Lluís Pericot i Garcia

Lluis Pericot i Garcia (Girona, 2 de setembre de 1899 - Barcelona, 12 d'octubre del 1978) va ser un arqueòleg i prehistoriador. Fill de família torroellenca nasqué a Girona on el seu pare, Joan, treballava de farmacèutic militar. Estudià fins a l'Institut de Girona en la capital provincial i més tard estudià història a la Universitat de Barcelona essent alumne de Pere Bosch i Gimpera. El 1925 obtingué el doctorat a Madrid amb la tesi «La civilización megalítica i la cultura pirenaica». Ocupà la càtedra de prehistòria, en primer lloc a Santiago de Compostel·la i després a València. Va ser l'excavador del important jaciment arqueològic de la Cova del Parpalló a la comarca de la Safor, prop de Gandia sobre el que publicà una memòria el 1942. S'especialitzà en el paleolític superior als Països Catalans. El 1933 tornà a Barcelona i va exercir de professor d'etnologia. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) entre altres càrrecs.

Obres

Lluís Pericot publicà nombrosos treballs científics i les seves recerques tingueren un gran reconeixement a nivell internacional.

• Prehistoria de la península ibérica (1923)
• La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica (1925) tesi doctoral
• La España primitiva y romana (1934)
• La América indígena (1936)
• La cueva del Parpalló (1942),
• Grandeza y miseria de la prehistoria (1948)
• Las raíces de España (1952)
• La España primitiva (1950)
• Prehistoria de Marruecos: el paleolítico (1957)
• Manual de Prehistoria africana (en col·laboració amb Miquel Tarradell, 1961),
• Cincuenta años de prehistoria (1964).
• The Balearic Islands (1973; en castellà, Las Islas Baleares en los tiempos prehistóricos, 1976),