Lluís Prenafeta i Garrusta
Lluís Prenafeta i Garrusta (Ivars d'Urgell, 17 de març de 1939) és un empresari i polític català.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Tot i néixer a Ivars d'Urgell visqué la seva infantesa i joventut al barri de Sants de Barcelona. Després de passar per l'Institut del Teatre treballà de comercial. De l'any 1980 al 1990 fou secretari general de la Presidència. Després de deixar la política ha retornat a l'empresa privada i ha impulsat la Fundació Catalunya Oberta.
[modifica] Activitat empresarial
De l'any 1969 al 1980 fou representant de maquinària tèxtil a l'Amèrica del Sud. Primer per la casa Aletti (de Varese, Itàlia) i després per la Rizzi (de Mòdena, Itàlia). Després del parèntesi de l'activitat política ha participat en diverses iniciatives empresarials en àmbits tan diversos com la pelleteria o l'energia. El 1990 impulsà el diari El Observador, que desapareixeria tres anys després. Actualment és assessor de companyies elèctriques i immobiliàries.
El 27 d'octubre del 2009 va ser arrestat per la guàrdia civil per ordre del jutge Baltasar Garzón, acusant-lo de corrupció (operació Pretòria), juntament amb Macià Alavedra (també vinculat a CDC) i Bartomeu Muñoz, batlle de Santa Coloma de Gramenet pel PSC.[1] El dia 30 a la nit ingressà a la presó Soto del Real per ordre del jutge Garzón després d'haver declarat a l'Audiencia Nacional de Madrid.
[modifica] Activitat política
A finals dels anys setanta entrà a militar a CDC i col·laborà en les campanyes per les eleccions generals i municipals. S'involucrà amb el partit fins a ser elegit president de districte, entrant així al Consell Nacional de la formació. Jordi Pujol li proposà de col·laborar de cara a la campanya de les primeres eleccions autonòmiques (any 1980). Una de les idees de Prenafeta fou visitar el Casals Catalans de Mèxic i Veneçuela. Des d'aquell moment la projecció exterior fou una de les seves tasques (també un cop a la Generalitat). Un cop guanyades les eleccions de 1980, Jordi Pujol nomenà Prenafeta Secretari de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Aquest càrrec l'exerciria fins l'u de juny de 1990. Ocupant aquest càrrec, Prenafeta treballà en diversos aspectes de la política del govern català com la projecció exterior (viatges oficials al Vaticà, Washington i Israel entre molts d'altres) o la gestació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Un cop havent deixat el càrrec de Secretari de la Presidència no ha tornat a exercir cap més càrrec rellevant ni en l'administració ni en partits polítics, treballant exclusivament en l'empresa privada. L'any 2001 crea la Fundació Catalunya Oberta (FCO), de la qual n'és vicepresident. Aquest think tank "és una entitat independent emmarcada en la ideologia liberal" i "té com a objectius analitzar, defensar i promoure els valors de la societat oberta, la llibertat, la democràcia i l'economia de mercat" segons es defineix a la seva pàgina web. Entre altres activitats, la FCO publica un butlletí setmanal i atorga anualment el seu Premi de Periodisme.
[modifica] Referències
- ↑ «L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística». Diari Avui, 27 d'octubre de 2009. [Consulta: 27 d'octubre de 2009].
