Lluís II de França
| Lluís II | |
|---|---|
| Rei dels francs occidentals | |
 |
|
| Representació del rei Lluís II | |
| Nascut | 846 |
| Mort | 8779 |
|
|
|
| Regnat | 867-877 |
| Predecessor | Carles II el Calb (pare) |
| Successor | Regne absorbit a la França Occidental |
|
|
|
| Regnat | 877-879 |
| Predecessor | Carles II el Calb (pare) |
| Successor | Lluís III i Carloman II (fills) |
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut (en francès: Louis II le Bègue) (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb. Va ser rei d'Aquitània a partir de 867 i succeí el seu pare com a rei de França el 877.[1]
Fill de l'emperador Carles II el Calb i de la seva esposa Ermentruda d'Orleans, nasqué el dia 1 de novembre del 846.
Revoltat contra el seu pare el 862, es va aliar a Pipí II d'Aquitània i als bretons rebels, però va ser sotmès ràpidament, i fou perdonat. Mort el seu germà Carles l'Infant el 29 de desembre del 866, el seu pare el va designar com a nou rei d'Aquitània i el va fer coronar a la meitat de quaresma del 867 en un palau reial a la vora del Loira anomenat Bellus Pauliacus. Els senyors d'Aquitània el van reconèixer i el seu pare li va disposar diversos oficials al seu servei entre els quals Bernat Plantapilosa comte d'Alvèrnia, si be LLuís va restar al seu costat sense poder anar a Aquitània, ja que no se'n refiava.
A l'assemblea de Servais a la Pasqua del 872, Carles el Calb va regular entre altres coses els afers del regne d'Aquitània i va decidir enviar a Lluís al regne i confiar-le l'administració però per assegurar-se que no feria res en contra seva li va donar un ministre de plena confiança sobre la que reposar totalment, càrrec que va concedir a Bosó de Vienne, el seu cunyat que ja era duc de Lió, que va nomenar camarlenc i mestre d'uixers (magister hostiariorum) del príncep i li va donar també el comtat de Bourges o Berry del que va desposseir a Gerard [2], però tenint com adjunts a Bernat de Gòtia i Bernat Plantapilosa d'comtat d'Autun al que es va donar el comtat d'Alvèrnia (potser per mort del fill Gueri, comte com a nét del darrer Bernat I d'Alvèrnia, la filla del qual i mare de Guerí era l'esposa de Bernat Plantapilosa, i Bernat ja en devia ser el regent i administrador). Carles va enviar a Lluís acompanyat de Bosó a Bourges, la capital del regne.
A la mort del seu pare el 877, va ser coronat rei, però no emperador, per l'arquebisbe Hincmar de Reims el 8 de desembre del 877 a Compiègne. L'any 878, poc després de la seva coronació, es va aliar amb Bosó comte de Vienne i amb Hug, marquès de Nèustria, comte de Tours, d'Angers i d'Auxerre, abat laic de Saint-Germain d'Auxerre, de Saint-Julien d'Auxerre, de Saint-Aignan d'Orléans, de Saint-Riquier, de Saint-Bertin, de Saint-Martin de Tours, de Saint-Vaast d'Arras i de Sainte-Colombe de Sens, i arquebisbe de Colònia el 864. contra el rebel Bernat de Gòtia al qual va aconseguir sotmetre. Bernat fou privat dels seus honors que foren entregats a altres nobles. Guifré el Pelós, comte de Cerdanya i Urgell, va rebre els comtats de Barcelona i Girona (amb Besalú), i el seu germà Miró el Vell, comte de Conflent, va rebre el Rosselló.
Lluís II va morir a Compiègne el 10 d'abril del 879 i va ser succeït pels seus dos fills grans.
Taula de continguts |
Família[modifica]
Núpcies i descendents[modifica]
El 862 es va casar amb Ansgarda de Borgonya amb la que va tenir dos fills, Lluís III de França i Carloman II, i tres filles Gisela, Hildegarda i Ermentruda.
Separat de la seva muller, el 878 es va casar amb Adelaida de Friül amb la que va tenir, pòstumament, al futur Carles III el Simple.
Avantpassats[modifica]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
16. Pipí el Breu | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
8. Carlemany |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
17. Bertrada de Laon | |||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
4. Lluís I el Piadós |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
9. Hildegarda |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
2. Carles II el Calb |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
10. Welf |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
5. Judit de Baviera |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
11. Hedwig de Baviera |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||
|
|
1. Lluís II el Quec |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
6. Odó I d'Orleans |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||
|
|
3. Ermentruda d'Orleans |
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
| Precedit per: Carles II el Calb |
Rei de França 877 - 879 |
Succeït per: Lluís III de França Carloman II |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís II de França |
- ↑ Armengol, Montse. «El fundador de la nissaga catalana». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.42-44. ISSN: 1695-2014.
- ↑ No podria ser Gerard d'Alvèrnia mort el 841, i difícilment Gerard del Rosselló, retirat i mort uns dos anys després amb més de 60 anys, potser 70; no s'ha pogut identificar la seva família
Referència[modifica]
Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
|
|||||||||||||||||||||||
