Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La mítica reina Lluïsa de Prússia

Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz, reina de Prússia (Hannover 1776 - Strelitz 1810), nascuda princesa de Mecklenburg-Strelitz, es convertí per casament en reina de Prússia. Gran part dels monarques europeus regnants destaquen entre els seus descendents: l'últim kàiser d'Alemanya, Guillem II de Prússia, el tsar Nicolau II de Rússia, el rei Constantí II de Grècia, el rei Miquel I de Romania, la reina Sofia d'Espanya, el duc Felip d'Edimburg, la reina Margarida II de Dinamarca, el rei Harald V de Noruega, el rei Carles XVI Gustau de Suècia i el príncep Ernest August de Hannover.

Nascuda a Hannover on el seu pare era general a les ordres del regne de Hannover, era filla del príncep Carles II de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt. Alhora era néta del gran duc Carles Lluís de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet Albertina de Saxònia-Hildburghausen per via paterna mentre que per via materna ho era del príncep Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt i de la princesa Lluïsa Albertina de Leiningen-Dagsburg-Falkenburg.

L'any 1793 conegué el príncep hereu i després rei Frederic Guillem III de Prússia. El jove príncep caigué enamorat de la bella princesa mecklenburguesa i el 24 de desembre de 1793 es casaren a Berlín. La bellesa indiscutible i la noblesa de la jove princesa cautivaren el príncep prussià. La parella s'establí al castell de Charlottenburg a prop de Berlín i tinguren nou fills:

Com a reina de Prússia es guanyà les simpaties de tot Europa i molt especialment dels prussians arran de les disputes personals que mantingué amb Napoleó. Després de la Batalla de Jena (1807) tot el territori de Brandenburg quedà a mercè de les tropes franceses i la família reial fou traslladada d'urgència als territoris de la Prússia Oriental, a la ciutat de Königsberg.

Malgrat tot, les batalles francoprussianes continuares i després de dues noves derrotes de l'exèrcit de Frederic Guillem III de Prússia, la Prússia Oriental, territori aparentment segur per la seva llunyania junt amb les fronteres russes, esdevingué amenaçat per les tropes franceses. La reina públicament suplicà la continuïtat del Regne de Prússia desplaçant-se personalment al quarter general de l'emperador francès, tot i així, Napoleó no accedí als seus precs i els reis prussians hagueren de refugiar-se primer a Memel i després a la Cort dels tsars a Sant Petersburg.

L'any 1810 mentre Lluïsa visitava el seu pare a Strelitz morí als braços del seu espòs a l'edat de trenta-quatre anys i fou enterrada als jardins del palau de Charlottenburg als voltants de Berlín. L'any 1840 hi fou enterrat el seu espòs.

L'any 1882 s'ignaugurà al Tiegarteen de Berlín una estatua commemorativa de la jove reina prussiana en què hi assistiren el kàiser Frederic III de Prússia i la princesa reial Victòria del Regne Unit.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz