Lluís de Nàpols

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Lluís de Nàpols o
Lluís de Tolosa, o
Lluís d'Anjou

Pintura d'Antonio Vivarini, ca.1450 (París, Musée du Louvre)
Bisbe
Nom secular francès: Louis d'Anjou; italià; Ludovico d'Angiò, Alvise
Naixement Febrer de 1275
Castell de Nocera de’ Pagani (prop de Nàpols) o Brinhòla (Provença)
Defunció 19 d'agost de 1298
Castell de Brinhòla (Provença)
Enterrament Convent dels Franciscans de Marsella; en 1443, restes traslladades a la Catedral de València; en 1956, dues vèrtebres van ser enviades a Marsella, a l'església dels Agustins (en 1993 van ser robades)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització 7 d'abril de 1317, Avinyó per Joan XXII
Lloc de pelegrinatge València, Brinhòla
Festivitat 19 d'agost
Fets destacables Fill de Carles II de Nàpols, arquebisbe de Lió i bisbe de Tolosa
Orde Franciscans
Iconografia Jove, amb robes de bisbe i una corona de rei als peus
Patronatge San Luis Obispo (Califòrnia); copatró de València

Sant Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1298) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort. És venerat com a sant.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill del rei de Nàpols Carles II d'Anjou. Quan el rei Alfons III va alliberar al seu pare, Lluís fou enviat com hostatge a Barcelona (1287) junt amb dos germans més (Robert, el futur Robert I de Nàpols, i Ramon Berenguer). Durant el seu període a Catalunya va tenir com a mestre al pare Jacques Deuze, que més tard fou Papa Joan XXII. Ja era molt devot i religiós i aprofitava les seves sortides per visitar als malalts de Barcelona, i personalment rentava als leprosos. Es va posar malalt i va ingressar a l'orde dels franciscans si es curava, i finalment es va curar.

Finalment fou alliberat per Jaume el Just amb la condició que la seva germana Blanca de Nàpols es casés amb ell. Lluís fou proposat a les converses d'Anagni (juny de 1295) per casar-se amb Violant germana de Jaume II, però Lluís es va negar i va insistir en el seu desig d'entrar en religió. En tornar a Itàlia va renunciar al tron de Nàpols en favor del seu germà Robert (gener del 1296) i va professar els vots al convent d'Ara Coeli dels franciscans a Roma i va rebre les ordres sagrades a Nàpols el 20 de maig de 1296 i en tornar a Roma el Papa l'havia nomenat bisbe de Tolosa.

Com a bisbe va reformar el clergat i va portar una vida de predicació i exemple; rebia 25 pobres o malalts cada dia a casa seva. Un dia va iniciar un viatge a Roma per la canonització del seu parent l'exrei Sant Lluís de França, i quan passava per Brignoles a la Provença, prop d'on havia nascut, es va posar malalt, i després de rebre els sagraments va morir en pocs dies (1298).

Veneració[modifica | modifica el codi]

Se'n van explicar molts miracles (un capellà va dir que l'havia vist ascendir al cel, i es va dir també que una rosa li va sortir a la boca quan era de cos present) sobretot curacions miraculoses. El 1317 el Papa Joan XXII el va canonitzar. L'11 de novembre de 1317 els pares del convent de Marsella van agafar-ne el cos, enterrat a l'església dels franciscans a Marsella, i el van dipositar en un reliquiari en presència del seu germà el rei Robert I de Nàpols. El 1443 quan Alfons V va saquejar Marsella, només se'n va emportar el reliquiari, que fou dipositat a València on fou objecte de veneració, fins que el 1862 fou lliurat a l'església de Tolosa. Les relíquies havien estat reclamades en diverses ocasions per part dels reis francesos, com per exemple Francesc I de França al segle XVI.

Amb l'ocupació de Califòrnia per part de Gaspar de Portolà, el 1772 va fundar una missió que fou la base per a la població actual de San Luis Obispo (Califòrnia).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís de Nàpols