Lluerna fosca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lluerna fosca

Manca una imatge

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Ordre: Scorpaeniformes
Família: Triglidae
Gènere: Chelidonichthys
(Kaup, 1873)[1][2]
Espècie: C. obscurus
Nom binomial
Chelidonichthys obscurus
(Bloch & Schneider, 1801)[3]
Sinònims
  • Aspitrigla obscura (Bloch & Schneider, 1801)
  • Chelidonichthys obscura (Bloch & Schneider, 1801)
  • Trigla obscura (Bloch & Schneider, 1801)[4]

La lluerna fosca, el biret, el garneu, el graneu, la lluerna, la lluerna filosa, la lluverna, l'oriola, la pubilla, el rafet o el viret[5] (Chelidonichthys obscurus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Fa 34 cm de llargària màxima (és més menuda que la lluerna roja).
  • Perfil del cap recte.
  • Espina de la cintura molt petita.
  • Escudets de la línia lateral més minsos que els de la lluerna roja, arrodonits i denticulats pels marges laterals.
  • El segon radi de la primera dorsal és molt llarg i gros.
  • Color gris vermell amb la línia lateral blanca o platejada. Flancs i ventre rosats. Primera dorsal vermella violeta. Pectorals blaus foscos i caudal amb el marge posterior blanc.[6][7][8]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, demersal i de clima temperat (53°N-15°N, 32°W-36°E) que viu fins als 170 m de fondària. És el tríglid més costaner de tots i també fa migracions cap a zones més fondes.[6][9]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des del sud de les illes Britàniques fins a Mauritània, les illes Açores i Madeira) i la mar Mediterrània (tot i que és absent de la mar Negra i del nord de la mar Egea).[6][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29]

Costums[modifica | modifica el codi]

És bentònic a la plataforma continental.[6]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

És una espècie molt comuna als mercats.[9]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kaup J. J., 1873. Ueber die Familie Triglidae, nebst einigen Worten über die Classification. Arch. Naturgeschichte v. 39 (núm. 1). 71-93.
  2. uBio (anglès)
  3. Bloch, M. E. & J. G. Schneider, 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae: i-lx + 1-584, Pls. 1-110.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. TERMCAT (català)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
  7. Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid. 100 p.
  8. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 123.
  9. 9,0 9,1 Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Plana 123.
  10. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  11. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  12. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  13. Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Triglidae. p. 586-590. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  14. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  15. Colloca, F., G.D. Ardizzone i M.F. Gravina, 1994. Trophic ecology of gurnards (Pisces: Triglidae) in the Central Mediterranean Sea. Mar. Life 4, 45-57.
  16. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  17. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  18. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706): 1-172.
  19. Hureau, J.-C., 1986. Triglidae. p. 1230-1238. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  20. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  21. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  22. Moreno-Amich, R., 1996. Feeding habits of longfin gurnard, Aspitrigla obscura (L. 1764), along the Catalan coast (north-western Mediterranean). Hydrobiologia 324: 219-228.
  23. Morte, M.S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1997. Trophic relationships between two gurnards Trigla lucerna and Aspitrigla obscura from the western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 77:527-537.
  24. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  25. Richards, W.J., 1981. Triglidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Department of Fisheries and Oceans Canada i FAO. Vol. 4. pag. var.
  26. Richards, W.J. i V.P. Saksena, 1990. Triglidae. p. 680-684. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, [París]; i UNESCO, París. Vol. 2.
  27. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  28. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  29. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]