Lluís Segalà i Estalella

Lluís Segalà i Estalella (Barcelona, 21 de juny de 1873- Barcelona, 17 de març de 1938) fou un hel·lenista i filòleg català.

Portada de la traducció del Cant primer de la Ilíada per Lluís Segalà i Estalella

Biografia

Estudis i vida acadèmica

Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà, d'ambdues carreres, a la Universitat de Madrid. El 1895 va ser nomenat professor auxiliar de la Universitat de Barcelona, i el 1899 obtingué la càtedra de grec a la Universitat de Sevilla, que ocupà fins el 1906 en què succeí al seu mestre Josep Balari i Jovany a la càtedra de Barcelona. Allí hi tingué deixebles com Lluís Nicolau d'Olwer, Pere Bosch i Gimpera o Gaziel. Va ser professor de l'Escola de Bibliotecàries i, entre 1921 i 1930, en va ser el director.

Impulsor de col·leccions de textos clàssics

Fou director de les col·leccions escolars de textos clàssics traduïts al castellà "Biblioteca de Autores Griegos y Latinos, con la Versión Directa y la Traducción Literaria" (iniciada el 1908), "Colección de Autores Clásicos, Griegos y Latinos, con la Construcción Directa y la Traducción Interlineal" (iniciada el 1909), i, a Madrid, una "Biblioteca de Clásicos, griegos y Latinos", des de 1930.

Va iniciar, el 1918 una "Col·lecció de Literatures Antigues", amb traduccions al català, editada pel Consell de Pedagogia.

Traduccions

Destaca la seva labor de traductor d'obres clàssiques gregues, en especial les homèriques. De la Ilíada en traduí al català el cant primer, i la Col·lecció Bernat Metge n'anunciava als seus inicis la traducció completa. Les seves traduccions al castellà de la Ilíada i de l'Odissea han estat les més difoses en aquest idioma, de forma continuada, durant tot el segle XX.

Separació de la càtedra

L'any 1936, al començar la guerra civil fou apartat de la Universitat, acusat de "desafecte" al règim republicà. Tot i que els seus col·legues iniciaren gestions per a que se li restituís la càtedra, això no es produí.

Mort als bombardeigs de Barcelona de març de 1938

El 17 de març de 1938 en un dels intensos bombardeigs sistemàtics que aquells dies sofrí la ciutat de Barcelona de mans de l'aviació feixista italiana, que col·laborava amb els sublevats feixistes espanyols, Lluís Segalà hi trobà la mort, al resultar esfondrada la casa on vivia.

Obres

Tractats gramaticals i d'història de la literatura

• "Gramálica del dialecto eólico". Barcelona, 1897.
• "Cuadro sinóptico de literatura griega profana". Barcelona, 1903.
• "Gramática sucinta del dialecto homérico". Barcelona, 1908.
• "Vocabulario del libro I de la Anábasis de Jenofonte". Barcelona, 1910.
• "Resum de sintaxi llatina". Barcelona, 1920.
• "Vocabulari sànscrit-català de fàbules primeres (fins al paràgraf 19) del llibre I de l'Hitopadeza". Barcelona, 1931.

Traduccions al català

• "Ilíada" (versos 206-246) del primer cant. "Almanach dels Noucentistes", Barcelona, 1911.
• "7 epigrames de l'Antologia grega"; revista "Catalunya", VI, 1913.
• "22 facècies del Philogelos", de Hierocles i Filagri, revista "Catalunya", VI, 1913.
• "Hero i Leandre", atribuït a Museu (segle V aC); text grec, amb versió literal de Lluís Segalà i en vers d'Ambrosi Carrion, amb un apèndix amb les traduccions inèdites de Pau Bertran i Bros i Josep Maria Pellicer i Pagès; Barcelona, 1915.
• "Ilíada", (Cant primer); "Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona", XIV, 1929.

Traduccions al castellà

• "Ilíada", d'Homer; Barcelona, 1908.
• "Teogonia", d'Hesíode; Barcelona, 1910.
• "Odissea", d'Homer; Barcelona, 1927.
• "Doctrina de los doce apóstoles"; Barcelona, 1916.
• "Himnos homéricos, Batracomiomaquia, Epigramas y fragmentos de poemas cíclicos"; Barcelona, 1927.
• "Obras completas de Homero"; Barcelona, 1927.

Bibliografia

• Carles Miralles i Solà; "Lluís Segalà i Estalella : semblança biogràfica : conferència pronunciada davant el Ple per Carles Miralles i Solà el dia 22 d'octubre de 2001 ; duu com a annex la nota necrològica de Lluís Segalà escrita arran de la seva mort (1938) per Ramon Aramon i Serra"; Institut d'Estudis Catalans, Secció Filològica; Barcelona 2002, ISBN 8472836304. Disponible en línia.

• Carles Miralles, "Lluís Segalà: entre tradició i Noucentisme"; a: "Els grans mestres de la filologia catalana i la filologia clàssica a la Universitat de Barcelona", a cura de Jordi Malé, Rosa Cabré i Montserrat Jufresa; Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona 2004 Disponible en línia (PDF)

• Luis Segalá y Estalella, "El renacimiento helénico en Cataluña. Discurso inaugural leído en la solemne obertura del curso académico de 1916 a 1917 ante el claustro de la Universidad de Barcelona"; Tipografía La Académica, Barcelona 1916. Reproducció facsímil, consultable en línia i descarregable com a PDF a traduccionliteraria.org