Llum col·limada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es denomina llum col·limada a la llum amb els raigs paral·lels entre si, el que es pot aconseguir de diferents formes, sent la més senzilla fent-la incidir en un mirall còncau des d'una font situada al focus. Se sol dir que la llum col·limada està enfocada a l'infinit.

Es diu que un feix de llum és col·limat si la divergència del vector de Poynting corresponent és nul. El flux de l'energia és unidireccional, de manera que cada raig del feix pot considerar-se paral·lel a qualsevol altre. Dins de certes aproximacions sobre la font primordial es pot obtenir un feix col·limat mitjançant un sistema de dues lents: una primera lent fa convergir tots els raigs a la focal de la segona, de manera que finalment surten paral·lels.

El làser sol estar col·limat, pel fet que es genera en l'interior d'una cambra entre dos miralls d'aquest tipus, a més de ser coherent.

La llum de les estrelles, incloent el Sol, es pot considerar col·limada (per a gairebé qualsevol propòsit) pel fet que estan a distàncies molt grans.

Un mirall parabòlic perfecte portarà els raigs paral·lels a un focus en un únic punt. Els miralls esfèrics són més senzills de construir que els parabòlics i solen utilitzar-se per produir llum més o menys col·limada. Per produir llum col·limada útil, la font de llum ha de apropar-se a un punt, és a dir, ha de ser petita pel que fa al sistema òptic, com la imatge que forma un mirall d'una estrella. El desavantatge és que, ja que la lluminositat de la majoria de fonts és baixa, aquest sistema òptic no pot produir molta energia òptica. El làser és una excepció important a aquesta regla general.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llum col·limada