Londres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per veure el centre financer i històric de Londres, vegeu l'article principal La City.
Londres
London
Bandera de Londres Escut de Londres
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de Londres dins del Regne Unit
De baix a dalt: Ciutat de Londres, Tower Bridge i London Eye, Palau de Westminster
De baix a dalt: Ciutat de Londres, Tower Bridge
i London Eye, Palau de Westminster
Estat
• País
Regne Unit
Anglaterra
Superfície 1.570 km²
Altitud 24 msnm
Població (2011)
  • Densitat
8,174,100 hab.
5.206,43 hab/km²
Coordenades 51° 30′ 28″ N, 00° 07′ 41″ O / 51.50778°N,0.12806°O / 51.50778; -0.12806Coord.: 51° 30′ 28″ N, 00° 07′ 41″ O / 51.50778°N,0.12806°O / 51.50778; -0.12806
Formació
Fundació
 
50 aC pels Romans
Dirigents:
• Alcalde:

Boris Johnson
Subdivisions La ciutat i 32 districtes (boroughs)
Àrea
metropolitana
13.709.000
Web

Londres (en anglès London) és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats de Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.

Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però des del segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual connurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2'6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.

La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.

Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals,[1] i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals.[2] A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarita; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins botànics Reials, Kew.[3] La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic[4]

Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües.[5] El 2011 la població oficial era de 8.174.100,[6] dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea.[7] i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.

Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de la City, el de Luton i el de Southend.

Història[modifica | modifica el codi]

Originàriament ciutat cèltica dels cantis (cantii), fou fortificada pels invasors romans, que la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tàmesi. És esmentada per primera vegada en temps de Neró quan la ciutat, per la seva situació, va començar a destacar. Les altres ciutats importants eren Verulamium i Camulodunum. A la darrera es va establir una colònia i a Verulamium se li va donar el privilegi de municipi, però Londinium sense cap distinció les havia avançat en el comerç. En aquest temps la ciutat no tenia muralles. A la revolta dels britons Camulodunum va ser la primera a ser conquerida i van seguir Londinium i Verulamium.

En els següents anys va conservar la seva importància i va rebre el qualificatiu d'Augusta que es donava a les ciutats distingides. Fou la capital provincial. Després de la derrota d'Allectus els romans van entrar a la ciutat que estava essent saquejada pels soldats francs i altres mercenaris del derrotat.

Els romans la van abandonar al començament del segle V, quan les legions van deixar tota l'illa. Queden encara algunes petites restes de la ciutat romana.

Durant el segle VII la Londinium romana fou abandonada, però molt a prop d'ella s'hi va construir un assentament saxó anomenat Lundenwic, a l'àrea que ara es coneix com a Aldwych. La ciutat romana va ser ocupada de nou cap a finals del segle IX i a principis del X. En el període medieval va créixer la importància de Londres, ratificada també per la catedral de Westminster. En aquesta abadia, des de l'edat mitjana, és on es coronen tots els reis d'Anglaterra des del primer rei normand, Guillem el Conqueridor. La residència dels reis anglesos des del període normand fou el castell fortalesa situat a la Torre de Londres, on avui encara es guarden les joies de la Corona. Amb el pas dels anys, damunt la Londres romana es va desenvolupar el que avui dia és el barri financer (la City), que més endavant, al segle XVII, es va veure enriquit per la construcció de la catedral de Saint Paul per part de l'arquitecte Christopher Wren, on avui reposen els herois de la nació britànica. Això fou possible arran d'un incendi l'any 1666, que va destruir quasi completament la ciutat.

Londres es va anar expandint, sobretot durant l'anomenada Era Victoriana que va coincidir amb l'explosió i expansió de la Revolució Industrial i el moment àlgid de la colonització imperialista, i ha englobat camps, boscos, viles i pobles i, des de ja abans del 1940, s'estén en qualsevol direcció. El 1825 Londres esdevingué la ciutat més poblada del món, característica que conservaria durant un segle. Durant la Segona Guerra Mundial la capital britànica va patir intensos bombardeigs coneguts com el blitz per part de les forces de l'Alemanya Nazi.

Avui en dia, l'àrea administrativa del Gran Londres (Greater London) cobreix 1.579 km2 en 32 municipis (boroughs), amb una població segons el cens del 2001 de 7.172.000 habitants dins del terme municipal (anomenats londinencs) i més de 12 milions de persones vivint dins de l'àrea metropolitana, amb la qual cosa és una de les ciutats europees més poblades juntament amb Moscou, Istanbul i París. L'expansió externa de Londres es va veure notablement alentida a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'adopció de diversos plans d'ordenació urbanística, duts a terme per salvaguardar un anell verd entorn de la ciutat (Green Belt). Des dels anys vuitanta, l'arquitectura de la ciutat ha estat objecte de polèmica: entre els principals opositors del nou estil arquitectònic es troba Carles, l'actual Príncep de Gal·les i hereu del tron.

Després d'haver estat centre de l'imperi britànic, la ciutat contribueix avui amb el 17% del PNB d'un país que és la quarta economia més gran del món.

El dia 6 de juliol de 2005 Londres va ser escollida seu dels Jocs Olímpics del 2012. Només un dia més tard, diverses bombes col·locades a la xarxa de transport públic (metro i autobús) per grups islamistes radicals varen esclatar sembrant el terror a la capital britànica amb un balanç de més de 50 morts i prop de 700 ferits. Dues setmanes després, el dia 21, un altre atac fet per terroristes suïcides va sacsejar la ciutat. Aquests dos incidents terroristes dugueren a la policia i forces de seguretat britàniques, i d'altres països, a incrementar la seguretat estatal. La política de disparar a matar seguida per les forces policials a l'hora d'enfrontar-se amb els presumptes autors dels atacs provocaren la mort del ciutadà brasiler Jean Charles de Menezes.

Govern[modifica | modifica el codi]

Govern local[modifica | modifica el codi]

alt = subregions administratives definides per l'Autoritat del Gran Londres
alt = London City Hall és la seu de la Greater London Authority (GLA), que comprèn l'alcalde de Londres i l'Assemblea de Londres. Es troba al riu Tàmesi al districte londinenc de Southwark

El govern de Londres està format per dos nivells, un a escala ciutat, de nivell estratègic i un a nivell local. A tota la ciutat l'administració és coordinada per l'Autoritat del Gran Londres (GLA), mentre que l'administració local es duu a terme per 33 autoritats més petites.[8] La GLA està formada per dos components elegits, l'alcalde de Londres, que té facultats executives, i l'Assemblea de Londres, qui examina les decisions de l'alcalde i pot acceptar o rebutjar les seves propostes de pressupost anual. La seu de la GLA és el City Hall (Londres) a Southwark, l'alcalde actual és Boris Johnson. La planificació estratègica de l'alcaldia es publica com el Pla de Londres. Les autoritats locals són els consells dels 32 municipis de Londres i la Corporació de la Ciutat de Londres.[9] Són responsables de la majoria dels serveis locals, com ara la planificació local, les escoles, serveis socials, carreteres locals i recollida d'escombraries. Algunes funcions, com ara les autoritats de gestió de residus, es proporcionen a través d'acords conjunts.

La policia de Londres, amb l'excepció de la Ciutat de Londres, és proporcionada per la Metropolitan Police Service, supervisat per la Metropolitan Police Authority. La ciutat de Londres té la seva pròpia força de policia - la City of London Police[10] El British Transport Police són els responsables dels serveis de policia als serveis del National Rail i del metro de Londres a la capital.[11]

El brigada de bombers de Londres és el serveis oficial de bombers i de rescat per al Gran Londres. Està dirigit per l'Autoritat de planificació i emergències de Bombers de Londres i és el tercer servei de bombers més gran del món.[12] Els serveis d'ambulància del National Health Service són proporcionats pel Servei d'Ambulàncies de Londres (LAS) NHS Trust.[13]

Govern Nacional[modifica | modifica el codi]

Londres és la seu del Govern del Regne Unit, que es troba al voltant de la Palau de Westminster. Molts departaments governamentals es troben prop d'ell, especialment al llarg de Whitehall, inclosa la residèncial Primer Ministre al 10 de Downing Street.[14]

Municipis del Gran Londres[modifica | modifica el codi]

El Gran Londres està dividit en 32 municipis. Els municipis (boroughs en anglès) són els següents:

  • La Ciutat de Londres
  • La Ciutat deWestminster
  • Kensington i Chelsea
  • Hammersmith i Fulham
  • Wandsworth
  • Lambeth
  • Southwarks
  • Tower Hamlets
  • Hackney
  • Islington
  • Camden
  • Brent
  • Ealing
  • Hounslow
  • Richmond
  • Kingston
  • Merton
  • Sutton
  • Croydon
  • Bromley
  • Lewisham
  • Greenwich
  • Bexley
  • Havering
  • Barking i Dagenham
  • Redbridge
  • Newham
  • Waltham Forest
  • Haringey
  • Enfield
  • Barnet
  • Harrow
  • Hillingdon

Clima[modifica | modifica el codi]

Malgrat la fama de ciutat molt plujosa el total de precipitació recollida és similar al de Barcelona, la zona més plujosa d'Anglaterra està a l'oest del país. Però clarament els dies amb pluja són molts més que en els climes mediterranis. La neu hi fa acte de presència esporàdicament durant l'hivern però són excepcionals les grans nevades. Els estius són temperats i la màxima absoluta enregistrada és de 38 °C assolida l'estiu de 2003.

Mes gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des
Temp. màx. mitj. / °C 7,2 7,6 10,3 13,0 17,0 20,3 22,3 21,9 19,1 15,2 10,4 8,2
Temp. màx. absoluta / °C 14 16 21 26 30 33 34 38 30 26 19 15
Temp. min. mitj. / °C 2,4 2,5 3,8 5,6 8,7 11,6 13,7 13,4 11,4 8,9 5,1 3,4
Temp. min. absoluta / °C -10 -9 -8 -2 -1 5 7 6 3 -4 -5 -7
Precipitació mitjana / mm 53 36 48 47 51 50 48 54 53 57 57 57
Nombre de dies de pluja 14,8 10,8 13,4 12,7 12,5 10,5 10,1 10,9 10,5 11,6 14,0 13,2
Font : Worldweather.org i BBC Weather

Economia[modifica | modifica el codi]

Els tres gratacels més alts de Canary Wharf vistos des de la Cabot Square. On hi tenen la seu empreses com HSBC i Clifford Chance.

Londres és un dels majors centres pels negocis internacionals i el comerç, i és un dels tres "centres de comandament" de l'economia mundial (juntament amb Nova York i Tòquio).[15] Londres és la 6a ciutat amb una economia més gran del món, després de Tòquio, Nova York, Los Angeles, Chicago i París.[16] Com a centre bancari més gran del món, amb un 50% de l'activitat del sector a Europa, i com a segona ciutat en economia, Londres genera cada any el 20% del PIB del Regne Unit.[17] (o $446.000 milions el 2005); mentre que l'economia de tota l'àrea metropolitana (la més gran d'Europa)[18] genera aproximadament un 30% del PIB del Regne Unit (s'estima que uns $669.000 milions el 2005.)[19]

Londres va evolucionar cap a una economia majorment basada en els serveis més aviat que altres ciutats europees, en particular just després de la Segona Guerra Mundial. L'èxit de Londres en l'economia de serveis i com a centre de negocis s'atribueix a diversos factors, com que l'anglès és la llengua nativa i dominant dels negocis, la seva antiga posició privilegiada com a capital de l'imperi Britànic, una estreta relació amb els EUA i diversos països asiàtics.[20] Altres factors són que la llei anglesa és la més important i la més utilitzada en contractes de negocis internacionals, i la multiculturalitat de la infraestructura.[20]

Polítiques governamentals com la de baixos impostos, especialment a estrangers (els residents no domiciliats a la Gran Bretanya no són gravats en els seus guanys exteriors), un entorn amigable pels negocis, una bona infraestructura de transports, en particular la indústria de l'aviació. I una economia desregulada amb poca intervenció per part del govern han contribuït a que l'economia de Londres hagi esdevingut més centrada en els serveis.[20]

Més del 85% (3.2 milions) de la població ocupada del gran Londres treballa en la indústria dels serveis. Un altre mig milió d'empleats residents al gran Londres treballa en la manufactura i la construcció, gairebé dividits equitativament entre ambdós.[21] En les tres últimes dècades hi ha hagut una caiguda significativa en el nombre de gent treballant en les indústries manufactureres de Londres, sobretot com a resultat de la competició amb regions de menor cost, però també com a conseqüència de millores en la tecnologia i els processos.[22] Tot i així, encara hi ha més de 15,000 empleats en negocis manufacturers, com ara el del vestir, impremta, metalls fabricats, mobles i productes fets en fusta, i menjar i beguda.[22] També hi ha un fort creixement en el sector del reciclatge i del medi ambient.[22]

A Londres encara hi prospera una bona base manufacturera a causa de la seva situació geogràfica i de l'accés a mercats molt grans, de la gran base científica i del coneixements, els actius físics, la seva diversitat, i el rol que té com a centre d'indústries creatives i de disseny.[22]

Transport[modifica | modifica el codi]

El transport per ferrocarril és gestionat per la National Rail i el transport per terra i per ferrocarril metropolità de Londres és gestionat per la corporació Transport per Londres (en anglès Transport for London), que consisteix en:

Transport ferroviari[modifica | modifica el codi]

Transport per terra[modifica | modifica el codi]

Un dels famosos taxis de Londres.

Aeroports[modifica | modifica el codi]

Avió de British Airways sortint de Heathrow.

Londres té sis aeroports:

  • Heathrow - El principal per als vols internacionals, a 24 km del centre i dins del Gran Londres, juntament amb l'aeroport de la City. Funciona com a escala d'algunes de les companyies aèries més grans (British Airways,Virgin Atlantic, British Midland, i té 5 terminals, l'última de les quals va ser inaugurada el març de 2008. L'any 2005, prop de 67,9 milions de passatgers[23] han passat per aquest aeroport, posant-lo d'aquesta manera en el primer lloc com a aeroport més utilitzat d'Europa.
  • Gatwick - El segon en importància, és escala de companyies importants i de quasi totes les de baix cost. Està situat a 48 km al sud de Londres i posseeix 2 terminals. L'any 2005, 31,5 milions de passatgers van utilitzar aquest aeroport.
  • Stansted - Està dedicat en particular als vols interns. Es troba a 56 km al nord-est de la ciutat, i també és utilitzat per alguna companyia de baix cost com Ryanair per a vols internacionals. L'any 2005, 20,9 milions de passatgers van utilitzar aquest aeroport.
  • Luton - També està dedicat a vols interns i internacionals de baix cost. Aquest petit aeroport està situat a 56 km al nord de la ciutat, i el 2005 va veure passar 7 milions i mig de passatgers. El govern està tramitant un projecte d'ampliació per tal de quadruplicar el nombre de passatgers vers el 2030.
  • City - Està principalment dedicat als viatges en jet privat, degut a la mida de la seva pista. Aquest petit aeroport està situat a 10 km del centre de la ciutat, dins del Gran Londres, juntament amb el de Heathrow. Prop d'1,9 milions de passatgers van utilitzar aquest aeroport l'any 2005.
  • Southend - És el més petit i allunyat de Londres. Està situat a 64 km a l'est de la ciutat, en un punt proper a la costa. Va ser creat com a aeroport militar, i gestiona pocs vols, alguns dels quals internacionals, però sense arribar ni tan sols a mil passatgers a l'any. Les seves dimensions modestes el permeten ser el més ràpid en temps de check-in. Està previst un projecte d'ampliació que el portaria a ser utilitzat per 2 milions de passatgers a l'any.

Llocs d'interès turístic[modifica | modifica el codi]

Les cases del Parlament i la torre del Big Ben.

Palaus[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Z/Yen Limited. «The Competitive Position of London as a Global Financial Centre» (PDF). CityOfLondon, novembre 2005. [Consulta: 2008-06-06].
  2. «Lists: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland». World Heritage. [Consulta: 2008-05-06].
  3. «Very British Career Fair - Visit Overseas». Y-axis Overseas Careers. Arxivat de l'original el 23 de gener de 2007. [Consulta: 2008-06-07].
  4. «Llengües parlades per la població del Regne Unit.». CILT. [Consulta: 2008-06-06].
  5. «Census result shows increase in population of London as it tops 8 million - ONS».
  6. «Ciutat UE més poblada amb més de 7 milions de residents el 2001». www.statistics.gov.uk. [Consulta: 2008-06-28].
  7. «About the Greater London Authority» (en anglès). London Government. [Consulta: 17 de febrer de 2012].
  8. «Links to London boroughs» (en anglès). London Government. [Consulta: 17 de febrer de 2012].
  9. «Policing» (en anglès). Greater London Authority. [Consulta: 17 de febrer de 2012].
  10. «Areas». British Transport Police. [Consulta: 25 agost 2009].
  11. «London Fire Brigade. Who we are» (en anglès). London Fire Brigade. [Consulta: 17 de febrer de 2012].
  12. «About us». London Ambulance Service NHS Trust. [Consulta: 25 agost 2009].
  13. «10 Downing Street — Official Website» (en anlès). 10 Downing Street. [Consulta: 17 de febrer de 2012].
  14. Sassen, Saskia. The Global City: New York, London, Tokyo. 2a ed.. Princeton University Press, 2001. 
  15. PriceWaterhouseCoopers, "UK Economic Outlook, March 2007", page 5. «"Table 1.2 – Top 30 urban agglomeration GDP rankings in 2005 and illustrative projections to 2020 (using UN definitions and population estimates)"» (PDF). [Consulta: 2008-06-06].
  16. «London's place in the UK economy, 2005–06». City of London. [Consulta: 2008-03-11].
  17. Vegeu: List of metropolitan areas in the European Union by GRP
  18. "The Economic Positioning of Metropolitan Areas in North Western Europe", The Institute for Urban Planning and Development of the Paris Ile-de-France Region, December 2002.
  19. 20,0 20,1 20,2 "London's Place in the UK Economy, 2006–07", A report by Oxford Economic Forecasting for the City of London, November 2006
  20. «Greater London Authority.». Greater London Authority. [Consulta: 2008-06-06].
  21. 22,0 22,1 22,2 22,3 «Where next for London manufacturing?». EEF. [Consulta: 2008-06-06].
  22. Memòria 2005, AENA

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Londres Modifica l'enllaç a Wikidata