Loqui

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els loquis són unes pèrdues en forma de fluix per la vagina que provenen de la cicatriu de la placenta, que comencen després del part i duren de tres a sis setmanes al postpart.[1] L'aspecte dels loquis canvia al llarg del temps. Els primers dies es presenta com a un fluix completament sangnolent, de color vermell, després es torna serosangnolent, i esdevé, cap al final, serós.[2]

Evolució del seu aspecte[modifica | modifica el codi]

Els loquis són secrecions al postpart que corresponen a l'exsudat que produeix la cicatrització de l'endometri i de les laceracions del canal tou del part, juntament amb les secrecions cervicals. Els primers quatre dies els loquis són loquis vermells, de color vermell, com si fos sang. La segona setmana comencen a agafar un color més rosat i prenen el nom de loquis serosos. A partir dels deu dies després del part, aproximadament, desapareix qualsevol vestigi de sang, són loquis blancs, compostos únicament per leucòcits i exsudats.[3]

El loquis no han de fer mai mala olor. Si tenen pus o fan pudor cal anar immediatament al metge, ja que, sobretot si a més l'abdomen fa mal quan s'hi fa pressió o hi ha febre, això pot indicar una infecció o endometriosi postpart, que caldrà tractar amb antibiòtics.[3]

Recomanacions[modifica | modifica el codi]

Per a un bon drenatge dels loquis és convenient començar a caminar tan bon punt sigui possible.[3] Durant les pèrdues de loquis és recomanable una bona higiene diària (dutxa i bidet) i evitar els tampons per a evitar possibles infeccions.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Canvis corporals al postpart Clínica Dexeus
  2. Loqui Enciclopèdia Catalana
  3. 3,0 3,1 3,2 Manual d'obstetrícia i ginecologia per a pregraduats, de J. Iglesias Vanrell i J.A. Vanrell. Edicions Universitat de Barcelona, 1996. ISBN 8447515575