Lluís Revest i Corzo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluís Revest)
Infotaula de personaLluís Revest i Corzo
Biografia
Naixement1892 Modifica el valor a Wikidata
Mort1963 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócronista, arxiver, historiador, bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Lluís Revest i Corzo (València, 1892 - Castelló de la Plana, 1963) va ser un historiador valencià. Junt amb Àngel Sánchez Gozalbo, Gaetà Huguet Breva, Joan Carbó Doménech i Salvador Guinot Vilar, va ser un dels fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura.[1]

Tot i nàixer a València es va traslladar de ben menut a Castelló de la Plana. Va estudiar Filosofia i Lletres, branca d'Història, a la Universitat de València, on va ser deixeble de l'arxiver de la Catedral de València Roc Chabàs.[2] En tornar a Castelló de la Plana va començar a interessar-se per la difusió llengua i cultura pròpies, començant a impartir classes de gramàtica valenciana al Casino dels Artesans.[3]

En fundar-se la Societat Castellonenca de Cultura va fer-se càrrec de l'estudi de les Cartes Pobles,[1] degut al seu coneixement de les llengües clàssiques. Ben aviat, i fins a la seua mort, passaria a ocupar-ne la secretaria de la Societat.[4]

La seua tasca d'erudit va trobar difusió en diferents revistes científiques —sobretot al butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura— sense oblidar les tasques de divulgació en premsa.

La seua obra més lloada és La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (Castelló de la Plana, 1930), on demostra grans coneixements lingüístics i que va ser una contribució fonamental per a l'acord que desembocà en la signatura de les Normes de Castelló, en fer un estudi profund de les tesis de Pompeu Fabra i proposar-ne les adaptacions escaients per a la varietat valenciana de la llengua catalana.[1]

Va ser bibliotecari de la Biblioteca Provincial de Castelló. L'any 1929 va ser nomenat arxiver municipal, i l'any 1944, en morir Salvador Guinot, va ser nomenat cronista de la ciutat.[5]

Va ser reconegut amb el títol de fill adoptiu de la ciutat de Castelló de la Plana el 1963.[6] Està enterrat al cementeri de Sant Josep d'aquesta ciutat.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gimeno Betí, Lluís «L'actitud lingüística a Castelló de la Plana durant el segle xix i el primer terç del XX». Mossèn Alcover i les comarques centrals del territori lingüístic. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, pàg. Pàg. 27-28. ISSN: ISBN 84-8415-570-6 [[Special:BookSources/84-8415-570-6|ISBN 84-8415-570-6]].
  2. Ginés i Sànchez, Andreu. La instauració del franquisme al País Valencià. Publicacions de la Universitat de València, 2010, pàg. 132. ISBN 978-84-370-8326-1. 
  3. Pérez Moragon, Francesc. Les normes de Castelló. E. Climent (ed.), 1982, pàg. 44. 
  4. Seu de Castelló de la Plana, juny de 2001. Acte inaugural. Institut d'Estudis Catalans, pàg. 16. ISBN 978-84-7283-600-6. 
  5. Falomir, Vicent «La Sociedad Castellonense de Cultura (1920-1939)». Cultura, institucions i personalitats, pàg. 83. Arxivat de l'original el 2018-01-31 [Consulta: 30 gener 2018].
  6. Román Caro, María Elena «¿Cómo ponemos en valor un cementerio? Experiencias en la provincia de Castellón» (en castellà). XX Encuentro Iberoamericano de Valorización y Gestión de Cementerios Patrimoniales. Los cementerios como recurso cultural, educativo y turístico [Màlaga], 2019, p. 2 [Consulta: 11 març 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Lluís Gimeno Betí. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castelló de la Plana, 2006. ISBN 8486113350

Enllaços externs[modifica]