment, Joaquim Mir i Trinxet començaria a estudiar pintura sota les ordres de Lluís Graner, qui el va iniciar en el gènere del paisatge.

En el seu últim any acadèmic aconseguí una beca per anar pensionat a Madrid, on copià i estudià els mestres del Museu del Prado. Després d'això, marxà a París pensionat per la diputació, des d'on exposà sovint a la capital catalana. Es va fer membre de Societat Nacional de Belles Arts de França. Més endavant tornà a Barcelona però continuà exposant per diferent ciutats de tota Europa com Berlín, París, Madrid, Munic, Düsseldorf i d'altres.[3] L'any 1895 presidí el Cercle Artístic de Barcelona.[4]

Influït per les teories wagnerianes de moda en aquell moment sobre l'art total, decidí abandonar la pintura l'any 1904, per a oferir uns espectacles que esdevinguessin una síntesi on intervinguessin totes les arts.

Graner va abandonar la pintura per a inaugurar, en qualitat de director i màxim responsable, la Sala Mercè, una sala d'espectacles que havia de combinar diversos llenguatges artístics, tant els antics com els de novíssima aparició, per exemple, el cinematògraf. Des de l'obertura de la Sala Mercè va comptar amb la col·laboració d'importants personatges relacionats amb la cultura catalana del moment: Gaudí, Gual, Rusiñol, Salvador Alarma, Casas, Clarasó, Morera, Granados i molts d'altres es vincularen, en diversos moments de la seva historia, però sobretot en la seva primera època, i en diversos graus d'intensitat, amb el projecte del pintor Graner.[5] El projecte només va funcionar entre 1904-1908 i fou un fracàs que l'obligà a sobreviure econòmicament realitzant retrats per encàrrec.

Més endavant se'n va anar a viure a l'Havana i després a Nova York, viatjant després per tota Amèrica fins a Santiago de Xile, Buenos Aires i Rio de Janeiro. Durant aquest temps sobreviu dels diners que li envien els seus amics. Tornà a Barcelona el 1928, realitzà una exposició a l'Hotel Ritz, i morí el 1929.

Entre les obres d'aquest autor, hom pot admirar Forja o La Ferreria (1894) a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, obra en dipòsit del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 109. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 d'agost 2013]. 
  2. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 201. ISBN 84-95554-27-5. 
  3. «Lluís Graner i Arrufí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Marín Silvestre, Maria Isabel. «Presidents». A: Reial Cercle Artístic. Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història'. 2006, p. 169. 
  5. Joan M. Minguet i Batllori. La Sala Mercè: de l'apogeu a la decadència

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 
  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Graner i Arrufí