Lluís II de Borbó-Condé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Gran Condé pintat pel flamenc Teniers, el Jove.

En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com “el Gran Condé”, va ser el primer príncep de sang reial a França i un brillant mariscal militar. Va néixer el 1621 a París i va morir el 1686 a Fontainebleau. Era fill del príncep Enric II de Borbó-Condé i de l'aristòcrata francesa Carlota Margarida de Montmorency. Entre els seus títols nobiliaris consten els de príncep de Condé, duc de Borbó, duc de Fronsac, duc d'Enghien, duc de Montmorency, comte de Sancere i comte de Charolais, a més de governador de Berry. Va ser un destacat general francès durant la Guerra dels Trenta Anys, que fins i tot va gosar rebel·lar-se contra el rei Lluís XIV de França en la Guerra de la Fronda, tot i que al final es va haver de fer enrere i li va demanar perdó, que el rei va concedir. Va viure als dominis del castell de Chantilly, on es troba el Museu Condé. Alguns el consideren "l'Alexandre el Gran francès".[1]

Bust del Gran Condé
Castell de Chantilly, on va viure el Gran Condé
Bust del Gran Condé, David d'Angers (1817).

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

L'11 de maig de 1641 es va casar amb Clara Clementina de Maillé-Brézé (1629-1694), filla d'Urbain de Maillé-Brézé (1598-1650) i de Nicol de Plessis de Richelieu (1587-1635). i cosina del Cardenal Richelieu, que tenia 13 anys. El matrimoni va tenir quatre fills, tres dels quals moriren prematurament:


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Voltaire, « Le siècle de Louis XIV » (francès) (1751)
  • Joseph-Louis Ripault Desormeaux, Historia de Lluís de Borbó, París 1766-1768, 4 volums in-12.
  • Katia Béguin, Els prínceps de Condé. Rebels, cortesans i mecenes a la França del Gran Segle, Ed. Champ Vallon, Seyssel, 1999, 463 p.
  • Dominique Paladilhe, Le Grand Condé : Héros des armées de Louis XIV, Pygmalion, 2008 (ISBN 978-2756400082)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Article a la wikipèdia en italià