Lluís II de Wittelsbach

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lluís II de Wittelsbach o Lluís II de Baviera (alemany: Ludwig II der Strenge, Herzog von Bayern, Pfalzgraf bei Rhein) (13 d'abril de 1229 a 2 de febrer de 1294) dit "el Sever", fou duc de Baviera i comte palatí del Rin el 1253 i fins a la seva mort (si bé Baviera es va dividir el 1255). Nascut a Heidelberg, era fill del duc Otó II i d'Agnès del Palatinat que era una filla del güelf Enric V, comte del palatinat del Rin, sent els seus avis Enric el Lleó i Conrad de Hohenstaufen (Conrad, comte palatí del Rin).

Biografia[modifica | modifica el codi]

El jove Lluís va recolzar en 1246 el seu cunyat el rei Conrad IV d'Alemanya contra la usurpació de Enric Raspe de Turíngia. El 1251 Lluís estava en guerra altre cop en contra del bisbe de Ratisbona.

Lluís va succeir al seu pare el duc de Baviera Otó II de Wittelsbach el 1253. Quan el domini dels Wittelsbach es va dividir el 1255 entre els fills d'Otó, Lluís va rebre el comtat palatí del Rin i l'Alta Baviera, mentre que el seu germà el duc Enric XIII de Baviera o Enric I de Wittelsbach va rebre la Baixa Baviera. Aquesta partició estava en contra de la llei i per tant va causar la ira dels bisbes de Baviera, que es van aliar amb el rei Ottokar II de Bohèmia el 1257. L'agost de 1257 Ottokar va envair Baviera, però Lluís i Enric van aconseguir repel·lir l'atac. Va ser una de les rares accions concertades dels dos germans, que sovint discutien.

Lluís residia a Munic i al castell de Heidelberg. Com un dels prínceps electors de l'imperi es va veure involucrat intensament en les eleccions reials durant quaranta anys. Durant l'interregne alemany després que el rei Guillem II d'Holanda va morir el 1256, va donar suport a Ricard de Cornualla. Juntament amb el seu germà, Lluís també va ajudar al seu jove nebot Hohenstaufen, Conradí, en el seu ducat de Suàbia, però no va ser possible la seva elecció com a rei alemany. Com a resultat del seu suport als Hohenstaufen, Lluís va rebre l'interdicte del papa el 1266. El 1267, quan el seu nebot va creuar els Alps, amb un exèrcit, Lluís el va acompanyar però només fins a Verona. Després de l'execució del jove príncep a Nàpols el 1268, Lluís va heretar algunes de les possessions de Conradí a Suabia i va recolzar l'elecció de l'Habsburg Rodolf I en contra d'Ottokar II el 1273. El 26 d'agost de 1278 l'exèrcit de Rodolf i Lluís es van enfrontar a les forces d'Ottokar, a la vora del riu March en la batalla de Dürnkrut i Jedenspeigen, on Ottokar va ser derrotat i mort. El 1289 la dignitat electoral de Baviera, va passar a Bohèmia, però Lluís seguia sent elector com a comte palatí del Rin. Després de la mort de Rodolf el 1291 Lluís no va poder fer valer l'elecció del seu cunyat Habsburg Albert I contra Adolf de Nassau-Weilburg.

Lluís va morir a Heidelberg. El seu fill gran Rodolf li va succeir, i Adolf de Nassau es va convertir en el seu sogre uns mesos més tard. Lluís va ser enterrat a la cripta de l'abadia de Fürstenfeld

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

Lluís II amb les seves dues primeres esposes Maria de Brabant (al centre) i Anna de Glogau (dreta), segle XVI

Lluís II es va casar tres vegades: la seva primera esposa fou Maria de Brabant, una filla del duc Enric II de Brabant i de Maria de Hohenstaufen. Maria fou executada a Donauwörth per una errònia sospita d'adulteri el 1256; en aquells dies el càstig per una dona adúltera era ser decapitada. la seva culpa mai va poder ser validada. Com expiació Lluís va fundar el monestir cistercenc de Fürstenfeld (Fürstenfeldbruck), prop de Munic.

Diferents fonts donen relats diversos sobre aquest fet i el terrible error que havia succeït: El 1256 Lluís havia estat fora de casa per un temps prolongat, a causa de les seves responsabilitats com sobirà a la zona del Rin. La seva esposa va escriure dues cartes, una per al seu espòs, i una altra al comte de Kyburg a Hunsrück, un vassall de Lluís. Els detalls sobre el contingut real de la segona carta varien, però d'acord als cronistes el missatger que va portar la carta a Lluís li hauria donat l'equivocada, i Lluis va arribar a la conclusió que la seva dona tenia una aventura amorosa secreta.

Amb el temps, una gran quantitat de contes del folklore es va originar al voltant d'aquest fet sagnant, la majoria d'ells escrits molt després de la seva mort: els trobadors van embellir la història d'un frenesí assassí, en què Lluís no només suposadament va matar la seva dona després d'haver cavalcat per tornar a casa per cinc dies i nits, sinó també va apunyalar el missatger que li va portar la carta equivocada, i en entrar al seu castell va apunyalar al seu propi castellà i a una dama de la cort i va llançar la criada de la seva dona des dels merlets, abans que massacrar la seva dona, ja sigui apunyalant-la o tallant-li el cap.

Diverses cròniques més sòbries constaten l'execució de Maria el 18 gener 1256 a Donauwörth al castell de Mangoldstein per decret ducal per presumpte adulteri, però res més que això.

El 1260 Lluís es va casar amb la seva segona esposa Anna de Glogau. Van tenir els fills següents:

  • Maria (nascuda el 1261), monja a l'abadia de Marienberg a Boppard.
  • Lluís (13 de setembre de 1267 a 23 de novembre de 1290, mort en un torneig a Nuremberg.

Es va casar amb la seva tercera esposa Matilde d'Habsburg, filla del rei Rodolf I d'Alemanya, el 24 d'octubre de 1273. Els seus fills van ser:

Lluís II va ser succeït pel seu fill Rodolf I.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís II de Wittelsbach