Lockheed X-7

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lockheed X-7.

El Lockheed X-7 era un avió de proves no tripulat propulsat per estatorreactors i dirigit per tecnologia de guiatge de míssils, actiu durant els anys 50 del segle XX. Era transportat per un B-29 o per un B-50 Superfortress. L'impulsor auxiliar s'iniciava després del llançament i podia impulsar l'aeronau fins als 1.625 km/h. Després, l'impulsor era rebutjat i l'estatorreactor començava a funcionar en aquest moment. Finalment, l'X-7 tornava a terra, en un descens en paracaigudes.[1]

Es va aconseguir una velocitat màxima de 3.250 km/h, fixant el rècord de velocitat per a un avió de reacció. Es van realitzar un total de 130 vols entre l'abril de 1951 i juliol de 1960.[2]

Especificacions[modifica | modifica el codi]

  • Tripulació: Cap
  • Longitud: 9,98 m
  • Envergadura: 3,66 m
  • Alçada: 2,1 m
  • Pes carregat: 3.600 kg
  • Planta motriu:
    • Impulsor: coet de combustible sòlid Alleghany Ballistics Laboratories X202-C3 de 467 kN d'empenta
    • Sustentador: diversos estatoreactors en proves
  • Velocitat màxima: Mach 4,31 (4610 km/h)
  • Sostre de servei: 32.317 m

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lockheed X-7 Modifica l'enllaç a Wikidata