Lodovico Rocca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Lodovico Rocca
Naixença: 29 de novembre de 1895
Torí, Piemont
Defunció: 25 de juny de 1986 (als 90 anys)
Torí, Piemont
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Activitat principal: Composició

Lodovico Rocca (Torí, Piemont, 29 de novembre de 1895 - 25 de juny de 1986) fou un compositor italià.

Feu els primers estudis en el Conservatori de Milà i fou el seu professor el compositor Giacomo Orelice. Als 24 anys Rocca ja presentava una pàgina simfònica que crida l'atenció dels seus mestres, i ensems publicava algunes peces per a piano, de cant i de violí. Ben aviat el seu repertori era tan variat que decidí presentar algunes obres al concurs de la Lliga Musical de Nova York. Aquest fou el seu primer triomf (1924), doncs assolia la primera recompensa i el seu nom ja es començà conèixer als Estats Units.

El 928 ja havia escrit les produccions simfòniques Contrasti(1919); Aurora di Monte, (1920); La foresta dille salmodine, (1921); Chiaroscuri (1924); La cella azurra (1925) i Interludio Epico (1928). Al mateix temps feia els seus assaigs en l'escena lírica, i en aquest últim any aconseguia acabar l'òpera La mort de Friné (1921), a la qual li seguiren La corona di re Gaulo (premiada als Estats Units en el concurs Mac Cormick, 1933) i In terra di leggenda (1924).

El 1933 el compositor piemontès féu escoltar a Roma els seus Proverbis de Salomó, himne per a veu de tenor, quatre veus de dona i petit conjunt instrumental. Possiblement l'èxit d'aquesta salmòdia, entre el públic israelià, li feu concebre la idea d'adoptar un argument d'aquesta ètnia, i amb aquest fi encarrega al llibretista Renato Simone un arranjament del interessant i anguniós drama El Dibbuk, amb el tema de la possessió de cossos per ànimes de morts a la mitologia jueva, que representava arreu la companyia dramàtica Habima.

Aquesta obra teatral de l'escriptor jueu Scialom An-Ski, de nacionalitat polonesa, està basada en una llegenda de l'orient de Polònia, admirablement ben explotada i que inclou innumerables possibilitats per l'escena. Drama de malson, amb contrasts molt tendres—interpretada insuperablement per aquesta companyia israelita—era ben possible que constituïsc, tat sols com a representació, un èxit a qualsevol país, i, amb aquesta convicció, el compositor acabà el 1935 una òpera en tres actes i un prolog, que es representà immediatament a Torí i després a Milà i Roma, fent celebre, en la seva pàtria, al seu autor, amb pocs mesos.

Abans d'un any el mestre Franco Ghione, que havia dirigit l'estrena en el teatre de La Scala, es traslladà als Estats Units i dirigí l'obra en l'Òpera de Detroit, estrena que fou seguida en pocs dies amb les primeres representacions de Chicago, Nova York, Filadèlfia, Pittsburgh, Sant Louis, Cincinnati i Washington DC.

Poc abans s'havia estrenat a Varsòvia The Dibuk amb l'èxit que era d'esperar en aquest país adoptiu de l'errant ètnia. El compositor, que no era israelià, assolí així col·locar una obra lírica en el repertori internacional, i pel Nadal de 1939 va estrenar en el Teatre Reial de Roma la seva òpera Monte Ivnor, amb llibret de Cesare Meano.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]