Llucena

Llucena
Lucena del Cid

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alcalatén
Vista de Llucena
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alcalatén Castelló de la Plana
Gentilici	Llucener, llucenera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	137 km²
Altitud	568 msnm
Població (2012)   • Densitat	1.484 hab. 10,83 hab/km²
Coordenades	40° 08′ 18″ N, 0° 16′ 50″ O
Distàncies	106 km de València 33 km de Castelló de la Plana
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	6 5 PSPV i 4 PP Gerardo Beltrán Royó (PSPV)
Codi postal	12120
Festes majors	Sant Miquel i Sant Hermolau Del 29 de setembre a l'1 d'octubre
Fira tradicional	Fira del Rotllo 30 de maig

Llucena (en castellà i oficialment Lucena del Cid) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. També és coneguda com "La perla de la muntanya".

Geografia

Compta Llucena amb un extens terme, molt muntanyenc i amb grans diferències d'altitud. De fet, en l'extrem oriental del terme municipal, junt al riu Llucena, aigües avall de Figueroles, l'altura no arriba als 340 m. mentre que, en l'extrem NO, en les proximitats de Penyagolosa, al Cabeço Roig, supera els 1.380. Una diferència de més de 1.000 m. d'altura que se salva en tan sols 11 km. en línia recta, solcats de profunds barrancs i elevats cims. Altres altures dignes de menció són el Salt del Cavall, la Picosa, la Roca del Castellar, el Pujol de Guardamar i les Bateries. Quant a la hidrografia del terme destaca el riu Llucena, afluent de la rambla de la Viuda, els barrancs del Batlle, Gorgàs, i Casotes, tributaris del riu, així com el del Salt del Cavall.

Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-16 i prenent després la CV-190.

Al seu terme municipal es troben molts masos abandonats, record d'altres temps quan més de la meitat de la població vivia en ells. Entre els més importants, el mas de Fabra Lloma, el de la Costa, de la Parra, de Molló i el mas del Moro.

Va ser a meitat de la dècada de 1960, quan la població masovera va començar a emigrar en el massiu procés d'èxode rural que conegué el país durant aquella dècada. En l'actualitat la presència de població masovera es redueix a uns quants grups de neo-rurals que han colonitzat antics masos, molts dels quals s'han convertit en segones residències de cap de setmana.

Història

Es desconeix el moment històric de la seua fundació, però amb tota seguretat ja estava habitada en temps dels romans sense excloure assentaments anteriors d'èpoques ibèriques o inclús del bronze, dels que s'han trobat ruïnes i restes que testimonien l'antiguitat de la població. Durant l'època musulmana formava part del districte del castell de l'Alcalatén (Precisament el nom àrab "Alcalatén" significa "els dos castells", un dels quals, a banda del d'aquest nom, era el de la Llucena musulmana). Després de la conquesta cristiana va formar part de la Tinença de l'Alcalatén, la qual, en 1233 va ser donada pel rei Jaume I al noble aragonès Joan Ximén d'Urrea, El 6 de maig de 1335 li va ser atorgada carta de poblament i concessió de fur, la qual cosa la va convertir en important centre comercial. En 1798, en morir l'últim dels Urrea, desè comte d'Aranda, famós ministre il·lustrat de Carles III i Carles IV , el senyoriu va passar a la casa ducal d'Híjar en el si de la qual va romandre fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX. Durant les guerres carlines va prendre partit pel bàndol isabelí i resistí diversos atacs dels carlins, el que li va valdre el títol de "Heroica Vila", que figura en el seu escut. Va ser durant la primera guerra carlina quan Victorino Fabra, un heroi local d'humil origen, va començar la seua escalada social i política fins arribar a convertir-se en el principal polític castellonenc del segle XIX, origen d'una saga política encara present en la política provincial.

Toponímia

El nom de "Llucena" no és oficial malgrat ser l'històric i l'usat per la gent de la localitat i de tota la comarca. Oficialment se la denomina "Lucena del Cid" castellanitzant el nom i afegint-li, sense cap justificació històrica aqueix "cognom" "del Cid". Un afegitó molt recent que es remunta a 1863. i que l'Ajuntament no va utilitzar fins 1925. Abans, Llucena va tindre altres tres "cognoms": "de Aranda" al segle XVIII, fent referència al seu senyor feudal -el comte d'Aranda- i, una vegada feta la revolució liberal que acabà amb el feudalisme, "de València", a meitat del segle XIX i, poc després, per les mateixes dates, "de Castelló". De fet, al primer cens de població espanyol, el de 1857, figura només com "Lucena". Va ser arran d'aquest cens quan hom es va adonar de l'existència de moltes poblacions espanyoles amb el mateix nom i es va crear una comissió per a solucionar el problema cercant "cognoms" per a diferenciar-les. Així, el 1863, va aparèixer, fruit del treball d'aquella "Comisión General de Estadística del Reino", un monumental nomenclàtor on apareix per primera vegada el nom de "Lucena del Cid".

Una possible explicació d'aquest "cognom" caldria buscar-la probablement en els episodis de la primera Guerra Carlina en què les gestes heroiques dels lluceners, amb la seua resistència als nombrosos atacs i assetjaments carlins li van proporcionar al poble un renom per tota Espanya i el títol de "Heroica vila". Amb això, Llucena va entrar a formar part de la mitologia liberal espanyola, una mitologia que, junt amb altres herois contemporanis incloïa també el Cid Campeador, prototip del cavaller castellà-espanyol -No cal oblidar en aquest sentit, que en l'Himne de Riego, compost durant els anys del Trienni Liberal, es diu "De nuestros acentos / el Orbe se admire / que en nosotros mire / los hijos del Cid"-. A això es va unir la circumstància de què els treballs del Nomenclàtor de 1863, abans citat, van començar cinc anys abans, el 1858; un període de temps durant el qual va ser president del govern el general Leopoldo O'Donnell, el qual, sent capità general de València, va aconseguir alliberar Llucena, en 1838, de l'últim i més important assetjament del carlí Cabrera. Una acció que li va valdre el títol de "Comte de Lucena" que afegir al seu més famós títol de "Duc de Tetuan". Afegir-li el cognom "del Cid" a Llucena era per tant, a més d'honrar a la població -a pesar d'induir a una falsa visió històrica del poble, ja que el famós cavaller medieval castellà no va tindre cap relació coneguda amb la localitat-, adular al llavors president del govern assimilant-ho al Campeador.

Tan estranya els pareixeria als lluceners la nova denominació del seu poble que l'ajuntament de la localitat no la va utilitzar fins a 57 anys després -el 1920-. Les posteriors dictadures fèrriament centralistes de Primo de Rivera i de Franco van contribuir a consolidar definitivament aqueixa denominació.

Economia

Tradicionalment basada en l'agricultura i la ramaderia -de fet, en el passat van tindre certa importància la ramaderia i la indústria llanera-, en l'actualitat aquestes activitats han desaparegut pràcticament de l'economia llucenera. Actualment, gràcies a la seua proximitat i relativa bona comunicació amb el "triangle del taulellet" (l'Alcora, Onda i Vila-real) és la indústria ceràmica, amb tres fàbriques de taulellets i una de mosaic vidriat la que sosté l'economia de la població. Igualment hi ha altres xicotetes encara que modernes indústries -un escorxador industrial, una de taulers de conglomerat...- així com una fàbrica tèxtil creada en la dècada de 1920.

És també un important centre de turisme interior gràcies al pintoresquisme de la seua població, que compta amb un nucli antic ben cuidat i a la bellesa d'uns paisatges als peus dels contraforts de la muntanya de Penyagolosa. Tot això li permet a Llucena mantindre la seua població, en la zona muntanyosa de l'interior de Castelló, caracteritzada per la decadència econòmica i la despoblació.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
1.715	1.656	1.616	1.629	1.581	1.538	1.556	1.550	1.578	1.605	1.580

Política

Ajuntament

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Miguel Nebot Safont	UCD
1983 - 1987	Miguel Nebot Safont	CDS
1987 - 1991	Vicent Nebot Gargallo	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicent Nebot Gargallo	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicent Nebot Gargallo	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Vicent Nebot Gargallo	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Vicent Nebot Gargallo	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Vicent Nebot Gargallo	PSPV-PSOE
Des del 2011	Vicent Nebot Gargallo (Decés 26/11/2011)  Gerardo Beltrán Royo	PSPV-PSOE

Monuments

Església de l'Assumpció

Monuments religiosos

• Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. (Segle XVIII) construïda entre 1724 i 1739 en estil barroc. A destacar la façana, la cripta i el magnífic Museu amb valuoses peces d'art sacre i pintures de diferents èpoques.
• Ermita de Sant Antoni. Edificada en 1785 sobre una anterior del segle XIII. S'alça sobre un impressionant esperó rocós que domina el Barranc de la Pedrenyera, salvatge i encantador paratge. És una capella de forma poligonal rematada per airosa cúpula de vidriades teules blaves cobalt, a la que s'accedeix per un bonic atri d'arcs de mig punt rebaixats
• Ermita-castell de Sant Miquel de les Torrecelles. L'edifici, d'origen àrab, va ser utilitzat pels cristians amb fins defensius. Actualment l'ermita i un antic castell s'han unit i formen un sol conjunt. En ell fan una estació els pelegrins de Les Useres.
• Ermita de Sant Vicent. (Segle XVII).
• Ermita del Calvari.

Monuments civils

• Plaça Major, porticada amb arcs gòtics coneguts com Els Perxes. Un dels elements medievals que, encara que prou maltractat, encara perviu en l'actualitat són estos porxos de la plaça. Ells constitueixen, amb els seus característics arcs apuntats propis de l'estil gòtic, uns de les més definides senyes d'identitat de Llucena.
• Castell-palau dels Ximénez d'Urrea. D'origen àrab però modificat per a destinar-lo a casa - palau dels Urrea primer i dels Híjar després. Va ser parcialment destruït pels atacs carlins i reformat en 1876 per a fer-lo servir de presó. Actualment alberga el Museu Etnològic.
• La Torre de l'Oró , musulmana, coneguda com el Fort, per haver sigut utilitzada i reformada durant les guerres carlines. El seu estat actual és penós.
• La Torre de Foios. Monument Nacional des de 1931. Es tracta d'una torre ibera, dels segles VII a III aC que constitueix un dels elements d'arquitectura militar ibera que han arribat als nostres dies. Es troba en bon estat de conservació.
• El Graner del Pòsit. Del segle XVIII. Edificat per a servir de graner i utilitzat posteriorment com a hospital.

Llocs d'interés

Existeixen al seu terme molts llocs i espais per a disfrutar de la naturalesa i del temps lliure entre els que destaquen:

• Salt del Cavall. Microrreserva de Flora
• La font del Prat
• La font dels Covarxos
• La font del Gatell
• La font del Mosquerí
• La cova de l'Ocre
• Naixement del riu Llucena
• La Fonteta de Godó
• La Badina
• El Molí del ros

Festes locals

• Sant Antoni Abat. Ronda nocturna entorn de la foguera colossal, que acaba amb el repartiment del pa beneït. Se celebra aquesta festa el cap de setmana més pròxim al 17 de Gener.
• Romeria a Sant Miquel dels Torrocelles. El segon diumenge de Maig se celebra una romeria a aquesta ermita, antiga capella del castell que els Urrea van manar construir en els confins del seu feu per a defendre'l dels montesians.
• Fira del Rotllo. Coincidint amb la celebració de la Santíssima Trinitat (30 de Maig) se celebra aquesta fira, evocació feliç d'unes èpoques plenes de dificultats econòmiques. Fira de maquinària agrícola i una altra de dolços i jogueteria; competicions esportives; balls típics i balls moderns. Però el típic és el repartiment del rotllo, prèviament beneït pel rector.
• Mare de Déu de l'Asusmpció. Entorn de la seua festivitat -15 d'Agost- s'organitzen una sèrie de festejos, que duren diversos dies, en homenatge a la Colònia Estiuenca.
• Festes Patronals. Se celebren a finals de Setembre comprenent sempre els dies entre el 29 de Setembre i l'1 d'Octubre, festivitats de Sant Miquel i Sant Hermolau, Patrons de la vila.

Gastronomia

Entre els plats típics de Llucena destaquen l'olla de cardets, el conill amb caragols, les farinetes, l'olla d'abstinència i els embotits.

Bibliografia

• Llucena: una historia de l'Alcalatén : sociedad, poblamiento y territorio, Per Joaquim Escrig Fortanete.
• Monogràfica de Llucena: (l'Alcalatén) Publicacions de la Universitat Jaume I, Joaquim Escrig Fortanete (coord.)
• Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles ... Per Enric Guinot Rodríguez
• La Llucena masovera (L'Alcalatén) CIT de Llucena i Societat Castellonenca de Cultura, Joaquim Escrig Fortanete (ed.)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llucena

• Ajuntament de Llucena
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
• Portal de l'Associació Cultural Llucena
• Butlletí del CIT Llucena