Lluís III Gonzaga
Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) ( Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478 ) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins el 1478.
Taula de continguts |
Orígens familiars [modifica]
Va néixer el 5 de juny de 1412 a la ciutat de Màntua sent el fill primogènit de Joan Francesc I Gonzaga i Paola Malatesta. Fou nét per línia paterna de Francesc I Gonzaga i Margarida Malatesta, i per línia materna de Malatesta Malatesta.
Núpcies i descendents [modifica]
Es casà el 12 de novembre de 1437 a la catedral de Màntua amb Bàrbara de Brandenburg, filla de Joan de Brandenburg-Kulmbach i Bàrbara de Saxònia-Wittenberg, i neboda de Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic. D'aquesta unió nasqueren:
- Frederic I Gonzaga (1441–1484), marquès de Màntua
- Francesc Gonzaga (1444-1483), cardenal
- Joan Francesc Gonzaga (1446-1496)
- Rodolf Gonzaga (1451-1495)
- Lluís Gonzaga (1458-1511), bisbe
- Susanna Gonzaga (1447-1481), religiosa
- Dorotea Gonzaga (1449-1467), casada el 1466 amb Galeàs Maria Sforza
- Cecília Gonzaga (1451-1472), religiosa
- Bàrbara Gonzaga (1455–1505), casada amb Eberard I de Württemberg
- Paula Gonzaga (1463-1497)
Ascens al poder [modifica]
A la mort del seu pare, ocorreguda el setembre de 1444, fou nomenat marquès de Màntua. Continuà la tradició familiar, servint com a condottiero pels Visconti de Milà l'any 1446, si bé l'any següent es posà al servei de la República de Venècia i la República de Florència contra Milà.
El 1450 fou nomenat cap d'un exèrcit d'Alfons el Magnànim a la Llombardia amb el propòsit principal de conquerir territoris per a si mateix, però Francesc I Sforza el va convèncer novament amb la promesa de les possessions de Lonato, Peschiera i Assola, antics territoris de Màntua que en aquells moments estaven sota control venecià. Venècia ràpidament saquejà Castiglione delle Stiviere i feu posà el germà de Lluís, Carles Gonzaga, en contra d'ell.
El 14 de juny de 1453 Lluís III vencé a les tropes de Carles a Goito, però les tropes venecianes sota la guia de Niccolò Piccinino van impedir qualsevol intent de reconquistar Assola. El Tractat de Lodi de 1454 va obligar a Lluís a restituir tots els territoris conquistats i a renunciar definitivament a les tres ciutats, revent a canvi les terres del seu germà a la mort d'aquest sense fills legítims el 1478.
El moment de màxim prestigi de Màntua va ser durant la realització del Concili de Màntua, celebrat a la ciutat des del 27 de maig de 1459 fins el 19 de gener de 1460, convocat pel papa Pius II per a llançar una croada contra els otomans, que havien conquistat Constantinoble uns anys abans. El 1460 Lluís va nomenar a Andrea Mantegna artista de la cort i va cridar a Màntua a arquitectes del calibre de Lucca Fancelli i Leon Battista Alberti.
A partir de 1466 va estar més o menys de manera constant al servei dels Sforza de Milà.
Lluís III va morir a Goito el 12 de juny de 1478, durant una epidèmia de pesta, i fou sepultat posteriorment a la Catedral de Màntua.
Enllaços externs [modifica]
- (anglès) http://genealogy.euweb.cz/gonzaga/gonzaga2.html
- (italià) Ludovico II. Secondo marchese di Mantova
| Precedit per: Joan Francesc I Gonzaga |
Marquès de Màntua 1444–1478 |
Succeït per: Frederic I Gonzaga |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís III Gonzaga |
