Lluís de Lorena-Guisa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lluís de Lorena (7 de desembre de 1641 – 13 de juny de 1718) fou comte d'Armanyac i Brionne a la mort del seu pare el 1666 (i de Charny a la mort de la seva mare el 1652). El Gran Terratinent de França, com era anomenat, fou membre d'una branca secundària de la casa de Guisa, al seu torn branca secundària de la Casa de Lorena, sobirana a Lorena. Els seus descendents inclouen Albert II, Príncep de Mònaco, Víctor Manuel d'Itàlia, i Diana Álvares Pereira de Melo, onzena duquessa de Cadaval

Biografia[modifica | modifica el codi]

Lluís de Lorena va néixer a París, sent fill d'Enric de Lorena, o de Lorena-Guisa o a vegades de Lorena-Harcourt, comte d'Armanyac i la seva muller Margarida de Cambout, comtessa de Charny. El seu germà més jove, Felip, cavaller de Lorena, fou el famós amant del Monsieur Felip I d'Orleans i IV de Valois, germà petit de Lluís XIV de França.

Com el seu pare aban que ell, era anomenat el Gran Terratinent De França, sent un dels grans oficials de la corona de França i un membre de la casa del rei. A la mort de Lluís, el càrrec, així com el malnom de Monsieur le Grand fou agafat pel seu fill Carles de Lorena, comte d'Armanyac (a la mort de Carles, es va donar al nét de Lluís, el príncep de Lambesc ).

A la mort del seu pare el 1666, va heretar principalment el títol de comte d'Armanyac que, encara que evocava la família de la gran casa d'Armanyac, no suposava possessió de les terres vastes i autoritat semisobirana tinguda pels comtes d'Armanyac antigament, fins a l'extinció del llinatge medieval. La seva muller era Caterina de Neufville, filla petita de Nicolas de Neufville, duc de Villeroy, que havia estat cuidadora del jove Lluís XIV. Era germana de Francesc de Neufville de Villeroy, el cuidador futur de Lluís XV de França. La parella va tenir 14 fills, dels quals només tres tindrien successió;

Fou enterrat a l'abadia de Royaumont,.[1] Amb ell és el seu pare i fill, François Armand.

Successió[modifica | modifica el codi]

Les dues filles de Lluís la futura princesa de Mònaco i Mademoiselle d'Armagnac per Nicolas Fouché

1 Enric de Lorena, comte de Brionne (15 de novembre 1661 – 3 d'abril de 1713) casat amb Marie Madeleine d'Épinay, va tenir successió; la seva néta Josefina de Lorena fou l'àvia de Carles Albert I de Sardenya un avantpassat de la Dinastia Savoia;

2 Margarida de Lorena (17 de novembre de 1662 – 16 de desembre de 1730) casada a Versailles el 25 de juliol de 1675 per poders, va tenir successió

3 Francesca de Lorena (28 de febrer de 1664) morta en la infantesa;

4 Francesc Armand de Lorena, cavaller de Lorena (13 de febrer de 1665 –; 9 de juny de 1728), no casat, abat de Royaumont;[1]

5 Camil de Lorena, comte de Chamilly (25 d'octubre de 1666 – 6 de novembre de 1715), no casat; mort al castell de Lunéville

6 Armand de Lorena (8 de juliol de 1668 – 1681) mort jove;

7 Isabel de Lorena (12 de juny de 1671) morta en la infantesa;

8 Felip de Lorena (29 de juny de 1673 – 1677) mort en la infantesa;

9 Maria de Lorena (12 d'agost de 1674 – 30 d'octubre de 1724), casada amb Antoni I de Mònaco a Versalles el 13 de juny de 1688, va tenir successió sent pares de Lluís Hipòlit Grimaldi, príncep de Mònaco del que descendeixen els moderns prínceps de Mònaco

10 Lluís Alfons de Lorena, batlle senyorial d'Armanyac (24 d'agost de 1675 – 24 d'agost de 1704) no casat, mort en la batalla de Vélez-Màlaga;

11 Carlota de Lorena, Mlle. d'Armagnac (6 de maig de 1678 – 21 de gener de 1757) no casada

12 Anna Maria de Lorena (29 de setembre de 1680 – 19 de desembre de 1712) morta a Mònaco;

13 Margarida de Lorena (20 de juliol de 1681) morta en la infantesa;

14 Carles de Lorena, comte d'Armanyac, comte d'Armanyac (22 de febrer de 1684 – 29 de desembre de 1751) casat amb Francesca Adelaida de Noailles, filla d'Adrià Maurici de Noailles, duc de Noailles, sense successió.


Ascendència[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Claudi de Lorena, duc de Guisa
 
 
 
 
 
 
 
8. Renat de Lorena, marquès d'Elbeuf
oncle matern de Maria d'Escòcia.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Antonieta de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
4. Carles de Lorena, duc d'Elbeuf
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Claudi de Rieux, comte d'Harcourt
 
 
 
 
 
 
 
9. Lluïsa de Rieux
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Susana de Borbó-Montpensier
 
 
 
 
 
 
 
2. Enric de Lorena, comte d'Harcourt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Felip de Chabot, comte de Charny
 
 
 
 
 
 
 
10. Leonor de Chabot, comte de Charny
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Francesca de Longvy
 
 
 
 
 
 
 
5. Margarida de Chabot
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Joan IV de Longwy
 
 
 
 
 
 
 
11. Francesca de Longwy-Rye
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Joana d'Angulema
 
 
 
 
 
 
 
1. Lluís de Lorena-Guisa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Renat del Cambout
 
 
 
 
 
 
 
12. Francesc del Cambout
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Francesca Baye
 
 
 
 
 
 
 
6. Carles del Cambout
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. -
 
 
 
 
 
 
 
13. Lluïsa du Plessis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. -
 
 
 
 
 
 
 
3. Margarida Felipa del Cambout
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. -
 
 
 
 
 
 
 
14. -
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. -
 
 
 
 
 
 
 
7. Felipa de Beurges
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. -
 
 
 
 
 
 
 
15. -
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. -
 
 
 
 
 
 

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 situada prop d'Asnières-sur-Oise a Val-d'Oise, aproximadament nord de 30 km de París, França