Lluís Sedó i Guichard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:08, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaLluís Sedó i Guichard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1873
Madrid
Mort1952
Barcelona
  Diputat al Congrés dels Diputats
8 de maig de 1899 – 24 d'abril de 1901
CircumscripcióSant Feliu de Llobregat[1]
  Governador del Banc d'Espanya
agost de 1921 – març de 1922
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari
PartitPartit Conservador
Família
PareAntoni Sedó Pàmies Modifica el valor a Wikidata
GermansArtur Sedó Guixart Modifica el valor a Wikidata

Lluís Alfons Sedó i Guichard (Madrid, 1873 - Barcelona, 1952) fou un empresari i polític català, fill d'Antoni Sedó i Pàmies.[2]

Biografia

S'encarregà de la fàbrica cotonera de la seva família a Esparreguera, Manufacturas Sedó. Fou escollit diputat pel Partit Conservador pel districte de Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1899.[3] Posteriorment defensà els interessos econòmics de la Lliga Regionalista i el 1912 fou assessor econòmic de José Canalejas i Méndez. Participà en les comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l'estudi del futur estatut d'autonomia de Catalunya de 1913 i 1918. Després de la vaga general de 1917 fou un dels empresaris que va promoure la Comissió Mixta per a la resolució dels problemes socials de Barcelona el 1919. En aquest aspecte, Sedó segurament representa el sector més democràtic de la patronal catalana d’inicis del segle xx.[4]

També fou president de Foment del Treball Nacional el 1911 (fou secretari el 1901), de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1912-1914 i 1918-1921),[5] senador (1914-1922) i governador del Banc d'Espanya d'agost de 1921 a març de 1922[6] per iniciativa de l'aleshores ministre de finances Francesc Cambó. Participà en l'elaboració de la llei d'Ordenació Bancària.

Obres[7]

  • Expansión comercial en Marruecos (1909)
  • Actuación de las Corporaciones económicas en el problema de las aguas (1912)

Fons documental de la Família Sedó

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva la documentació de les activitats econòmiques i polítiques de la Família Sedó, entre 1868 i 1975. El fons inclou, entre d'altres, documents polítics i correspondència d'Antoni Sedó i Pàmies; discursos i correspondència de Lluís Sedó i Guichard; i discursos, conferències, articles de premsa i correspondència d'Alfredo Sedó Peris Mencheta. També forma part del fons un seguit de documents vinculats a l'empresa familiar Manufactures Sedó, S.A. (1890-1963).[8]

Referències

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Pere Guerau Maristany i Oliver
President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona
19121914
Succeït per:
Lluís Ferrer-Vidal i Soler
Precedit per:
Lluís Ferrer-Vidal i Soler
President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona
19181921
Succeït per:
Josep de Caralt i Sala
Precedit per:
José Maestre Pérez
Governador del Banc d'Espanya

1921-1922
Succeït per:
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Precedit per:
Lluís Muntadas i Rovira
President de
Foment del Treball Nacional

1911-1913
Succeït per:
Eduard Calvet i Pintó