Lluís Segalà i Estalella

Lluís Segalà i Estalella
	;
Biografia
Naixement	21 juny 1873 ; Barcelona
Mort	17 març 1938 (64 anys); Barcelona
Director Escola de Bibliotecàries
	1921 – 1930 ; ← Eugeni d'Ors i Rovira – Alexandre Galí i Coll →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Es coneix per	Traductor castellà de tota l'obra d'Homer i traductor al català del Cant I de la Ilíada
Activitat
Ocupació	Hel·lenista i filòleg
Ocupador	Universitat de Barcelona
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1911–); Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Obra
	Obres destacables (1908) La Ilíada (en) ; (1910) La Odisea (en) ;
	Signatura

Lluís Segalà i Estalella (Barcelona, 21 de juny de 1873- Barcelona, 17 de març de 1938) fou un hel·lenista i filòleg català.

Biografia[modifica]

Estudis i vida acadèmica[modifica]

Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà, d'ambdues carreres, a la Universitat de Madrid. El 1895 va ser nomenat professor auxiliar de la Universitat de Barcelona, i el 1899 obtingué la càtedra de grec a la Universitat de Sevilla, que ocupà fins al 1906 en què succeí al seu mestre Josep Balari i Jovany a la càtedra de Barcelona. Allí hi tingué deixebles com Lluís Nicolau d'Olwer, Pere Bosch i Gimpera o Gaziel. Va ser professor de llengua i literatura llatines a l'Escola de Bibliotecàries i, entre 1921 i 1930, en va ser el director.^[1]

Impulsor de col·leccions de textos clàssics[modifica]

Fou director de les col·leccions de textos clàssics traduïts al castellà (i en algun cas al català i altres llengües) "Biblioteca de autores griegos y latinos", "Colección de Autores Clásicos, Griegos y Latinos, con la Construcción Directa y la Traducción Interlineal" (iniciada el 1909), i, a Madrid, una "Biblioteca de Clásicos, griegos y Latinos", des de 1930.

Va iniciar, el 1918 una "Col·lecció de Literatures Antigues", amb traduccions al català, editada pel Consell de Pedagogia.

Traduccions[modifica]

Destaca la seva labor de traductor d'obres clàssiques gregues, en especial les homèriques. De la Ilíada en traduí al català el cant primer, i la Col·lecció Bernat Metge n'anunciava als seus inicis la traducció completa. Les seves traduccions al castellà de la Ilíada i de l'Odissea han estat les més difoses en aquest idioma, de forma continuada, durant tot el segle xx.

Separació de la càtedra[modifica]

L'any 1936, al començar la guerra civil fou apartat de la Universitat, acusat de "desafecte" al règim republicà. Tot i que els seus col·legues iniciaren gestions perquè se li restituís la càtedra, això no es produí.

Mort als bombardeigs de Barcelona de març de 1938[modifica]

El 17 de març de 1938 en un dels intensos bombardeigs sistemàtics que aquells dies sofrí la ciutat de Barcelona de mans de l'aviació feixista italiana,^[2] que col·laborava amb els revoltats feixistes espanyols, Lluís Segalà hi trobà la mort, en esfondrar-se la casa on vivia.^[3] ^[4]

Obres[modifica]

Tractats gramaticals i d'història de la literatura[modifica]

Gramática del dialecto eólico. Barcelona, 1897.
Cuadro sinóptico de literatura griega profana. Barcelona, 1903.
Gramática sucinta del dialecto homérico. Barcelona, 1908.
Vocabulario del libro I de la Anábasis de Jenofonte. Barcelona, 1910.
Resum de sintaxi llatina. Barcelona, 1920.
Vocabulari sànscrit-català de fàbules primeres (fins al paràgraf 19) del llibre I de l'Hitopadeza. Barcelona, 1931.

Traduccions al català[modifica]

Ilíada (versos 206-246) del primer cant. "Almanach dels Noucentistes", Barcelona, 1911.
7 epigrames de l'Antologia grega; revista "Catalunya", VI, 1913.
22 facècies del Philogelos, de Hierocles i Filagri, revista "Catalunya", VI, 1913.
Hero i Leandre, atribuït a Museu (segle v aC); text grec, amb versió literal de Lluís Segalà i en vers d'Ambrosi Carrion, amb un apèndix amb les traduccions inèdites de Pau Bertran i Bros i Josep Maria Pellicer i Pagès; Barcelona, 1915.
Ilíada (Cant primer); "Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona", XIV, 1929.

Traduccions al castellà[modifica]

Ilíada, d'Homer; Barcelona, 1908.
Teogonia, d'Hesíode; Barcelona, 1910.
Odissea, d'Homer; Barcelona, 1910.
Doctrina de los doce apóstoles; Barcelona, 1916.
Himnos homéricos, Batracomiomaquia, Epigramas y fragmentos de poemas cíclicos; Barcelona, 1927.
Obras completas de Homero; Barcelona, 1927.

Referències i notes[modifica]

↑ Balcells, Albert. Ramon d'Alòs-Moner i de Dou: semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2003, p. 12. ISBN 84-7283-678-9.
↑ Informació dels bombardeigs de Barcelona del març de 1938, a la pàgina web del "Memorial democràtic" de la Generalitat de Catalunya Barcelona bombardejada, març 1928 - març 2008 Arxivat 2020-10-23 a Wayback Machine.
↑ "Dies després era extret d'entre la runa el seu cadàver, voltat dels seus llibres de treball i dels materials, ara dispersos, d'un gran diccionari grec-espanyol en què havia treballat tota la seva vida." Ramon Aramon i Serra, a la nota necrològica publicada per Carles Miralles, a "Lluís Segalà i Estalella, semblança biogràfica ...", obra citada a la Bibliografia
↑ «D. Luis Segalá estalella sucumbió en uno de los últimos bombardeos de Barcelona. Helenista ilustre, víctima de la barbárie fascista» (en castellà). La Vanguadia, 30-03-1938, pàg. 3 [Consulta: 7 setembre 2017].

Bibliografia[modifica]

Miralles i Solà, Carles. Lluís Segalà i Estalella : semblança biogràfica : conferència pronunciada davant el Ple per Carles Miralles i Solà, el dia 22 d'octubre de 2001: duu com a annex la nota necrològica de Lluís Segalà escrita arran de la seva mort (1938) per Ramon Aramon i Serra.. 1a ed.. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002. ISBN 8472836304.
Malé, Jordi; Cabré, Rosa; Jufresa, Montserrat. «Lluís Segalà: entre tradició i noucentisme». A: Els grans mestres de la filologia catalana i la filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2004.
Segalá y Estadella, Luis. traduccionliteraria.org El renacimiento helénico en Cataluña. Discurso inaugural leído en la solemne obertura del curso académico de 1916 a 1917 ante el claustro de la Universidad de Barcelona. Barcelona: Tipografía La Académica, 1916.
Josep Antoni Clua, "Lluís Segalà i Estalella (1873-1938)" en La nissaga catalana del món clàssic, Barcelona, Auriga, 2011, p. 216-219
«Lluís Segalà i Estalella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

Fons Lluís Segalà i Estalella a la Biblioteca de Catalunya.

Premis i fites
Precedit per: Josep Balari i Jovany	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXI 1916-1938	Succeït per: Antoni Vilanova i Andreu

[1] Balcells, Albert. Ramon d'Alòs-Moner i de Dou: semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2003, p. 12. ISBN 84-7283-678-9.

[2] Informació dels bombardeigs de Barcelona del març de 1938, a la pàgina web del "Memorial democràtic" de la Generalitat de Catalunya Barcelona bombardejada, març 1928 - març 2008 Arxivat 2020-10-23 a Wayback Machine.

[3] "Dies després era extret d'entre la runa el seu cadàver, voltat dels seus llibres de treball i dels materials, ara dispersos, d'un gran diccionari grec-espanyol en què havia treballat tota la seva vida." Ramon Aramon i Serra, a la nota necrològica publicada per Carles Miralles, a "Lluís Segalà i Estalella, semblança biogràfica ...", obra citada a la Bibliografia

[4] «D. Luis Segalá estalella sucumbió en uno de los últimos bombardeos de Barcelona. Helenista ilustre, víctima de la barbárie fascista» (en castellà). La Vanguadia, 30-03-1938, pàg. 3 [Consulta: 7 setembre 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	DLC (1) GEC (1)