Lolita (pel·lícula del 1962)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Lolita

Fitxa tècnica
Direcció: Stanley Kubrick

Producció: James B. Harris

Guió: Vladímir Nabókov

Música: Nelson Riddle

Fotografia: Oswald Morris

Protagonistes: James Mason
Shelley Winters
Sue Lyon
Peter Sellers

Dades i xifres
Països: Regne Unit
Estats Units
Data d'estrena: 1962
Gènere: Drama psicològic
Duració: 152 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Productora: Metro-Goldwyn-Mayer

Pàgina sobre “Lolita a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars
FilmAffinity 7.7/10 stars

Lolita és un film dirigit per Stanley Kubrick el 1962, protagonitzat per Sue Lyon i James Mason. Està basat en la novel·la homònima de Vladímir Nabókov, que també en va escriure el guió, i centra el problema extrem de com representar en el cinema el tabú de la nena provocadora.[1] Va obtenir una nominació a l'Oscar al millor guió adaptat.

Adaptació de la en el seu moment escandalosa novel·la de Nabókov. La mirada de Kubrick planeja amb mestratge sobre uns personatges molt ben interpretats en aquest clàssic de l'erotisme que va consagrar breument a Sue Lyon.[2] Kubrick va rodar el film a Anglaterra, en part per desbloquejar els beneficis de la MGM en aquest país, en part per no ensopegar amb la censura americana. Sarcàstica visió de la fantasia pedòfila i incestuosa, el film és poc explícit en imatges, però autènticament amoral en el fons, encara que el redimeixin moments d'amor desesperat en una relacions masoquistes per part d'Humbert. Sue Lyon va ser escollida com a "nynphette", després que Kubrick la veiés en un xou televisiu de Loretta Young. Tenia 15 anys, però podia aparentar més. A la novel·la, Lolita té 12 anys, però el cinema la va fer més gran, es va col·locar l'assassinat de Quilty en les primeres escenes i es va cuidar d'insinuar i res més les escenes de sexe, tot en nom de la viabilitat del producte.[3]

Argument[modifica | modifica el codi]

Humbert Humbert (James Mason), un professor de literatura francesa de mitjana edat, decideix passar un estiu a Ramsdale, New Hampshire, abans de tornar a la feina. Mentre busca una habitació per llogar, arriba a casa de Charlotte Haze (Shelley Winters). Tot i que al principi no li convenç llogar-hi l'habitació, quan Charlotte es disposa a ensenyar-li el jardí descobreix la presència de la filla d'aquesta, Lolita, una adolescent encisadora de 14 anys (Sue Layon) de la qual s'enamora esbojarradament, i decideix llogar l'habitació per estar prop d'ella.

Llavors és la Charlotte qui s'enamora de Humbert, però aquest només pensa en Lolita, que li segueix el joc. Finalment, Humbert es casa amb la Charlotte amb l'única intenció d'estar sempre prop de la seva filla. Quan la Charlotte s'assabenta de la veritat, surt de casa a corre-cuita i, sota la influència de l'emoció, mor accidentalment atropellada per un cotxe. Humbert, "padrastre" i tutor legal de Lolita, decideix recollir la noia, que està en un campament d'estiu, i emportar-se-la amb ell sense contar-li res de la mort de la seva mare. En el trajecte, Lolita s'assabenta del succés, però accedeix a anar-se'n amb ell a la ciutat on treballa.

Lolita és inscrita en un col·legi i comença a tenir amistats que provoquen una forta gelosia en Humbert, qui, dominat per l'obssessió, va perdent el seny i tractant de controlar en excés l'adolescent. Aquesta situació fa que Humbert decideixi sortir de viatge per no establir-se enlloc i mantenir Lolita al seu costat tot el temps. En ple viatge, Humbert descobreix que són seguits per un cotxe misteriós, però no aconsegueix verificar res.

Un dia, quan Lolita està internada en un hospital a causa d'una malaltia adquirida durant el viatge, aprofita per escapar-se de Humbert, amb un home lligat a la indústria del cinema, a Hollywood. Quan Humbert va a l'hospital i no la troba es queda molt abatut i apesarat, i es disposa a trobar la persona amb qui se n'havia anat Lolita.

Anys després, Lolita escriu una carta al seu "padrastre" Humbert per demanar-li diners. Aquest la busca i quan la troba descobreix que és casada i està embarassada. Lolita li conta amb qui havia fugit de l'hospital i Humbert, decidit a venjar-se de l'home que li havia furtat 'la seva' Lolita, surt a buscar-lo i quan el troba l'assassina. La història s'acaba quan Humbert és detingut per la policia i després d'un judici és portat a la presó per ser executat.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Galves, Jordi. «Biografia de Vladímir Nabókov». La Vanguardia, 17 de gener de 2007.
  2. «Crítica del film». La Vanguardia, 29 de març de 2008.
  3. Quinto, Manuel. «Crítica del film». La Vanguardia, 3 d'abril de 3001.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Lolita (1962) - Awards» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 10 febrer 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema