Logograma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estela 5 d'Abaj Takalik, Guatemala, amb escriptura maia.

Un logograma és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escriptura, que per si sol representa una paraula o un morfema. Això contrasta amb altres sistemes com ara els alfabets, els "abjad" o els sil·labaris, on cada símbol representa en primer lloc un so o una combinació de sons.

Els logogrames també són coneguts generalment com a ideogrames o jeroglífics, però, els ideogrames representen directament idees més que meres paraules o morfemes i en canvi hi ha molts sistemes logogràfics que no tenen res d'ideogràfics.[1]

Els logogrames es componen d'elements visuals ordenats de diferents maneres en lloc de recórrer a la segmentació de fonemes, que és el principi de construcció dels alfabets. Com a resultat d'això, es pot dir en termes generals que és relativament més fàcil recordar o suposar el so d'una paraula escrita amb un alfabet, però que generalment és més senzill recordar o imaginar el significat d'un logograma.

Fonogrames xinesos per "nedar" i "amarar" compostos de dos logogrames, el primer element indica que és una paraula relacionada amb l'aigua i el segon, "presoner" i "bosc", assenyala que es pronuncien igual que aquests, Qiu i lín respectivament.

Una altra característica d'aquests símbols és que, en estar més associats a significats que a sons, idiomes molt diferents poden compartir els mateixos signes per expressar paraules semblants, com passa amb el xinès i certs kanjis.

Els sistemes logogràfics van ser les primeres formes veritables d'escriptura del món: tenen components logogràfics els jeroglífics de l'antic Egipte, els caràcters xinesos, algunes de les escriptures mesoamericanes i les escriptures cuneïformes d'Àsia Menor, entre altres.

Les primeres etapes de l'escriptura Shümom, desenvolupada al segle XIX a Camerun també van ser logogràfica. En els sistemes que fan servir l'alfabet llatí, també hi ha símbols actuals de tipus logogràfic, principalment en notació matemàtica, com ara el signe % que implica percentatge.

La majoria dels sistemes abans esmentats, o de la resta existents, no són purament logogràfics, ja que molts d'ells recorren d'una o altra forma a símbols auxiliars que aclareixen la seva pronunciació o afegeixen flexions gramaticals.

Per exemple, en l'escriptura xinesa hi ha logogrames "purs", però molts caràcters són "fonogrames", que estan compostos d'un element que dóna una idea aproximada de la paraula i d'un altre que marca com ha de pronunciar-se.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Logograma Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Lluís Feliu. L'escriptura cuneïforme. Editorial UOC, June 2007, p. 17–. ISBN 9788497885904 [Consulta: 8 juliol 2011].