Lluís Maria Sforza
De Viquipèdia
Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro, (en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro) ( Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508 ) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Va néixer el 27 de juliol de 1452 a la ciutat de Vigevano sent el fill petit del duc Francesc I Sforza i la seva segona esposa, Blanca Maria Visconti. Fou nét per línia paterna de Muzio Sforza i Llúcia da Torsano, i per línia materna de Felip Maria Visconti i Agnès del Maino. Així mateix fou germà de Galeàs Maria Sforza i cunyat d'Alfons II de Nàpols.
Rebé el seu sobrenom de "El Moro" pel seu color de pell moreno.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà el 18 de setembre de 1491 amb Beatriu d'Este, filla del duc Erculi I d'Este i Elionor de Nàpols. D'aquesta unió nasqueren:
Així mateix tingué diversos fills il·legítims.
[edita] Mecenes
Durant la seva regència i posterior govern de la ciutat de Milà fou un gran mecenes artístic, preocupat pel declivi arquitectònic i artístic de la ciutat. Així donà suport econòmic a artístes com Bramante per realitzar obres a Santa Maria delle Grazie, i al propi Leonardo da Vinci pel qual realitzà diverses obres pictòriques com "La Verge de les Roques" (La Vergine delle Rocce), "Dama amb un ermini" (La dama con l'ermellino) o el propi "El Sant Sopar" (L'Ultima Cena).
[edita] Ascens al poder
A l'assassinat del seu germà Galeàs Maria, ocorregut el desembre de 1476, el domini del ducat passà a mans del fill d'aquest, Joan Galeàs Sforza. Lluís Maria però es feu amb el govern de la ciutat de Milà durant la minoria d'edat d'aquest i la regència de la seva mare Bonna de Savoia.
A la mort de Joan Galeàs, ocorreguda l'octubre de 1494, Lluís Maria es feu amb el poder absolut gràcies al nomenament que rebé per part dels nobles de la ciutat.
[edita] Guerres d'Itàlia
Des del seu càrrec va animar, simultàniament, el rei Carles VIII de França i l'emperador Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic perquè s'impliquessin en els assumptes polítics de la Península Itàlica, esperant controlar als dos i poder recollir així algunes recompenses territorials; iniciant-se així les anomenades Guerres d'Itàlia. Les coses, però, no van anar com ell havia planejat i, després d'un enfrontament amb el rei francès, es va unir a la lliga contra Carles VIII, donant a la seva neboda Blanca Maria Sforza en matrimoni a Maximilià I, i rebent en compensació la investidura de duc.
Després de la primera disputa amb França a la Batalla de Fornovo l'any 1495, utilitzant armes d'unes 70 tones de bronze provinent d'una estàtua que originàriament havia de recordar la figura de Leonardo da Vinci, Lluís Maria va ser expulsat del Ducat de Milà pel nou rei francès Lluís XII de França l'any 1499, el qual va reclamar els seus drets sobre el ducat en ser nét de Valentina Visconti. El 1500 Lluís XII va assetjar la ciutat de Novara, població on s'exilià Lluís Maria, tenint entre les seves files ambdós exèrcits mercenaris suïssos, guerrers que havien estats invictes durant els dos últims segles. Davant d'aquest fet els propis suïssos, que no estaven d'acord de lluitar entre si, van abandonar els dos exèrcits. Lluís Maria va ser capturat pel rei francès l'abril de 1500 i va ser fet presoner al castell de Loches, on morí el 27 de maig de 1508.
Els suïssos van restaurar el ducat de Milà l'any 1512, on entronitzaren el propi fill de Lluís Maria, Maximilià Sforza.
| Precedit per: Joan Galeàs Sforza |
Duc de Milà 1494 – 1500 |
Succeït per: Lluís XII de França |
| Precedit per: Lluís XII de França |
Duc de Milà 1500 |
Succeït per: Lluís XII de França |
