Lluís I d'Hongria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crown of Saint Stephen.svg  Lluís I el Gran
Rei d'Hongria, Croàcia i Dalmàcia
Rei de Polònia
Ludwik Wegierski.jpg
Gravat representant Lluís d'Hongria
Regnat 13431382
Predecessor Carles I
Successor Maria I
Dinastia Anjou-Sicília

Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos) (1326, Visegrád1382, Nagyszombat), conegut com a Lluís el Gran (Nagy) va regnar com a rei d'Hongria des de 1348, i de Polònia des de 1370.

Va ser un dels monarques hongaresos més poderosos de la baixa edat mitjana, guanyant el control de l'Adriàtic, i assegurant el domini de Dalmàcia i parts de Bòsnia i Bulgària.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Príncep[modifica | modifica el codi]

Lluís va néixer el 5 de març de 1326 al castell reial de Visegrád, fill del rei d'Hongria Carles I Robert i la seva tercera esposa Elisabet de Polonia. FOu batejat amb el nom de Lluís en honor al seu tiet avi Sant Lluís de Nàpols.

La mort a la infància dels seus germans grans el convertí en l'hereu del regne. Va ser un estudiant notable, adquirint domini de les set arts liberals (gramàtica, retòrica, lògica, geometria, aritmètica, música i astronomia) i aprenent llatí, alemany, italià i polonès.

El 1342 va morir el seu pare i el 21 de juny Lluís fou coronat rei, als setze anys.

Rei[modifica | modifica el codi]

Lluís va participar en nombroses campanyes, liderant personalment els seus exèrcits. Va lluitar a Bulgària, Bòsnia, Valàquia, i contra l'Horda d'Or. El primer enfrontament entre els hongaresos i els otomans també va tenir lloc sota el seu regnat.

El 1346 va vèncer els venecians en una batalla pel control de Zadar, i l'any següent organitzà una campanya contra Nàpols per venjar la mort del seu germà Andreu d'Hongria. Andreu, marit de la reina Joana I de Nàpols, havia mort assassinat i les circumstàncies del crim feien pensar que havia estat amb connivència de la seva esposa. Lluís va aconseguir fer fugir Joana i el seu nou marit de Nàpols, però hagué de marxar ell mateix a causa d'un brot de pesta negra. El 1369 la República de Venècia rebutja una ofensiva de Lluís I d'Hongria.[1]

A través de la seva mare Elisabet de Polònia estava emparentat amb la família reial polonesa. A la mort del seu tiet Casimir III el Gran, els polonesos el van escollir com a rei en part gràcies al bon nom que havia adquirit lluitant al costat de Casimir contra els lituans i els mongols. Va ser coronat rei de Polònia el 17 de novembre de 1370 a la ciutat de Cracòvia.

Lluís va morir el 1382. El tron hongarès va passar a la seva filla Maria d'Hongria. Com que la noblesa polonesa no desitjava continuar amb la unió dinàstica amb Hongria, van decidir fer reina a la germana petita de Maria, Eduvigis.

Família[modifica | modifica el codi]

Estàtua de Lluís el Gran a la Plaça dels Herois de Budapest

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Carles I de Nàpols
 
 
 
 
 
 
 
8. Carles II de Nàpols
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Comtessa Beatriu I de Provença
 
 
 
 
 
 
 
4. Carles Martell d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Esteve V d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
9. Maria d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Elisabet la cumana
 
 
 
 
 
 
 
2. Carles I d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Rodolf I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Clemència de Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Gertrudis de Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Lluís I d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Ladislau I de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Elisabet de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Boleslau el Pietós
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Hedwig de Kalisz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Béla IV d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
15. Violant de Polònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Maria Laskarina
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 1342 es casà amb la seva primera esposa Margarida, la filla de Carles IV del Sacre Imperi de sols set anys. Margarida morí el 1349, encara menor d'edat.

El 1353 es casà en segones núpcies amb Elisabet de Bòsnia, filla d'Esteve II de Bòsnia que esdevingué el seu vassall. Tingeren tres filles:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. G. W. Prothero, Stanley Leathes, Sir Adolphus William Ward, John Emerich Edward Dalberg-Acton Acton (Baron.). The Cambridge Modern History (en anglès). CUP Archive, p. 264. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I d'Hongria Modifica l'enllaç a Wikidata