Lluís I de Baviera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article es refereix al rei de Baviera. Pel duc Lluís I de Baviera vegeu Lluís I de Wittelsbach.
Lluís I., fotografiat per Franz Seraph Hanfstaengl cap al 1860

Lluís I (en alemany Ludwig I.) (Estrasburg 25 d'agost de 1786 - Niça, 29 de febrer de 1868) regnà a Baviera des de 1825 fins a 1848.

Successor del seu pare, Maximilià I, Lluís I sentí una gran afició per l'art, especialment pels estils de la Grècia antiga i de la Itàlia renaixentista, d'ací que fes construir molts edificis neoclàssics, principalment a Munic; per altra banda, també sentia entusiasme per l'edat mitjana, motiu pel qual féu restaurar molts monestirs enderrocats arran de la Mediatització Alemanya.

Donant suport a la independència de Grècia, Lluís I va aconseguir que el seu fill segon Otó fos proclamat rei de Grècia el 1832.

Si en un principi havia mostrat tendències liberals, després que Carles X de França fou enderrocat per la revolució de 1830, Lluís I va començar una política reaccionària i repressiva, la qual, juntament amb el descrèdit del monarca arran dels seus múltiples afers amorosos, va dur al triomf de la revolució de 1848, a conseqüència de la qual va haver d'abdicar a favor del seu fill Maximilià II de Baviera (1848-1864).


Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El dia 12 d'octubre de 1810 contragué matrimoni a Munic amb Teresa de Saxònia-Hildburghausen (1792-1854, filla del duc Frederic I de Saxònia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. La parella tingué els següents fills:



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Baviera