Lo Rat Penat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seu de Lo Rat Penat

Lo Rat Penat és una associació cultural valenciana, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart, històricament dedicada a la promoció, defensa, ensenyament i difusió de la llengua i cultura valencianes. Té la seua seu a la ciutat de València, al palau dels Barons d'Alaquàs.

Història[modifica | modifica el codi]

Fundada el 1878 per iniciativa de Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, amb la intenció de defendre la cultura i llengua valencianes i impulsar un moviment semblant al de la Renaixença al País Valencià. En diversos dels seus escrits es dóna per evident el fet que el valencià i el català són la mateixa llengua, arribant a utilitzar el terme "català-valencià" per referir-se a aquesta.[1] Llombart pretenia constituir una organització que aplegués tots els valencians de diferents tendències polítiques, però aviat fou controlada per elements de la burgesia conservadora valenciana,[2] que va imposar el refús a la politització de les reivindicacions nacionals valencianes, la defensa de la monarquia espanyola i el predomini de la poesia per damunt dels altres gèneres literaris. Organitza els Jocs Florals des de fa més d'un segle.

Aquestes tendències provocaren diverses escissions, entre elles del propi Llombart, qui el 1888 va promoure l'Oronella, de caràcter republicà. Alhora, la seua inhibició en qüestions com la normalització lingüística del valencià provocaren una nova escissió, València Nova, el 1904. Tot i això, fou promotora dels contactes amb altres escriptors de l'àmbit lingüístic i firmà les Normes de Castelló, tot adoptant-les com a pròpies. Durant la Segona República Espanyola patí fortes convulsions internes de caràcter polític. El 1936 fou tancat per contrarevolucionari.

Després de la guerra civil espanyola va restar en mans de valencians addictes al règim franquista. En foren expulsats els considerats separatistes (Xavier Casp, Miquel Adlert[3]) i organitzaren actes en castellà d'homenatge als vencedors (Antonio Goicoechea, General Aranda, Federico García Sanchiz). A poc a poc reprengueren els Jocs Florals, on presentaren prosa floralesca i sense pretensions. Des del 1948, però, Carles Salvador organitzà la Secció de Literatura i Filologia, on va aplegar jóvens intel·lectuals que formarien part de la futura resistència cultural (Francesc Ferrer i Pastor, Enric Matalí i Timoneda, Vicent Sorribes, Vicent Ferrís, Ismael Rosselló), i des del 1951 organitzà uns cursos de llengua que popularitzaren les Normes de Castelló entre els escriptors valencians.

A les acaballes del franquisme va capgirar a postures anticatalanistes.[4] A les eleccions internes de 1976 es denuncien irregularitats en unes votacions on el candidat afí al president Emili Beüt s'imposa a la candidatura presentada per Manuel Sanchis Guarner, qui aspirava a la vicepresidència. Tot i que Sanchis Guarner fóra expulsat junt a Joan Senent per "catalanistes" en una junta general extraordinària del 25 de novembre de 1977, el president Emili Beüt seria substituït per Xavier Casp, qui li retreia no haver adoptat la normativa de la RACV, en 1980. És a partir dels anys 80, amb la presidència de Casp, que Lo Rat Penat va abandonar la seua ortografia i gramàtica per assumir les Normes del Puig de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).[5] El ratpenatisme seria el nom del corrent associat a aquest gir.

A partir de 1982, amb la presidència de Joan Gil Barberà, Lo Rat Penat canvia el seu domicili social a la Casa dels Gomis i Martí de Veses del carrer Aparisi i Guijarro. L'immoble va ser una donació de la Diputació de València, on el PSPV-PSOE tenia majoria absoluta.[5]

En este període comença una politització de l'entitat que continuaria els següents anys. Sobretot a partir de la desaparició d'Unió Valenciana, principal força partidària del secessionisme lingüístic, Lo Rat Penat romandrà afí al Partit Popular. A la segona meitat dels anys 90, amb el PP al govern de la Generalitat i del govern espanyol, Lo Rat Penat aconsegueix una nova seu social, gentilesa de la Generalitat Valenciana. Per la seua banda, el Ministeri d'Interior, va declarar a Lo Rat Penat com a entitat d'utilitat pública.[5]

Malgrat que la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) obliga totes les administracions a seguir les normes de l'AVL, 'Lo Rat Penat' rep subvencions de diverses institucions públiques, tot i que seguix les normes de la RACV.

Presidents de Lo Rat Penat[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Anexos del Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià de la AVL"
  2. Flor i Moreno 2010, p. 144.
  3. Ballester, Josep. Temps de quarantena: Cultura i societat durant la Postguerra al País Valencià (1939-1959). Universitat de València, 2006, p.140. ISBN 8437063450. 
  4. Deutsch-Katalanische Gesellschaft, Universität Frankfurt am Main. Institut für Romanische Sprachen und Literaturen, Centre Unesco de Catalunya, Deutscher Katalanistenverband. Zeitschrift für Katalanistik. Deutsch-Katalanische Gesellschaft, 2005, p. 146. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Flor i Moreno 2010, p. 145.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]