Lluís Solà i Sala
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1940  (83/84 anys)Vic (Osona) |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg, poeta, traductor |
| Participà en | |
| 31 març 2016 | Manifest Koiné |
Premis Premis Literaris de Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica, 2001 Premi de la crítica - poesia catalana, 2001 Premi Cavall Verd, 2017 Premi de la crítica - poesia catalana, 2017 Premi Lletra d'Or, 2017 | |
Lluís Solà i Sala (Vic, 25 de gener de 1940)[1][2] és un poeta, dramaturg i traductor català.[3]
En la seva faceta de dramaturg, ha dut a escena obres de Strindberg, Èsquil o Brossa, entre d'altres, i també ha estrenat obres pròpies. Ha estrenat cinc peces de teatre pròpies i ha estat director d'escena de més d'una cinquantena d'obres clàssiques i contemporànies, entre les quals la peça de teatre nô Semimaru, amb escenografia d'Antoni Tàpies i música de Josep Maria Mestres Quadreny. També ha dirigit muntatges de poetes com ara J.V.Foix, Joan Vinyoli i Miquel Bauçà. Va fundar i dirigir el Centre Dramàtic d'Osona i fou professor a l'Institut del Teatre entre els anys 1975 i 2005.[4] Director del grup La Gàbia de Vic, del 1963 al 1979, També s'ha dedicat activament a la traducció d'autors estrangers famosos com ara Kafka, Rilke, Rimbaud o Pessoa.[5][6]
En el camp editorial, Solà va col·laborar a la revista Inquietud i, anys més tard (1977), fou un dels impulsors de la revista de poesia Reduccions, de la qual n'és director.[1] Reduccions va dedicar el número 110-111 a la seva obra.
Ha estat homenatjat a la Xa edició de la Marxa dels Vigatans al setembre de 2012.[7]
Amb la publicació de Poesia completa ha obtingut el reconeixement unànime de públic i crítica.[8]
Premis i reconeixements[modifica]
- Premis Literaris de Cadaqués - Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica, 2001: De veu en veu : obra poètica I (1960-1999)
- Premi de la Crítica de poesia catalana, 2001: De veu en veu : obra poètica I (1960-1999)
- Premi Cavall Verd Josep M. Llompart de poesia, 2017: Poesia completa.
- Premi de la Crítica de poesia catalana, 2017: Poesia completa.
- Premi Lletra d'Or, 2017: Poesia completa
- Medalla d'Or de Vic, 2018[9]
Obres[modifica]
Poesia[modifica]
- Laves, escumes. Barcelona: Lumen, 1975
- L'herba dels ulls. Barcelona: Eumo - Cafè Central, 1993
- De veu en veu: obra poètica I (1960-1999). Barcelona: Proa, 2001
- L'arbre constant: obra poètica II (1994-2000). Barcelona: Proa, 2
- Poesia completa. Barcelona: Edicions de 1984, 2016
Estudis literaris[modifica]
- La paraula i el món : assaigs sobre poesia. Barcelona: L'Avenç, 2013
Pensament[modifica]
- Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016). Barcelona: Edicions de 1984, 2017
Traduccions[6][modifica]
- Traduccions de l'alemany al català
-
- DÜRRENMAT, Friedrich. Grec busca grega. Barcelona: Edicions 62, 1966.
- KAFKA, Franz. El castell. Barcelona: Ayma, 1971.
- HANDKE, Peter. La cavalcada sobre el llac de Constança. Estrenada pel grup La Gàbia de Vic, 1980. Barcelona: Edicions del Mall, 1984.
- PAPPENHEIM, Fritz. L'alienació de l'home modern. Barcelona: Novaterra, 1968. [assaig]
- Traduccions de l'anglès al català
-
- BECKETT, Samuel. Fi de partida. Estrenada pel grup La Gàbia de Vic, 1979. Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona; Institut d'Edicions, 1990.
- GOLDMANN, Lucien,El mètode estructuralista genèric en història de la literatura. Inquietud artística, 36 (1966).
- POUND, Ezra. Retrospecció. Reduccions, 54 (1992).
- Traduccions del grec clàssic al català
-
- SOFOKLES. Antígona. Traducció en vers. Estrenada pel grup La Gàbia de Vic, 1963. Inèdita.
- Traduccions del japonès al català
-
- ZEAMI. Semimaru. Estrenada a l'Aliança del Poble Nou, 1966. Inèdita. [Traducció indirecta del francès].
- Traduccions del suec al català
-
- STRINDBERG, August. El guant negre. Estrenada al Teatre Romea sota la direcció d'Hermann Bonnin, 1981. Inèdita.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Lluís Solà i Sala al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Lluís Solà i Sala serà el patriota homenatjat per la Marxa dels Vigatans». osona.com.
- ↑ «Solà Sala, Lluís». [Consulta: 26 gener 2018].
- ↑ «Lluís Solà i Sala». Fundació Antoni Tàpies. Arxivat de l'original el 3 de febrer 2014. [Consulta: 21 gener 2014].
- ↑ «Lluís Solà i Sala». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- ↑ 6,0 6,1 Paré, Pep «Lluís Solà». Visat, núm. 14, octubre 2012. ISSN: 2014-5624.
- ↑ associats, Partal, Maresma i «La Comissió 11 de setembre presenta la X Marxa dels Vigatans». VilaWeb.cat.
- ↑ «Lluís Solà: la parpella de l'instant». Ara.cat.
- ↑ «El poeta Lluís Solà rep la Medalla d'Or de Vic». [Consulta: 23 juliol 2018].
Enllaços externs[modifica]
- «Lluís Solà i Sala». Memoro - El Banc de la Memòria. Associació el Banc de la Memòria. [Consulta: 21 gener 2014].