Longyearbyen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de Longyearbyen

Longyearbyen és el principal nucli de població de les illes Svalbard, situades a l'oceà Glacial Àrtic i pertanyents a Noruega. La seva població és d'uns 1.600 habitants. Se situa a la vora de l'Isfjorden, a la costa oest de l'illa de Spitsbergen.

L'assentament va ser fundat l'any 1906 per John Munroe Longyear, principal propietari de la Companyia Àrtica de Carbó de Boston (Arctic Coal Company). El primer carbó es va extreure de la muntanya Adventttopen el 1901.

Noruega va establir una estació costanera de ràdio, Svalbard Radio, a Finneset l'any 1911, la qual es va traslladar a Longyearbyen el 1930.[1] La indústria turística de la població es va iniciar el 1935, quan SS Lyngen va fer parades regulars a l'estiu.[2] El 1938 es va acabar la primera carretera de les Svalbard que connectava el centre de la ciutat amb Sverdrupbyen.[3]

Longyearbyen va ser destruïda pels alemanys l'any 1943, durant la Segona Guerra Mundial, i reconstruïda un cop acabat el conflicte. És una ciutat àrtica on la mineria ha estat sempre present. La seva vegetació és polar a l'hivern i de tundra a l'estiu.

Amb el pas del temps Longyearbyen ha diversificat la seva economia i actualment és la seu del Centre Universitari de Svalbard i de l'Estació de satèl·lit de Svalbard

Longyearbyen és el lloc de residència del Governador de Svalbard.

Transport[modifica | modifica el codi]

Longyearbyen té una xarxa de carreteres d'uns 50 quilòmetres, però no connecta amb cap altra comunitat. Els cotxes duen el codi ZN a la matrícula.

Les motos de neu són un mitjà de transport molt popular. A l'hivern és possible arribar a Barentsburg (45 km) i a Pyramiden (100 km) amb moto de neu, i també amb vaixell durant tot l'any.

L'Aeroport de Svalbard, Longyear està situat a Hotellneset, a 3 quilòmetres al nord-oest de la ciutat, i és l'aeroport situat més al nord del món. Scandinavian Airlines opera vols diaris a Oslo i a Tromsø, i hi ha alguns vols estacionals a Rússia. Lufttransport opera vols xàrter a l'Aeroport de Svea i a l'Aeroport de Ny-Ålesund, Hamnerabben. Arktikugol opera serveis d'helicòpter a Barentsburg i a Pyramiden.

Des del 1907 al 1987 les companyies mineres mantenien en funcionament una xarxa de tramvies aeris per a transportar el carbó des de les mines fins al port.

Clima[modifica | modifica el codi]

Longyearbyen té un clima polar només durant quatre mesos, i de juny a setembre les temperatures mitjanes són positives. Així mateix, un braç del corrent del golf fa que els ports no estiguin bloquejats pel gel ni tan sols a l'hivern.

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Longyearbyen Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °C (°F) -11
(12)
-12
(10)
-11
(12)
-8
(18)
-2
(28)
4
(39)
8
(46)
7
(45)
2
(36)
-4
(25)
-7
(19)
-10
(14)
3
(37)
Mitjana diària °C (°F) -14
(7)
-15
(5)
-13.5
(8)
-10.5
(13)
-3.5
(26)
2.5
(37)
6
(43)
5
(41)
0.5
(33)
-5.5
(22)
-9
(16)
-12.5
(10)
-6
(21)
Mitjana més baixes °C (°F) -17
(1)
-18
(-0)
-16
(3)
-13
(9)
-5
(23)
1
(34)
4
(39)
3
(37)
-1
(30)
-7
(19)
-11
(12)
-15
(5)
-9,5
(15)
Precipitació mm (inches) 22
(0.87)
28
(1.1)
29
(1.14)
16
(0.63)
13
(0.51)
18
(0.71)
24
(0.94)
30
(1.18)
25
(0.98)
19
(0.75)
22
(0.87)
25
(0.98)
271
(10,67)
Font: Longyearbyen Climate Guide[4] 2009

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Holm (1999): 149
  2. Holm (1999): 153
  3. Holm (1999): 166
  4. «Longyearbyen Climate Guide, Svalbard». Weather2Travel.

Coord.: 78° 13′ N, 15° 39′ E / 78.22°N,15.65°E / 78.22; 15.65