Lockheed Martin F-22 Raptor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
F-22 Raptor
F-22 Raptor edit1 (cropped).jpg
El caça
Tipus Caça de superioritat aèria furtiu
Fabricants Estats Units Lockheed Martin i Boeing IDS
Primer vol YF-22: 29 de setembre de 1990
F-22: 7 de setembre de 1997
Estat En servei.
Construïts 168 (en maig del 2010(187 planificats)
Cost unitari 150 milions de dòlars

El programa del F-22 Raptor, està desenvolupant la següent generació de caces de superioritat aèria per a la Força Aèria Nord-Americana(U.S.A.F.), en contra de les emergents amenaces a tot el món. El F-22 Raptor és un avió de caça monoplaça i bimotor de cinquena generació.

Està dissenyat per penetrar a l'espai aeri enemic i tenir la capacitat de veure primer (first look), disparar primer (first shot), i matar primer (first kill), contra múltiples objectius. El F-22 Raptor es caracteritza per la seva invisibilitat davant dels radars, alta maniobrabilitat, avançats sistemes aviònica i un rendiment aerodinàmic que li permet tenir una velocitat de creuer supersònica sense la necessitat de la postcombustió.

  • Sigilositat (stealth): Gran increment de la supervivència, i de la capacitat letal al no proporcionar a l'enemic la informació crítica requerida per atacar amb èxit al F-22 Raptor.
  • Aviònica integrada: Permet als pilots del Raptor un coneixement sense precedents de les forces enemigues per mitjà de la fusió de la informació no fixa.
  • Súpercreuer: Incrementa l'efectivitat de l'armament, permet un trànsit ràpid a través de l'espai de la batalla, redueix el temps que té l'enemic per contra atacar.

El motor del F-22 Raptor, es preveu que sigui el primer a tenir la capacitat de volar més ràpid que el so en períodes llargs de temps sense l'alt consum de combustible que caracteritza als avions que fan servir la postcombustió per aconseguir velocitats supersòniques. S'espera que proveeixi en alt rendiment i igualment una alta eficàcia en el consum a baixes velocitats.

L'any 2011 el Raptor van haver de deixar de volar durant diversos mesos al descobrir-se un problema amb el sistema de generació d'oxigen pel pilot.[1] Durant més d'un any, s'ha treballat a identificar l'origen d'aquest problema que havia provocat diversos casos d'hipòxia i, almenys, un accident mortal.

A principis del mes de maig de 2012, Lockheed Martin lliurava el darrer dels 187 aparells adquirits per la Força Aèria dels EUA. S'havia previst la Força Aèria compresses 650 avions, però per problemes de pressupost aquest nombre va ser retallat.

Constructors i subcontractistes[modifica | modifica el codi]

Constructors[modifica | modifica el codi]

  • Lockheed Martin Aeronautical Systems: Administració del programa F-22, secció i fusellatge davanter (incloent-hi la cabina i accés), vores davanteres de les ales, alerons, flaps, estabilitzadors, tren d'aterratge, i muntatge final de l'avió.
  • Lockheed Martin Tactical Aircraft Systems: Fusellatge central, administració de magatzem, sistemes electrònics integrats de navegació i guerra (integrated navigation and electronic warfare systems I.N.E.W.S.), les comunicacions, sistemes d'identificació (C.N.I.), i el sistema de suport d'armes.
  • Boeing: Ales, i fusellatge posterior (incloent-hi les estructures necessàries per a la instal·lació de toveres i del motor), desenvolupament i proves del sistema de radar, integració de l'aviònica, sistema de entrenament, i el desenvolupament i administració dels vols de prova.
  • Pratt & Whitney: Els motors a reacció

Principals subcontractistes[modifica | modifica el codi]

(Llista parcial): Northrop Grumman, Texas Instruments, Kidde-Graviner Ltd., Allied-Signal Aerospace, Hughes Radar Systems, Harris, Fairchild Defense, GEC Avionics, Lockheed Sanders, Kaiser Electronics, Digital Equipment Corp., Rosemount Aerospace, Curtiss-Wright Flight Systems, Dowty Decoto, EDO Corp., Lear Astronics Corp., Parker-Hannifin Corp., Simmonds Precision, Sterer Engineering, TRW, XAR, Motorola, Hamilton Standard, Sanders/GE Joint Venture, Menasco Aerospace.

Personal (aproximat)[modifica | modifica el codi]

U.S.A.F. Program Office, 350; Lockheed Martin Aeronautical Systems, 1,100; Boeing, 1,400; Lockheed Martin Tactical Aircraft ystems; 1,500; Pratt & Whitney, 1,000.

Especificacions[modifica | modifica el codi]

Vista en les tres direccions del Lockheed Martin F-22 Raptor

Funció primària: Caça de superioritat aèria

Motors: 2 motors Pratt & Whitney F119-PW-100

Empenta: 15.876 kg

Velocitat: Màxima: 2.910 Km./h (Match 2,85); Súpercreuer: 1836 Km./h (Match 1,5)

Longitud: 18,90 m

Alçada: 5,08 m

Envergadura: 13,56 m

Superfície de les ales: 77,1 m²

Envergadura derives de cua: 8,84 m

Radi de combat: 1.285 km

Sostre de vol: 19.812 m

G límit: + 9 G

Pesos:

  • Buit: 14.061 Kg.
  • Màxim en enlairar-se: 27.216 Kg.

Tripulació: 1

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lockheed Martin F-22 Raptor Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Guillaume Steuer. «Grandeur et décadence du F-22 Raptor». Air & Cosmos, 2313, 18 mai 2012, pàg. 10-12.