Lluerna roja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lluerna roja
Aspitrigla cuculus.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Scorpaeniformes
Família: Triglidae
Gènere: Aspitrigla
(Fowler, 1925)[1]
Espècie: A. cuculus
Nom binomial
Aspitrigla cuculus
(Linnaeus, 1758)[2]
Sinònims

La lluerna roja, la gallineta, la lluerna, la lluerna pogona, la lluerna pogosa, la paona, la paula, el rafet, el roget o el tísic[4] (Aspitrigla cuculus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids i l'única del seu gènere.

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • El mascle fa 50 cm de llargària màxima (normalment, la mida mitjana és de 27,6 per al mascle i 20,4 per a la femella).
  • Cap gros i perfil del rostre còncau.
  • Musell poc sortint i escotat amb els lòbuls proveïts de petites espines.
  • La mandíbula superior sobresurt una mica per sota dels lòbuls.
  • Espina de la cintura ben desenvolupada.
  • La línia lateral no té espines, però sí uns escudets alts, molt desenvolupats, i acabats en punxa, que pràcticament arriben a tocar les carenes d'espines agudes a banda i banda de les aletes dorsals.
  • Aleta pectoral que ultrapassa l'origen de l'anal.
  • Primer radi de la primera dorsal, serrat a la part superior i més curt que el segon.
  • Color dorsal i lateral superior rosa o vermell viu. Part ventral blanca. Aletes senars rosades, llevat de l'anal que és blanca.
  • Nombre de vèrtebres: 36-37.[5][6][7][8][9]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fa migracions reproductores que l'apropen a la costa.[10]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja peixos, crustacis i d'altres invertebrats bentònics.[11]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

A la Gran Bretanya és depredat pel rap (Lophius piscatorius).[12][13]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, demersal i de clima temperat (60°N-15°N, 32°W-36°E) que viu entre 15-400 m de fondària (normalment, entre 30 i 250) a la plataforma continental.[5][14][15]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Oceà Atlàntic oriental: des de Noruega (tot i que és hi és rar) i les illes Britàniques fins a Mauritània (incloent-hi Madeira i les illes Açores). També és present a la mar Mediterrània i, possiblement també, la mar Negra.[5][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41]

Costums[modifica | modifica el codi]

De tant en tant forma moles.[5]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

Es pesca al ròssec i es troba fàcilment als mercats.[42]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fowler H. W., 1925. New taxonomic names of West African marine fishes. Am. Mus. Novit. Núm. 162. 1-5.
  2. Linnaeus, C., 1758. Tomus I. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decima, reformata. Holmiae. (Laurentii Salvii): (1-4), 1-824.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  7. Papakonstantinou, K.A., 1983. On the biology of Aspitrigla cuculus (L., 1758) (Pisces: Scorpaeniformes) in the Gulf of Saronikos. Thalassographica 6:49-75.
  8. Baron, J., 1985. Les triglides (Téléostéens, Scorpaeniformes) de la baie de Douarnenez. II. La reproduccion de: Eutrigla gurnardus, Trigla lucerna, Trigloporus lastoviza et Aspitrigla cuculus. Cybium 9:255-281.
  9. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 123.
  10. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Plana 123.
  11. Hureau, J.-C., 1986. Triglidae. p. 1230-1238. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  12. FishBase (anglès)
  13. Laurenson, C.H. i I.G. Priede, 2005. The diet and trophic ecology of anglerfish Lophius piscatorius at the Shetland Islands, UK. J. Mar. Ass. U.K. 85(2):419-424.
  14. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  15. Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Triglidae. p. 586-590. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  16. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona
  17. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  18. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool
  19. Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, l'Estat francès. 206 p.
  20. Colloca, F., G.D. Ardizzone i M.F. Gravina, 1994. Trophic ecology of gurnards (Pisces: Triglidae) in the Central Mediterranean Sea. Mar. Life 4, 45-57.
  21. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia 438 p.
  22. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  23. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  24. Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes. 165 p.
  25. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706): 1-172.
  26. Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  27. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  28. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  29. Maisan, R., N. Ungano, M.C. Marzano i M. Martino, 1998. Accrescimento di Aspitrigla cuculus (Osteichthyes, Triglidae) nell'area adriatica sub-occidentale: risultati preliminari. Biol. Mar. Mediterr. 5:694-696.
  30. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  31. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  32. Moreno-Amich, R., 1992. Feeding habits of red gurnard, Aspitrigla cuculus (L. 1758) (Scorpaeniformes, Triglidae), along the Catalan coast (northwestern Mediterranean). Hydrobiologia 228: 175-184.
  33. Moreno-Amich, R., 1996. Feeding habits of longfin gurnard, Aspitrigla obscura (L. 1764), along the Catalan coast (north-western Mediterranean). Hydrobiologia 324: 219-228.
  34. Papaconstantinou, C., 1983. Aspects of the biology of Aspitrigla cuculus (L. 1758) (Pisces: Scorpaeniformes) from the Saronikos Gulf. Thalassographica 6:49-75.
  35. Papakonstantinou, K.A., 1983. On the biology of Aspitrigla cuculus (L., 1758) (Pisces: Scorpaeniformes) in the Gulf of Saronikos. Thalassographica 6:49-75.
  36. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  37. Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  38. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  39. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia
  40. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese, (eds.). 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vols. I-III:1473 p.
  41. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  42. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Plana 123.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bainbridge, R., 1958. The speed of swimming as related to size and to the frequency and amplitude of the tail beat. J. Exp. Biol. 35(1):109-133.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Colloca, F., M. Cardinale, A. Marcello i G.D. Ardizzone, 2003. Tracing the life of red gurnard (Aspitrigla cuculus) using validated otolith annual rings. J. Appl. Ichthyol. 19:1-9.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Kaiser, M.J. i B.E. Spencer, 1993. Opportunistic feeding on benthos by fishes after the passage of A 4-m beam trawl. ICES C.M. 1993/G:27. 6 p.
  • Magnan, A., 1930. Les caractéristiques géométriques et physiques des poissons. Ann. Sci. Nat. 13:355.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluerna roja Modifica l'enllaç a Wikidata