Loïe Fuller

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Loie Fuller)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Loïe Fuller

Loïe Fuller fent La serpentine
Naixement 15 de gener, 1862
Illinois (Estats Units)
Defunció 1 de gener, 1928
París (França)
Sepultura
48° 51′ 24″ N, 02° 21′ 07″ E / 48.85667°N,2.35194°E / 48.85667; 2.35194Coord.: 48° 51′ 24″ N, 02° 21′ 07″ E / 48.85667°N,2.35194°E / 48.85667; 2.35194
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ocupació Ballarina-Actriu i Escriptora
Original avis publicitari de la Fuller pel Folies Bergère

Mary Louise Fuller o, com es feia dir, Loïe Fuller (Illinois, 1862 - París, 1928) fou una intèrpret coneguda a la Belle Èpoque pels seus espectacles de cabaret o varietats en els quals movia grans mocadors i creava efectes de llum. Es considera una de les modernitzadores de l'escenografia, amb Edward Gordon Craig i Adolphe Appia, i de luminotècnia aplicada a l'espectacle.

Començà a treballar d'actriu sent una nena. En 1891, quan interpretava a una sonàmbula a Quack Medical Doctor, va improvisar movent molt els braços i el públic va reaccionar cridant el que els semblava veure: una papallona, una flor, etc. L'any següent va estrenar a Brooklyn una coreografia, que va anomenar Dansa Serpentina, inspirada en aquella actuació. Ràpidament va tenir molt èxit, no tant pels seus moviments i interpretació, sinó per les bellíssimes combinacions que obtenia de robes i llums. Llavors va ser contractada pel cabaret Folies Bèrgere de París.

La seva aportació a les arts escèniques va en ser l'escenografia, que es basava molt en la llum, utilitzant la aleshores novíssima tecnologia que era l'electricitat, i per exemple també diversos dispositius lluminosos creats per ella mateixa, polvos fosforescents que es posava sobre la roba o, com al seu espectacle Dansa del radi, un vestit fosforescent utilitzant radi radiactiu, que s'acabava de descobrir (i encara no es coneixien els efectes negatius de la radioactivitat sobre les persones). Loïe Fuller té una desena de patents referents al material que utilitzava.

Mai va tenir cap mena de formació en dansa. No pretenia ballar sino que movia els braços de manera no acadèmica, amb la intenció de crear figures i moviments interessants de llum i color. La semblança amb l'exitosa ballarina Isadora Duncan podia ser que ambdues actuaven sense cosset i portaven robes llargues i àmplies, en el cas de la Fuller inicialment era la camisa de dormir de la sonàmbula, després robes àmplies per a moure, mentre que la Duncan s'inspirava en els vestits llargs de la Roma i Grècia clàssiques. També era rar entre les cabareteres el no portar cosset, com feia Fuller però també alguna altra, com per exemple Jane Avril.

A inicis del segle XX, els futuristes italians, influenciats per l'escenografia que proposaven Loïe Foller, Edward Gordon Craig i Adolphe Appia, refusaven la pintura per considerar-la estàtica i van centrar la seva investigació en el moviment i la llum lligats a l'acció teatral o de coreografies plàstiques sense ballarins. Els avantguardistes també admiraven les coreografies plenes de llum i color de Loïe Fuller.[1]

Amb el títol de Quinze ans de ma vie (París, 1908), publicà les seves memòries, que prologà Anatole France.

Va ser una gran amiga del pintor occità Henri de Toulouse-Lautrec, que la retratà diverses vegades.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diversos autors, La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loïe Fuller