Luigi Orione

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lluís Orione)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Lluís Orione

Escultura de sant Lluís Orione al Santuari de Nostra Senyora de la Guàrdia a Tortona, Itàlia
confessor, prevere i fundador
Nom secular Luigi Orione
Naixement 23 de juny de 1872
Pontecurone (Piemont, Regne d'Itàlia)
Defunció 12 de març de 1940 (als 67 anys)
San Remo (Ligúria, Itàlia)
Enterrament Nostra Signora della Guardia (Tortona, Piemont); cor al Cottolengo de Claypole (Argentina)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 26 d'octubre de 1980, Roma per Joan Pau II
Canonització 16 de maig de 2004, Roma per Joan Pau II
Festivitat 12 de març
Fets destacables Fundador de la Petita Obra de la Divina Providència, les Petites Missioneres de la Caritat, els Ermitans de la Divina Providència i les Germanes Sacramentines
Orde Petita Obra de la Divina Providència
Iconografia Hàbit de prevere

Luigi Orione (Pontecurone, Itàlia, 23 de juny de 1872San Remo, 12 de març de 1940), fou un sacerdot catòlic italià, fundador de la congregació religiosa Petita Obra de la Divina Providència, els membres de la qual són coneguts també com a orionins, orionistes o orionites.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era el quart fill de Vittorio Orione i Carolina Feltri. Presa la seva decisió de ser sacerdot, va ingressar al convent franciscà de Voghera i més tard a l'oratori de Valdocco dels salesians, on conegué el que seria sant Joan Bosco el 1886. Després va estudiar al seminari de Tortona (1889), on va conèixer el també canonitzat Gaietà Catanoso. Fou ordenat sacerdot el 13 d'abril de 1895.

Com a sacerdot, tenia predilecció per ajudar als nens pobres perquè poguessin estudiar; per cobrir-ne la necessitat va fundar la Petita Obra de la Divina Providència en 1902 i la congregació de les Petites Missioneres de la Caritat (1915), el mateix any que es va obrir el primer Cottolengo a Itàlia, al que en seguirien més. Va ajudar els ciutadans que van patir diversos terratrèmols com el de Messina del (1908). Orione també va fundar congregacions contemplatives com els Eremites de la Divina Providència (1899) i Germans de la Divina Providència (1904) i les Germanes Sacramentines No Vidents[2] (1927), en les que va admetre persones cegues, fet gens habitual llavors.

Després viatjà a Amèrica del sud l'any 1921 i el 1934, i va viure a Brasil, Uruguai, Argentina i Xile. El 1931 el Santuari de Nostra Signora della Guardia a Tortona.

Cos de sant Lluís Orione a Tortona

En morir, el 12 de març de 1940, tenia una gran notorietat[3] Fou beatificat per el papa Joan Pau II el 26 d'octubre de 1980 i canonitzat per el mateix papa el 16 de maig de 2004.[4]

El 29 d'agost del 2000 el seu cor es va traslladar al Cottolengo del barri Don Orione de la ciutat de Claypole, a Argentina, un lloc de peregrinació. El seu cos reposa al santuari de Nostra Signora della Guardia a Tortona, Itàlia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mará, Tamara. «Pequeña Obra de la Divina Providencia». Catholic.net. [Consulta: 1 novembre 2013].
  2. «Hermanas Sacramentinas No Videntes». aicaold.com.ar. Aica. [Consulta: 1 novembre 2013].
  3. D'Angelo, A. Diccionario de los Santos. Madrid: San Pablo, 2000, p. 1521-1523. ISBN 8428522596. 
  4. «Luis Orione (1872-1940)». Vatican.va. El Vaticà. [Consulta: 1 novembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Orione
Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Luigi Orione