Lluís Faraudo i de Saint-Germain

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Faraudo i de Saint-Germain
Biografia
Naixement4 juny 1867 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 setembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsBarcelona
Activitat
Lloc de treball Barcelona (1890–1957) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg, militar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar General de Divisió
ConflicteGuerra de Cuba

Lluís Faraudo i de Saint-Germain (Barcelona, 4 de juny de 1867 - 16 de setembre de 1957)[1] fou un militar i erudit català.

Combinà la seva carrera militar (general de brigada) amb la bibliofília i l'estudi de textos catalans antics. Publicà nombrosos textos medievals catalans, sobretot de caràcter científic o tècnic (medicina, manescalia, cuina). Publicà per primera vegada el Llibre de Sent Soví (1952). Treballà també sobre Anselm Turmeda i publicà traduccions al català (moltes de les quals sota el pseudònim de Lluís d'Eztany o Deztany, entre elles Gargantua de François Rabelais. A la seva mort, llegà un important fitxer de cèdules lexicogràfiques que havia extret de textos catalans medievals (Vocabulari de la llengua catalana medieval) a l'Institut d'Estudis Catalans, institució que n'ha emprès la publicació en un web sota la direcció de Germà Colón.[2]

Fou membre de la Société des Études Rabelaisiennes de París, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (a partir del 1941) i de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (a partir del 1953).

Obra[modifica]

  • (L. F. SG. editor), Pronostich per l'any 1533 compost per lo Reverent mestre Gaspar G. Molera e estampat a Barcelona per Carles Amorós a .XX. de Febrer del dit any, ed. Lluís Deztany. Barcelona, 1909.
  • Viatges de Gulliver a diverses nacions del món - primera part, traducció del llibre de Jonathan Swift, Biblioteca Popular de l'Avenç, 1913.
  • (L. F. SG. editor), ALCOATÍ, Libre de la Figura del Uyl: text català traduït de l'àrab per mestre Joan Jacme i conservat en un manuscrit del XIV segle a la Biblioteca Capitular de la Seu de Saragossa, ara exhumat i presentat per Lluís Deztany. Barcelona, 1933
  • (L. F. SG. editor), El Libre de les Medicines Particulars : versión catalana trescentista del texto árabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wáfid, autor médico toledano del siglo XI. Transcripción, estudio proemial y glosario. Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1943
  • “Consideracions entorn d'un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval”. J. Coromines (ed.), Miscel·lània Fabra: recull de treballs de lingüística catalana i romànica, dedicats a Pompeu Fabra pels seus amics i deixebles amb motiu del 75è aniversari de la seva naixença. Buenos Aires: Impremta i Casa Editora Coni, 1943, p. 143-174. (Facsímil Barcelona: IEC, 1998)
  • “Llibre de totes maneres de confits: un tratado manual cuatrocentista de arte de dulcería”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 19 (1946), p. 97-144
  • Estudio preliminar y notas que acompañan al texto de la Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos de Francisco de Moncada. Barcelona, 1947
  • “El texto primitivo inédito del Tractat de les mules de Mossen Dieç”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 22 (1949), p. 23-62
  • “El Llibre de Sent Soví : recetario de cocina catalana medieval”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 24 (1951-1952), p. 5-81
  • “Una versió catalana del Libre de les herbes de Macer”, Estudis Romànics 5 (1955-1956), p. 1-54

Referències[modifica]

  1. «esquela de D.Luis Faraudo de Sant Germain». La Vanguardia, 20-09-1957, pàg. 16.
  2. Vegeu els enllaços externs.

Bibliografia[modifica]

  • Colón, Germà, El «Vocabulari de la llengua catalana medieval» de L. Faraudo de Saint-Germain, Caplletra. Revista internacional de Filologia 52 (2012), p. 95-105

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Pere Barnils i Giol
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XX

1941-1957
Succeït per:
Joan Perucho i Gutiérrez