Longphort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Longphort és el terme que usaven a Irlanda per al moll d'amarratge assignat a un vaixell víking,[1] o una fortalesa naval a la riba. Els primers longphorts van ser construïts com a llançadores per a les incursions víkingues a la Irlanda medieval.

Aquestes fortificacions navals estaven emplaçades a les ribes dels rius, de vegades a tots dos flancs per a la defensa durant l'ancoratge i amarratge dels vaixells. Estaven situats en llocs per facilitar la defensa, ben abrigats i amb ràpid accés al mar.[1]

La paraula apareix per primera vegada a Irlanda l'any 841 als Annals irlandesos amb els establiments víkings en Linn Duachaill i Dublín. També apareix a les descripcions dels establiments de Waterford el 914 i Limerick el 922,[1] possiblement per les forces de la dinastia dels Uí Ímair. La majoria d'aquestes fortificacions navals no van perdurar, però d'altres com a Dublín es van convertir en grans ciutats igual que d'altres establiments nòrdic-gaèlics d'èxit com Corcaigh, Waterford, Wexford i Limerick.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Aquesta paraula composta va ser probablement popularitzada per monjos irlandesos de la paraula llatina longus (gran) reflectit del nòrdic antic lang amb el mateix significat; i del llatí portus, que significa port. Hi ha moltes ciutats i comtats que reflecteixen la influència dels longphorts el que suggereix que en algun moment de la seva història hi va haver la presència un establiment naval d'aquest tipus a la zona.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Connolly 1998, p. 580.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Connolly, S.J. The Oxford Companion to Irish History. Oxford University Press, 1998. ISBN 0192116959.