Lola Flores
Estàtua de Lola Flores a Jerez de la Frontera | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Dolores Flores Ruiz[1] 21 de gener de 1923 Jerez de la Frontera (Província de Cadis) |
Mort | 16 de maig de 1995 (als 72 anys) Madrid Alcobendas (Comunitat de Madrid) |
Causa de mort | Causes naturals (Càncer de mama ) |
Sepultura | cementiri de l'Almudena |
Dades personals | |
Altres noms | La Faraona, Lola d'Espanya |
Grup ètnic | Espanyols |
Activitat | |
Camp de treball | Copla andalusa |
Ocupació | Cantant i ballarina |
Activitat | 1939 – 1994 |
Membre de | |
Gènere | Flamenc |
Instrument | Veu |
Segell discogràfic | EMI RCA Victor Seeco Records Belter Sony Music |
Família | |
Cònjuge | El Pescaílla (1957–1995) |
Fills | Lolita Flores, Antonio Flores, Rosario Flores |
Germans | Carmen Flores |
Premis | |
|
Dolores Flores Ruiz, de nom artístic Lola Flores i també coneguda amb els sobrenoms de La Faraona i Lola d'Espanya, (Xerès, 21 de gener de 1923 - Madrid, 16 de maig de 1995) va ser una cantant i ballarina de flamenc. També va intervenir en algunes pel·lícules de cinema entre 1939 i 1987. Franco va utilitzar-la com a símbol de la cultura del seu règim,[1] així com el flamenc i la dansa espanyola en general.[2]
És matriarca d'una família de coneguts artistes. L'any 1958 es va casar amb barceloní el Pescaílla, un dels pares de la rumba catalana, i amb ell va tenir tres fills que s'han dedicat a la cançó: Dolores (coneguda com a Lolita), Antonio Flores i Rosario. Les seves nétes Alba Flores i Elena Furiase han començat les seves carreres d'actrius.
El talent i qualitat artística de Lola Flores són àmpliament reconeguts,[1] encara que popularment ha estat també molt coneguda com a símbol franquista o com a personatge de la premsa del cor del seu país durant molts anys.
Carrera professional
Lola Flores va anar a l'escola a Sevilla, on va viure de 1923 a 1933. Es va formar artísticament amb els gitanos del seu clan, per exemple, als dos anys ja havia ballat a tablaos amb Antonio Chaquetas. Als setze anys, quan ella i la seva família van tornar a Jerez, ja va començar a cantar i ballar professionalment. En 1940 va anar a viure a Madrid i va gravar el seu primer disc, Lerele. Des de 1941 va ballar fent parella amb el cantant Manolo Caracol, amb qui va treballar fins al 1951 i va fer la pel·lícula Embrujo (1947), dirigida per Carlos Serrano de Osma. En 1957 es va casar amb un guitarrista de la seva companyia, el barceloní Antonio González, el Pescaílla. Va actuar en nombrosos espectacles i va fer d'actriu en una trentena de pel·lícules, entre elles La Faraona, en 1953, una de les més cèlebres, rodada a Amèrica.[3]
Als anys cinquanta s'havia convertit en l'estrella amb major caixet de l'Estat Espanyol, cobrant un milió de pessetes per pel·lícula. Als seixanta era sovint contractada, entre d'altres, pel seu govern, que aleshores monopolitzava la televisió i controlava la ràdio, tant per a programes d'aquests medis com, per exemple, cada 18 de juliol (inici de la guerra civil espanyola) per a cantar al palau de La Granja per a Francisco Franco. En morir el dictador, la cançó i la dansa espanyola van deixar d'estar de moda, així que a partir de llavors es va dedicar sobretot a col·laborar a programes de televisió (Sabor a Lola i Ay Lola, Lolita, Lola) i a fer pel·lícules, com per exemple Sevillanas, de Carlos Saura, en 1992.[3]
Curiositats
En 1987 va cantar en català la cançó El senyor Ramon amb el grup La Trinca, al seu programa de varietats a la televisió No passa res.
Premis o honors
- 1962: Llaç de Dama d'Isabel la Catòlica (Espanya)
- 1967: Medalla d'or del "Círculo de Bellas Artes" de Madrid
- 1994: Medalla d'Or al Mèrit del Treball (Espanya)
- 1995: Filla predilecta de Jerez de la Frontera (pòstum)
- 1995: Medalla d'Or de la ciutat (Jerez de la Frontera, pòstum)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lola Flores Enciclopèdia Catalana (català)
- ↑ Dansa espanyola Culturcat. (català)
- ↑ 3,0 3,1 Lola Flores (català)