Lluny del cel
  Lluny del cel |
|
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Todd Haynes |
|
|
|
| Guió: | Todd Haynes |
|
|
|
| Música: | Elmer Bernstein |
|
|
|
| Fotografia: | Edward Lachman |
|
|
|
| Muntatge: | James Lyons |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 2002 |
| Duració: | 107 minuts |
|
|
|
| Pàgina sobre “Far from Heaven” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| FilmAffinity |  |
Lluny del cel (original: Far from Heaven) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Todd Haynes estrenada el 2002. Ha estat doblada al català.[1]
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Cathy Whitaker és una mare i una mestressa de casa model. El seu marit, Frank té un treball important. La seva vida sembla perfecta en aparença, fins al dia en què el seu matrimoni es desploma i que Cathy és abandonada per les seves amigues. Però somriu sempre per assumir aquest canvi.
Desenvolupant-se en els anys 1950 a Connecticut, tracta de les diferències de classe, del sexisme, del racisme i de l'homosexualitat.
Una referència a Douglas Sirk [modifica]
Lluny del paradís s'acosta molt al melodrama de Sirk, tant des del punt de vista narratiu com estilístic. Primer de tot, la trama narrativa fa directament referència a All That Heaven Allows: una dona de la burgesia americana s’enamora del seu jardiner. Haynes reprèn el principi d'antítesi a Sirk, però adaptant-lo a les preocupacions de l'època. En efecte, a la pel·lícula de Sirk, el jardiner era més jove que ella. A la pel·lícula d'Haynes, no és l'edat el que separa els dos individus, sinó el color de pell. Utilitzant el tema del racisme, Haynes reprèn un tema important per Sirk: el del racisme ( Imitació de la vida ). Reprèn igualment el tema de l'homosexualitat, que era més latent a Sirk (Rock Hudson i Ross Hunter, actors fetitxes de Sirk, eren homosexuals). Com Sirk, Haynes basa la seva història en les antítesis: ciutat/camp, passat/modernitat, rics/pobres, marit/dona, individu/societat, blancs/negres, cap tràgic/personatge fort.
Pel que fa a l'estètica, Haynes reprèn els colors brillants de Sirk que repeteix els motius temàtics i emocionals. Explota igualment les decoracions simbòliques de Sirk, molt particularment les escales (que evoquen la temptació d'elevar-se); i les finestres i els miralls, que revelen la verdadera cara dels individus.
Repartiment [modifica]
- Julianne Moore: Cathy Whitaker
- Dennis Haysbert: Raymond Deagan
- Dennis Quaid: Frank Whitaker
- Patricia Clarkson: Eleanor Fine
- Viola Davis: Sybil
- Johnathan McClain
- James Rebhorn: Doctor Bowman
- Bette Henritze: Sra. Leacock
- Michael Gaston: Stan Fine
- Ryan Ward: David Whitaker
Premis i nominacions [modifica]
Premis [modifica]
Nominacions [modifica]
- 2002. Lleó d'Or
- 2003. Oscar a la millor actriu per Julianne Moore
- 2003. Oscar a la millor fotografia per Edward Lachman
- 2003. Oscar al millor guió original per Todd Haynes
- 2003. Oscar a la millor banda sonora per Elmer Bernstein
- 2003. Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Julianne Moore
- 2003. Globus d'Or al millor actor secundari per Dennis Quaid
- 2003. Globus d'Or al millor guió per Todd Haynes
- 2003. Globus d'Or a la millor banda sonora per Elmer Bernstein
Referències [modifica]
- ↑ esadir.cat. Lluny del cel (en català). esadir.cat.
Enllaços externs [modifica]
- Lluny del cel a Internet Movie Database (anglès)
- Lluny del cel a TCM Movie Database (anglès)
- Lluny del cel a Allmovie (anglès)
- Lluny del cel a FilmAffinity (anglès)
- a Cinemovies (francès)
