Lorí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lorins
Cotorra arc iris (Trichoglossus haematodus)a la Badia de Nelson, Austràlia.
Cotorra arc iris (Trichoglossus haematodus)
a la Badia de Nelson, Austràlia.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Psittaciformes
Família: Psittacidae
Subfamília: Loriinae
Selby, 1836
Gèneres

Chalcopsitta
Eos
Pseudeos
Trichoglossus
Psitteuteles
Lorius
Phigys
Vini
Glossopsitta
Charmosyna
Oreopsittacus
Neopsittacus

Els lorins són lloros arboris, amb una grandària des de petita fins mitjana. Caracteritzats per les seves llengües que acaben en forma d'un pinzell especialitzat en una alimentació a base de nectar i fruites tendres. Constitueixen una subfamília dins dels psitàcids (Psittacidae). A molts d'ells se'ls aplica el nom vulgar de cotorra, que també es fa servir per a designar espècies d'altres grups.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Habiten medis forestals d'una zona que inclou el sud-est asiàtic, Polinèsia, Nova Guinea i Austràlia.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • En general tenen plomatges molt acolorits.
  • La part més especialitzada de la seva anatomia és la llengua amb punta de pinzell, relacionada amb la seva alimentació a base de néctar i fruites tendres. Poden menjar de les flors d'al voltant de 5.000 espècies de plantes.
  • Tenen ales i cues apuntades que els permeten volar àgilment. També tenen fortes potes.
  • Són molt actius, tant en captiveri com en la natura.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Aquestes aus en la natura s'alimenten bàsicament de nèctar i pol·len.
En captiveri requereixen una dieta especial que dificulta la seva cura a un principiant. La seva alimentació natural es deu reemplaçar per preparats comercials.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment aquest grup d'ocells es classifica com la subfamília dels lorins (Loriinae) o inclús com la família dels lòrids (Loriidae), però cap dels dos punts de vista s'han confirmat per estudis moleculars. Els estudis demostren que aquest grup està molt relacionat amb els gèneres Cyclopsitta i Psittaculirostris, i també amb els periquitos (Melopsittacus undulatus).[1] Dins del grup, s'han reconegut altres subgrups. El primer d'ells estaria format pels gèneres Charmosyna, Phigys i Vini.[2] Tots els altres gèneres, excepte Oreopsittacus, formarien un segón grup.[3] La situació d'Oreopsittacus no és clara, malgrat que podria formar per ell mateix un tercer grup. Es reconeixen els següents gèneres:

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lorí Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Tokita, M. «Evolution of craniofacial novelty in parrots through developmental modularity and heterochrony». Evolution & Development, vol. 9, 2007, pàg. 590–601.
  2. Wright, T.F.. «A Multilocus Molecular Phylogeny of the Parrots (Psittaciformes): Support for a Gondwanan Origin during the Cretaceous». Mol Biol Evol, vol. 25, 10, 2008, pàg. 2141–2156. doi:10.1093/molbev/msn160 .
  3. Astuti, Dwi. «Phylogenetic relationships within parrots (Psittacidae) inferred from mitochondrial cytochrome-b gene sequences.». Zoological Science, vol. 23, 2006, pàg. 191–198.