Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lluís IV de Baviera)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Flag Germany Emperors Banner.png Lluís el Bavarès
Rei d'Alemanya
Emperador
Ludovico il Bavaro.jpeg
Tomba de Lluís a Nostra Senyora de Munich
Dinastia Dinastia Wittelsbach
Nascut 1282
Mort 1347
Rei dels Romans (Rei d'Alemanya)
Regnat 1314-1347
Predecessor Enric VII (Dinastia Luxemburg)
Successor Carles IV (Dinastia Luxemburg)
Rei d'Itàlia
Regnat 1327-1347
Predecessor Enric VII (Dinastia Luxemburg)
Successor Carles IV (Dinastia Luxemburg)
Emperador del Sacre Imperi
Regnat 1328-1347
Predecessor Enric VII (Dinastia Luxemburg)
Successor Carles IV (Dinastia Luxemburg)

Lluís IV de Baviera (Munic 1287- Fürstenfeld 1347) va ser l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic del 1328 al 1346. També va ser duc de l'Alta Baviera (1294-1347) i rei d'Itàlia (1327-1347).

Taula de continguts

[modifica] Vida

Era fill de Lluís II el Sever. Era membre de la dinastia dels Wittelsbach. L'any 1314, després de la mort de l'emperador Enric VII, va rivalitzar pel tron de l'imperi amb el duc Frederic d'Àustria. Lluís fou elegit a Frankfurt com a emperador per quatre vots a favor i tres en contra dels electors del Sacre Imperi, mentre que Frederic d'Àustria va ser escollit per ocupar el mateix lloc a Bonn per l'arquebisbe de Colònia. L'any 1322 va vèncer al seu rival i el va empresonar. Al 1325, però, el va alliberar un cop aquest va renunciar a les seves pretensions a convertir-se en emperador del Sacre Imperi.

Com que l'elecció de Lluís com a cap de l'imperi havia estat força accidentada, el papa Joan XXII no va reconèixer a Lluís com a emperador i li va demanar que no exercís en aquest càrrec. A més també deia que quan l'imperi no tingués ningú per heretar-lo l'administració d'aquest havia de passar al papa. L'any 1324 el va excomunicar. En resposta a això Lluís feu l'apel·lació de Sachsenhausen en què afirmava que el pontífex no tenia dret a intervenir en l'elecció de l'emperador i que per tant el seu govern era completament legítim. També deia que Joan XXII era un heresiarca i que com a tal, el seu papat era il·lícit, per tant ell convocaria un concili per elegir un papa que es mereixés ser-ho. Llavors, Lluís anà a Milà (1327) i es proclamà rei d'Itàlia. Envaí Roma i va nomenar a Nicolau V papa de Roma l'any 1328, va declarar heresiarca a Joan. En la seva coronació el papa no hi va assistir, tal com exigia la tradició, donant a entendre que considerava que Lluís no havia de ser emperador. Va protegir els franciscans oposats al papa (Guillem d'Occam, Michele de Cesena, etc) a la seva cort de Munic. L'any 1346 va ser excomunicat de nou per Climent VI i aquest mateix any va ser deposat del càrrec en favor de Carles IV de Luxemburg. Va morir l'any següent d'una caiguda de cavall.

[modifica] Família

[modifica] Avantpassats

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Duc Lluís I de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Duc Otó II de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Ludimila de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Duc Lluís II de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Comte Palatí del Rin Enric V
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Agnès del Palatinat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Agnès de Hohenstaufen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Emperador Lluís IV el Bavarès
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Comte Albert IV d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Rei Rodolf I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Hedwig de Kyburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Matilde d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Comte Burchard V de Hohenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Gertrudis de Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. Mechtild de Tübingen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

[modifica] Núpcies i descendents

L'any 1308 Lluís es va casar amb Beatriu de Silèsia (1290-1322). Els fills de la parella foren:

  • Matilde (v. 1313-1346), es casaria amb el marcgravi de Meißen Frederic II.
  •  ? (1314-?)
  • Anna (v. 1316-1319)
  • Lluís (1316-1361), esdevindria duc de l'Alta Baviera, comte de Tirol, i marcgravi de Brandenburg com a Lluís V.
  • Agnès (v.1318-?)

El 1324 es casà en segones núpcies a Margarida d'Holanda (1311-1356), comtessa d'Hainaut i Holanda. Van tenir els següents fills:

  • Margarida (1325-1374), es casaria en primeres núpcies amb el duc Ofen Esteve d'Eslavònia, i en segones núpcies amb Gerlach de Hohenlohe.
  • Anna (v. 1326-1361), es casaria amb Joan I de la Baixa Baviera.
  • Lluís (1328-1365), dit el Romà, esdevindria duc de l'Alta Baviera com a Lluís VI i elector de Brandenburg.
  • Elisabet (1329-1402), es casaria en primeres núpcies amb el Senyor de Verona Cangrande II della Scala, i en segones núpcies amb el comte Ulrich de Württemberg.
  • Guillem (1330-1389), esdevindria duc de la Baixa Baviera com a Guillem I, i comte d'Hainaut com a Guillem III.
  • Albert (1336-1404), esdevindria duc de la Baixa Baviera, comte d'Hainaut i Holanda com a Albert I.
  • Otó (1346-1379), duc de l'Alta Baviera i elector de Brandenburg com a Otó V.
  • Beatriu (1344-1359), es casaria amb el rei Eric XII de Suècia.
  • Agnès (1345-1352)
  • Lluís (1347-1348)
Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües