Longphort
Longphort és el terme que usaven a Irlanda per al moll d'amarratge assignat a un vaixell víking,[1] o una fortalesa naval a la riba. Els primers longphorts van ser construïts com a llançadores per a les incursions víkingues a la Irlanda medieval.
Aquestes fortificacions navals estaven emplaçades a les ribes dels rius, de vegades a tots dos flancs per a la defensa durant l'ancoratge i amarratge dels vaixells. Estaven situats en llocs per facilitar la defensa, ben abrigats i amb ràpid accés al mar.[1]
La paraula apareix per primera vegada a Irlanda l'any 841 als Annals irlandesos amb els establiments víkings en Linn Duachaill i Dublín. També apareix a les descripcions dels establiments de Waterford el 914 i Limerick el 922,[1] possiblement per les forces de la dinastia dels Uí Ímair. La majoria d'aquestes fortificacions navals no van perdurar, però d'altres com a Dublín es van convertir en grans ciutats igual que d'altres establiments nòrdic-gaèlics d'èxit com Corcaigh, Waterford, Wexford i Limerick.
Taula de continguts |
Etimologia[modifica]
Aquesta paraula composta va ser probablement popularitzada per monjos irlandesos de la paraula llatina longus (gran) reflectit del nòrdic antic lang amb el mateix significat; i del llatí portus, que significa port. Hi ha moltes ciutats i comtats que reflecteixen la influència dels longphorts el que suggereix que en algun moment de la seva història hi va haver la presència un establiment naval d'aquest tipus a la zona.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Connolly 1998, p. 580.
Bibliografia[modifica]
- Connolly, S.J. The Oxford Companion to Irish History. Oxford University Press, 1998. ISBN 0192116959.
