Lluís-Anton Baulenas i Setó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'article o secció necessita millores de format.
Cal millorar l'estil, perquè no imiti a un currículum
Infotaula de personaLluís-Anton Baulenas i Setó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Camp de treballFicció literària, novel·la, crítica literària i traducció Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor , dramaturg, traductor filòleg i crític literari
Premis
IMDB: nm0062040 TMDB.org: 43331 Modifica el valor a Wikidata

Lluís-Anton Baulenas i Setó (Barcelona, 21 de setembre de 1958) és filòleg, escriptor, traductor, dramaturg i crític literari.[1]

Abans d'exercir d'escriptor, havia fet de mestre a l'escola privada i en instituts de secundària. Després abandona aquestes feines i consagra tot el seu temps a la creació literària. Els seus inicis literaris es deuen al teatre, camp en el qual va fer d'actor, director i autor. Tanmateix, el reconeixement públic li arriba, sobretot, de la tasca com a novel·lista. Ha guanyat els premis més importants de la literatura catalana i ha estat traduït a unes quinze llengües.[2] Com a traductor ell mateix, ha adaptat al català, entre d'altres, textos de Marguerite Yourcenar, Eugène Labiche, William Gibson, Eugene O'Neill, Truman Capote, Jean Cocteau, Albert Camus, Lawrence Durrell i Boris Vian. El director Ventura Pons va dur al cinema tres novel·les seves, de les quals va transformar Anita no perd el tren i Amor idiota en pel·lícules d'èxit.[3] Els darrers anys combina la narrativa amb el teatre de petit format. Ha estrenat Brossa enrabiat (2019), Manual de supervivència. Homenatge a Boris Vian (2021) i Planeta Ferrater (2022). La seva última novel·la és Seré el teu mirall, Editorial Comanegra/Àfora, 2023 (Premi Santa Eulàlia de novel·la barcelonina).

Obres[modifica]

Novel·la[modifica]

  • Qui al cel escup (EUMO, 1987)
  • Neguit (Pòrtic, 1988)
  • Sus Scrofa (porcs) (EUMO, 1988)
  • Càlida nit (Edicions 62, 1989)
  • Rampoines-451 (Columna Edicions, 1990)
  • Noms a la sorra (Columna Edicions, 1994)
  • Alfons XIV, un crim d'estat (Columna Edicions, 1997)
  • Els caníbals (És la mateixa novel·la que Sus Scrofa (porcs))
  • El fil de plata (Columna Edicions, 1998)
  • La felicitat (Edicions 62, 2001)
  • Amor d'idiota (Edicions 62, 2003)
  • Per un sac d'ossos (Planeta, 2005)
  • Àrea de servei (Destino, 2007)
  • El nas de Mussolini (Proa, 2008)
  • Quan arribi el pirata i se m'emporti (La Magrana, 2013)
  • La vostra Anita (Bromera, 2015)
  • Amics per sempre (Bromera, 2017)[4]
  • Els camins de la Rut (Proa, 2019)[5]
  • Seré el teu mirall (Comanegra / Àfora, 2023)

Teatre[modifica]

  • La ben calçada (amb Damià Barbany)
  • No hi ha illes meravelloses
  • Melosa fel
  • El pont de Brooklyn
  • Trist, com quan la lluna no hi és
  • Cabaret d'hule i sofregit
  • Un arabesc a la pell
  • Històries negres

Infantil i juvenil[modifica]

  • El gran màgic d'Oz: a la recerca d'un mateix (amb Francesc Alborch)

No ficció[modifica]

  • Manual de llengua catalana per a ús i bon aprofitament dels estudiants de COU
  • El català no morirà
  • L'últim neandertal, La Magrana/RBA (2014)[6]

Filmografia[modifica]

  • 2001 -Anita no perd el tren, basada en la seva novel·la La vostra Anita (director: Ventura Pons)[7]
  • 2004 - Amor idiota, basada en la seva novel·la Amor d'idiota, (director: Ventura Pons)[8]
  • 2009 - A la deriva, basada en la novel·la Àrea de servei (director: Ventura Pons)

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Lluís-Anton Baulenas i Setó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Basilière, Michel. «Spain's savage legacy begets the man» (en anglès). Toronto Star, 13-07-2008. [Consulta: 9 abril 2015].
  3. ↑ «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  4. ↑ Juanico, Núria «Lluís-Anton Baulenas: “Tots portem la bestialitat i la maldat a dins”». Ara.cat, 07-03-2017.
  5. ↑ «La represa literària arriba plena de novetats». [Consulta: 26 agost 2019].
  6. ↑ Castells, Ada «Una última carta als Reis». Cultura (El Punt Avui), 02-01-2015, p. 4.
  7. ↑ «Anita no perd el tren» (en anglès). [Consulta: 9 abril 2015].
  8. ↑ «Amor idiota» (en anglès). [Consulta: 9 abril 2015].
  9. ↑ «Lluís-Anton Baulenas, Premi Ciutat d'Alzira de Novel·la amb ‘Amics per sempre’». VilaWeb.cat. Arxivat de l'original el 2018-11-19. [Consulta: 13 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Gabriel Janer Manila
Els jardins incendiats 		Premi Carlemany per al foment de la lectura
1998 		Succeït per:
Antoni Morell i Mora
La neu adversa
Precedit per:
Martí Domínguez i Romero
El secret de Goethe 		Premi Prudenci Bertrana de novel·la
2000 		Succeït per:
Vicenç Villatoro i Lamolla
La ciutat del fum
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís-Anton_Baulenas_i_Setó&oldid=33214898»